Nou calaix d'en Toni

2010-11-08T10:17:00.000-08:00

Al març de 1211, desprès de la reunió de Montpeller, les tropes croades, acabdillades per Simó de Montfort, assetja la ciutat de Lavaur. El de 3 de maig cau la ciutat, vuitanta cavallers son penjats en la forca, vora quatre-cents prefectes, entre home i dones, son cremats en la foguera. Posteriorment seixanta heretges mes, son executats a les Cassés, al Lauragués.

Davant la possibilitat que Simó de Montfort atacarà la ciutat de Tolosa Pere el Catòlic envia per a la seva defensa al comte de Foix, a Bernat IV de Comenge i al seu feudatari el vescomte Gastó VI de Bearn, per a que donin suport al comte tolosà. Al juny les tropes croades assetgen la ciutat de Tolosa. Donat la forta defensa de la ciutat cap a finals del mateix mes Simó de Montfort es veu obligat a alçar el setge.

La ciutat de Sanisera/Sanitja.

2010-10-21T11:07:00.000-07:00

Situació: Es Mercadal (Illa de Menorca)

Època: Romana. Situada a la vora del istme que uneix l’illa amb el Cap de Cavalleria, que tot junt forma un port natural, conegut com el Port de Sanitja. El jaciment ocupa una extensió de sis hectàrees on es troben dos àrees diferents .

El Campament es troba en la part oriental, ocupat a partir del 123 a.C, es tracta de dos edificis rectangulars i paral·lels amb vuit habitacions dobles. Aquest lloc va ser ocupat durant un període de setanta anys.

La ciutat, successora del campament, es troba a la part occidental, destaquen el anomenat edifici C i la necròpolis. L’edifici és de forma rectangular i esta format per vuit estances. En la necròpolis, fins ara, s’han excavat 21 tombes.

Acords de Narbona i Montpeller .

2010-10-07T10:30:00.000-07:00

Pere el Catòlic va promoure una reunió, al gener de 1211 a Narbona, amb la finalitat d'aconseguir una treva indefinida a favor de Raimon Roger de Foix. Però el comte de Foix no va acudir a la cita. Rao per la qual el rei Pere es va veure obligat a acceptar a Simó de Montfort com vescomte de Cascassona. Els croats, per la seva banda, van concedir la treva indefinida amb la garantia de permanència d’una guarnició catalana en el comtat de Foix.

Posteriorment va haver una nova reunió a Montpeller, on es va convenir el casament del fill del rei aragonès, l'infant Jaume que llavors tenia 3 anys, amb Amícia, filla de Simó de Montfort. Els croats exigiren a Ramon IV de Tolosa el lliurament de els seus estats a Arnau de Amalric i a Simó de Montfort, així com el seu exili a Terra Santa. El comte tolosà va abandonar indignat la reunió, per la qual cosa va ser excomunicat.

ILLA DE XÀTIVA.

2010-09-19T04:06:00.000-07:00

Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià from Terradelfoc on Vimeo.

Edeta/Leira.

2010-07-17T03:20:00.000-07:00

Situació: Llíria (Camp del Túria)
Època: Ibèrica, romana.

Situat en el Tossal de Sant Miquel , a 200 m.n.m. en territori de la tribu dels edetans i ocupada des de el segle IV fins al II abans de Crist. El jaciment ocupa una extensió que passa de les 10 hectàrees. Cap destacar el seu traçat urbanístic, amb les construccions adossades a la roca. El poblat va ser destruït i incendiat, possiblement per Sertori, en el 76 aC. Desprès poc a poc va anar sent abandonada.

Acabada la guerra de Sertori, amb l’arribada dels romans, es construí una nova ciutat, en el pla, en l’actual població de Llíria. D’ella cap destacar el Santuari i Termes de Maura construït al segle I, que abasta uns 3.600 metres quadrats.

La rendició de Cabaret.

2010-07-04T05:34:00.000-07:00

Darrere la caiguda de Termes, Simó de Montfort considerà atacar les terres Las Tors. Pere Roger de Cabaret, que havia fet presoner a Bouchard de Marly, Senyor del castell de Saissac i cossi de Simó de Montfort, utilitza a l’ostatge per a negociar una rendició. Finalment acceptà cedir els seus castells: Cabaret, la Torre Regina, Flor d’Espina i Quertinhós; a canvi d’unes possessions prop de Besiers.

Darrer la mort de Simó de Montfort en 1213 i dels repetits fracassos del seu successor Amaurí de Montfort, Pere Roger de Cabaret recuperà la possessió dels castells de Les Tors en el 1223.

Puig del Castellar.

2010-06-19T03:22:00.000-07:00

Situació: Santa Coloma de Gramenet (El Barcelonès).

Època: Ibèrica. Situat al cim del Turó del Pollo, a 303m.n.m, en el territori de la tribu laietana ocupat entre els segles VI a III aC. El jaciment ocupa una extensió de 5.000 metres quadrats en els quals cap destacar la bona conservació dels seus carreres, així com la troballa de 506 monedes ibèriques.

El setge de Termes.

2010-05-30T12:47:00.000-07:00

A principis d’agost, Simó de Montfort plantà campament davant les muralles del castell de Termes. On resta esperant les maquines de guerra que venien des de Carcassona. El comboi fou atacat per Pere Roger de Cabaret, qui aconseguí destruir-ne algunes. Llavors el cavaller croat Guillem de Contres acudí en la seva ajuda, motiu pel qual Pere Roger abandonà l’atac.

Les maquines de guerra aconsegueixen obrir una bretxa en la part sud del castell. No obstant els defensors foren capaços de repel·lir l’atac i de reparar els desperfectes. Tal com anava allargant-se el setge, anava agreujant-se la situació dels croats. Pere Roger de Cabaret atacava sistemàticament els combois d’avituallament. Motiu pel qual escassejaven els queviures. Mentrestant, donat la llarga sequera, el castell de Termes es quedà sense aigua. Davant aquesta dramàtica situació Raimon de Termes es veu forçat a negociar la rendició. Una vegada les forces croades comencen a disminuir, acabada la missió els nobles i cavallers croats desitjaven tornar a casa per a passar l’hivern.

La nit abans del lliurament del castell una forta pluja va omplir els dipòsits. A l’endemà quant els croats es disposen a prendre possessió del lloc, Raimon de Termes es negà a fer el lliurament. Simó de Montfort, a pesar de la pèrdua de forces, s’obstina en continuar el setge. Amb els quefers de la lluita s’abandonà el manteniment dels carrers, motiu pel qual la pluja arrossegà tota la brutícia cap als dipòsits d’aigua. La insalubritat de l’aigua provoca la disenteria entre la població. Raimon de Termes, no podia negociar altra vegada la rendició, motiu pel qual optà per evacuar el castell. Ramon de termes va ser fet presoner i desposseït de totes les seves propietats.

Pollentia.

2010-05-15T03:20:00.000-07:00

Situació: Alcúdia (Raiguer, Illa de Mallorca )

Època: Romana. Fundada en el 123 aC. pel cònsol romà Quint Cecili Metel, situada en la península que separa les badies de Pollença i Alcúdia. El jaciment abasta una superfície de 15 hectàrees, i te orientació nord-sud. En la zona de Sa Portella es poden visitar tres cases, amés d’un fragment de muralla. També cal destacar el fòrum i el teatre.

Les mutilacions de Bram.

2010-04-24T13:43:00.000-07:00

A l'abril de 1210 les tropes catòliques, acabdillades per Simó de Monfort van arribar a la localitat de Bram. En la vila habitaven un cert nombre de prefectes càtars. Al cap de tres dies, la població, va sucumbir. Els croats van agafar, per força, a un centenar de presoners, als quals van practicar mutilacions: trencament de nassos i extracció d'ulls. A un d'ells ho van deixar amb un sol ull, al qual van utilitzar de guia. Darrere seu, agafats per l'espatlla, van disposar a la resta. D'aquesta guisa van ser enviats, en processó, al castell de Cabaret (Lastours), lloc que s'havia convertit en refugi càtar

La Moleta dels Frares, (Lessera).

2010-04-10T11:38:00.000-07:00

Situació: Forcall (Els Ports )

Època: Ibèrica i romana (V aC./III dC.).

La Moleta dels Frares es troba dins de la propietat del mas de Libori, a l’oest de Forcall. És d’un promontori de 910 metres d’altitud sobre el qual hi ha un llarg i estret altiplà. El lloc, donat l’escarpat de les vessants, és quasi inaccessible lo que facilita la seva defensa. Es tracta d’un recinte emmurallat que ocupa un àrea de sis hectàrees.

El doctor Ferrer i Julve, en el 1877, identificà el jaciment amb la capital dels ilercavons, la ciutat de Bisgargis. No obstant en el 1977 el doctor Geza Alföldy l’identificà amb la ciutat romana de Lessera, el que sembla el més provable.

El setge de Menerba.

2010-03-27T12:21:00.000-07:00

Cap a finals de maig de 1210 les tropes catòliques, acabdillades per Simó de Montfort, van arribar a Menerba. Cap del vescomtat del mateix nom, al capdavant del les quals estava Guillem de Manerba. Com la ciutat comptava amb una forta defensa natural: gorges i barrancs, a més de més mil metres de doble muralla, el de Montfort va refusar l'atac directe.

Els croats van disposar tres catapultes apuntant a la porta de la ciutat i una quarta als dipòsits d'aigua, situats a la part baixa a la vora dels penya-segats. Després de sis setmanes de continu bombardeig, els dipòsits d'aigua van cedir i els murs ja no aguantaven molt més. Als pocs dies, el 22 de juliol, Guillem de Manerba, no va tenir més remei que negociar la rendició. D'aquesta manera va aconseguir salvar als vilatans. En la vila s'havien refugiat entre 150 a 180 perfectes càtars, als quals se'ls va oferir abjurar de la seva fe. Davant la negació van ser condemnats a morir en la foguera. Segons va explicar el cronista cistercenc, Vaux de Cernay, ho van acceptar com a sacrifici posat que:” tampoc la mort ni la vida ens poden separar de la fe al qual som units”.

Cartoixa d’Ara Cristi .

2010-03-13T10:05:00.000-08:00

Localització: El Puig de Santa Maria (Horta Nord) – Comarques del Túria-Xúquer.

El 2 de novembre de 1582 Elena Roig, viuda del cavaller Gaspar Artés, atorgà en testament l’alqueria del mossèn Roig a la cartoixa de Valldecrist. Posteriorment, aconsellada pel seu confessor jesuïta, Pare Martí Albero, l’aconsellà de construir una nova cartoixa. El 19 d’agost de 1585, en un codicil, es feu constar la voluntat de construir una cartoixa en l’alqueria del mossèn Roig, independent de la de Valldecrist. Darrere la mort de na Elena Roig els cartoixans prengueren possessió del llegat, 7 d’abril 1585.

El 6 de febrer de 1621 s’inicia la construcció de monestir i s’acaba al 1640. En el 1635, fou desamortitzada. Actualment és un complex hoteler,

Sant Sebastià de la Guarda i Llafranc.

2010-02-27T04:41:00.000-08:00

Situació: Palafrugell (Baix Empordà)
Època: Ibèrica. Aquest jaciment es troba situat en el cap de Sant Sebastià, a 165 metres sobre el nivell del mar, en un lloc idoni per controlar la mar així com un ampli territori. En un àrea de 300 metres quadrats s'han localitzat diverses restes de cases, separades per un carrer, així com quinze sitges i un forn. L'inici del poblament cal situar-ho al segle VI aC.

Amb l'arribada dels romans va anar desapareixent, al mateix temps que creixia el poblat romà de Llafranc. El jaciment es troba sota la població del mateix nom, on s'han recuperat una premsa de vi i un celler, així com diversos habitatges.

Massacre de Besiers i conquesta de Carcassona .

2010-02-13T09:56:00.000-08:00

Després del penediment Ramon IV de Tolosa, aquest, es va adherir als croats. L'exercit dels catòlics que estava format per prop de tres-cents mil homes es van dirigir cap a terres de Besiers i Carcassona. Ramon Roger de Trencavell, vescomte de Bisiers i Carcassona, es va dirigir cap a Montpeller, on es trobaven les tropes catòliques, per negociar un pacte. Els croats li van exigir l'expulsió dels càtars i el lliurament de les seves ciutats, al que el Trencavell es va negar. Llavors el vescomte Ramon Roger, va ser declarat traïdor.

El 20 de juliol de 1209, l'exercit croat va sortir de Montpeller, el 22 van arribar a Besiers. Llavors van exigir a la població el lliurament dels càtars que romanien a la ciutat, cosa que no va ser acceptada. Davant la negativa l'exercito catòlic es preparà per assetjar la ciutat. Mentre estaven muntant el campament, de la ciutat va sortir un escamot per enfrontar-se als assetjadors, atac que va ser avortat. De retirada cap a Besiers, van ser perseguits pels croats, que d'aquesta forma entraren a la ciutat. Ja dins d'ella, Arnau Amalrich va cridar: “ Mateu-los a tots, que Déu ja reconeixerà als seus”. Durant l'atac no es van respectar ni les esglésies, produint-se una gran massacre, darrere la qual la ciutat va ser incendiada.

El 2 d'agost els croats arriben a Carcassona, Pere I d'Aragó intentà intervenir entre Ramon Roger de Trencavell, vassall seu, i els croats. Els catòlics van accedir a deixar en llibertat al vescomte, a canvi de lliurar-los els vilatans. Llavors Ramon Roger, coneixedor del que els esperava als seus súbdits, es nega ha fer-ho. Motiu pel qual es comença el setge de la ciutat. Els dies van passant, és ple estiu i la ciutat de Carcassona va esgotant l'estoc d'aigua. Llavors el vescomte decideix negociar la rendició, durant la negociació va ser fet presoner. El 15 d'agost la ciutat va capitular, a canvi de salvar la vida van haver de lliurar tots els seus béns. A la fi d'agost Simó de Monfort va rebre el títol de vescomte de Carcassona i Besiers.

Sant Pere del Burgal.

2010-02-01T10:10:00.000-08:00

Localització: Guingueta d’Aneu (Pallars Sobirà) – Alt Pirineu i Aran.

Esmentat per primera vegada en el 850, en un privilegi d’immunitat que el compte Rampó de Tolosa concedí a Deligant, abat de Sant Pere de Burgal. En el 865 passa a dependre de Santa Maria de Gerri, i en el 948 fou cedit a Santa Maria de la Grassa. Tots dos monestirs es disputaren la possessió de Sant Pere, finalment en el 950 és vincula a la Grassa. A la fi del segle XI es convertí en priorat de la Grassa, fins el 1337 que fou cedit a Gerri. En 1570 fou secularitzat.

La ciutat fenicia de Sa Caleta.

2010-01-16T10:36:00.000-08:00

Situació: San Josep de sa Talaia (Eivissa).

Època: Fenícia.

A finals del segle VIII aC. els fenicis fundaren aquesta ciutat, situada en una petita península que compta amb una alçada màxima de 17’ 29 metres sobre el nivell del mar. Tot indica que fou habitada durant un curt termini de temps, al voltat de cinquanta anys, desprès del qual s’assentaren a la badia d’Eivissa, fundant una nova ciutat, Eivissa.

Excomunicació i penitencia del compte Ramon VI de Tolosa.

2010-01-04T09:51:00.000-08:00

El compte de Tolosa, Ramon VI, protegí als seus vassalls càtars, fet que provocà la seva excomunicació. El 14 de gener de 1208 el legat papal, Pere de Castellnou, s’entrevista amb el compte tolosà, al qual oferí retirar-li l’excomunicació a cavi del suport contra els càtars. Ramon VI no dona el suport a l’enviat papal. Al dia següent Pere de Castellnou resulta mort mentre intentava creuar el riu, prop de Sant Geli. Sembla que els assassins foren uns cavallers tolosans.

Llavors el papa, Innocenci II, convoca als arquebisbes de Narbona, Arles, Ambrun, Ais i Viena, al rei de França Felip II, a l'arquebisbe de Tours, l'abat del Citeaux, etc.; als quals demanà que s’organitzaren una croada contra els càtars. El Monarca francès rebutja el manament, al·legant que estava ocupat en altres afers, no obstant deixa la porta oberta per que els seus barons pogueren sumar-se.

El compte Ramon VI, davant el perill eminent, s’afanya a demanar clemència al papa i pretengué afegir-se als croats. Per lo qual feu penitencia publica. El 18 de juliol de 1209, s’efectua la penitencià a l’abadia de sant Geli, davant bisbes de Provença i Llenguadoc. El compte acudi a l’església nu, de cintura amunt, amb una corda lligat al coll, mentre el legat papal, Milton, anava flagel·lant-lo. Una vegada dins de l’església, agenollat, escolta totes les seves faltes, desprès jurà fer penitencia. D’aquesta manera evità que les tropes croades atacaren els seus feus.
* Fotografia: L'abadia de Sant Geli, lloc on efectuà la penitencia Ramon VI.

Santa Maria del Puig.

2009-12-20T03:51:00.000-08:00

Localització: El Puig de Santa Maria (Horta Nord) – Comarques del Túria-Xúquer.

Segons la llegenda, mentre Jaume I preparava el setge de València ciutat, un clergue que l’acompanyava troba una taula amb la imatge de la Verge Maria. El rei considera aquest fet com un miracle i ordena la construcció, en el lloc de la troballa, d’una església. Dos anys desprès, 1240, l’esmentada església fou donada a Arnau de Cardona, de l’ordre de la Mercè, per a construir-hi un monestir.

L'església va sobreviure fins al segle XIV, en que es va construir un nou temple. Entre els segles XVI i XVIII es construí l’actual edifici monacal. En el 1842 l’estat el cedi a la població del Puig que el destinà a diversos serveis. En el 1938 els mercedaris recuperaren la regència de l’església i en el 1948 tornaren al monestir, definitivament en el 1967 recuperaren la propietat.

Illice .

2009-12-06T02:36:00.000-08:00

Situació: Elx (Baix Vinalopó)

Epoca: Bronze/ Ibèrica/romana/visigoda.

Ciutat situada al sud del territori de la tribu dels contestans, en el paratge de L’Alcudia d’Elx. Possiblement es tracte de l’antiga Helikê, nomenada per Siculo, lloc on mori ofegat Amílcar, general cartaginès. A partir del segle I aC, passà a domini romà, rebent el nom de “Colonia Iula Illici Augusta”.

El jaciment de l’Alcudia compta amb una extensió de 10 hectàrees, prop del riu Vinalopó, en una petita elevació, que abans era una illa envoltada per un rierol, actualment sec. Fou en aquest jaciment on es produí la troballa de la dama D’Elx.

Missions catòliques a terres càtares.

2009-11-20T11:50:00.000-08:00

El 31 de maig de 1204, els legats papals, Raül de Fontfroide o Pere de Castellnou, son posats sota les ordres d’Arnau de Amauri, abat de Cîteaux. El 13 de desembre aconsegueixen el jurament de fe catòlica dels consols de la ciutat de Tolosa. No obstant fracassà davant de Ramon VI, comte de Tolosa, que recolza a la burgesia i dona protecció als seus vassalls càtars, aliant-se amb bels comtes de Foix i Comeges.

En 1206 arriba a Montpeller Domènec de Guzmán, acompanyat per Diego d’Acevedo. Els legats, Raül de Fontfroide i Pere Castellnou, els comuniquen els seu fracàs per aturar l’avanç de l’heretgia càtara. Llavors Domènec de Guzmán i el seu acompanyant, amb el recolzament del papa, romangueren a Occitania com a predicadors de la veritat entre els càtars. En el 1207 organitza un col·loqui a Pàmies, entre catòlics, càtars i valdenses. En aquest mateix any fundà el monestir de Prouille, com a refugi per a les dones càtares reconvertides al catolicisme. A pesar del mètode de predicció, descalços i sense ornaments, els resultats foren minsos.

*Foto: Monestir de Prouille.

Sant Llorenç pop de Bagà.

2009-11-08T02:29:00.000-08:00

Localització: Guardiola de Berguedà (Berguedà) – Comarques Centrals de Catalunya.

La primera noticia de l’existència d’un assentament monàstic, 898, tracta d’una donació de terres a la comunitat benedictina de Sant Llorenç, regida per l’abat Senald. Al segle X fou enriquida amb donacions dels comte de Cerdanya-Besalú, Sinifred II. El bisbe d’Urgell, Sal·la, consagrà la nova església en el 983. En aquesta època les seves possessions s’escampaven per la vall de Brocà i el Comptat de Berga i al voltant de Talló i Via, al comptat de Cerdanya.

En el 1592 es convertí en priorat vinculat a Sant Pau del Camp a Barcelona i les seves rendes foren destinades a la Congregació Claustral Tarraconense. En 1614 depengué de Sant Pere de Portella, cessant d’aquesta manera l’activitat monàstica. Quedant la seva església sota la direcció d’un prior, fins el 1838. A partir d’aquest moment es converteix en parroquial, fins que al 1959 es construeix una nova església en la població de Guardiola de Berguedà.

La ciutat ibèrica d’Ullastret.

2009-10-25T02:43:00.000-07:00

Situació: Ullastret (Baix Empordà)

Època: Ferro/ Ibèrica.
Ciutat situada en territori de la tribu dels Indigets, de la qual es desconeix el nom. S’especula que podria tractar-se de Cypsela, ciutat citada per Rufus Festus Avienos en l'”Ora maritima” ( segle IV dC), de la qual diu era una illa. Al peu del poblat es localitzava , el ja desaparegut, Estany d’Ullastret, que en el seu interior comptava amb dues illes: l’Illa d’en Reixac, on hi havia un altre poblat coetani i el Puig d’en Serra on es localitza la necròpolis.
En les primeries de l’Edat de Ferro, segle VII aC., s’efectua el primer assentament, a l’Illa d’en Reixac, que perdurà fins al segle II aC. Durant el segle VI aC., s’inicià l’assentament del Puig San Andreu. Durant el segle VI aC.s’edificà la muralla, que comptava amb sis torres circulars i una quadrada. Durant els segles V i IV aC. gaudi de gran vitalitat. L’assentament perdurà fins al segle II aC. Amb l’arribada dels romans, que transformaren el sistema d’ocupació i d’explotació econòmica del territori dels indigets, lo qual dugué implícit l’abandonament de la ciutat.

El conflicte catòlic-càtar:

2009-10-12T12:26:00.000-07:00

En el concili catòlic de Tours, 1163, es decretà l'empresonament dels heretges càtars, així com la confiscació dels seus bens. No obstant, en 1165 hi hagué una conferencia a Lombez, entre catòlics i càtars, que acaba amb l'enfrontament teològic de les dues corrents religioses. En el 1167, els càtars s'organitzen eclesiàsticament en el Concili de Sant Fèlix de Caramany. L'església catòlica es va veure atacada i en aquest mateix any en una assemblea eclesiàstica crema en la foguera a 7 càtars a Vézelay. En 1172 un clergue acusat d'heretgia és cremat a Arrás. Al mateix any el bisbe de Reims ordena cremar a varis càtars.
En el 1172 el bisbe de Narbona, Pons d'Arsac, demana ajuda a Lluís VII de França per la forta amenaça que patia la fe catòlica en el bisbat. En 1177 Ramon V de Tolosa denuncia, davant el cap del cister, l'alarmat avanç de l'heretgia càtara. Llavors el Papa Alexandre III envia a Enric de Marsiac, abat de Claravall (La Xampanya), i als bisbes de Poitiers i Bath (Anglaterra), per a que donen suport al bisbe de Narbona. Aquesta missió acaba amb la detenció de Pere de Maurand, representant dels càtars de Tolosa. Ramon V no s'atreveix a enviar-lo a la foguera i el condemna a tres anys de desterrament a Terra Santa. Davant aquest fets el papa Alexandre III convoca el tercer concili ecunèmic de Letrán, amb la consegüent condemna dels càtars i exhortant-los tronar a la fe catòlica.
Al 1194 a la mort de Ramon V de Tolosa, el succeeix son fill Ramon VI, qui en el 1196 fou excomunicat pel papa Celestí II, per la seva permissivitat vers els càtars. Al febrer de 1198 Pere el Catòlic signà a Girona un ordre per la qual els seus súbdits, càtars, havien d'abandonar l'heretgia abans de Pasqua, sinó se'ls confiscarien els bens i serien executats. Aquesta ordre sols queda en el paper. Al 1200 cinc homes i tres dones, acusats d'heretgia, son cremats a Troyes. Un any desprès a Nevers es cremat en la foguera un cavaller. En el 1203 el papa Inocencio III nomena com a legats papals, a Raül de Fontfroide, abat de Corbieres, i a Pere de Castellnou, arcdiaca de Margelone. El 13 de desembre aconsegueixen el jurament de fe catòlica dels consols de la ciutat de Tolosa.
El 24 de gener de 1204, el papa, ordena a les ordres religioses que envien als seus monjos més preparats per donar suport als delegats papals. En aquest mateix any Ramon de Perella, a petició dels càtars, construeix la fortalesa de Montsegur. A l'abril de 1204 Pere el Catòlic signa el Tractat de Millau, pel qual contrau matrimoni amb Maria de Montpeller. En aquest mateix any es celebra un col·loqui, a Carcassona, entre càtars i catòlics, sota l'auspici del monarca català. Al juny el papa envia una carta al Pere el Catòlic, per la qual li demana que compleixi amb els seus deures com a rei catòlic, donant-li en propietat les terres i els bens dels heretges castigats. El rei Pere, ocupa la població de Lescure, riu amunt d'Albi.

* Imatges del Castell de Montsegur.

Sant Miquel dels Reis.

2009-09-26T03:55:00.000-07:00

Localització: Ciutat de València - Àrea Metropolitana de València.

En 1383 Pere el Cerimoniós donà llicencia al abat de el monestir de la Valldigna, Arnau de Saranyó, per a construir un monestir cistercenc a l’alqueria de Rascanya. Que va rebre el nom de Sant Bernat de Rascanya, . En 1545 el Papa Pau II atorga una butlla al duc de Calabria, per la qual l’autoritzava a instaurar en el monestir a l’ordre dels jerònims. Els cistercencs es resistiren a abandonar la seva llar, per lo qual foren expulsats violentament.

En 1548 s’iniciaren les obres del claustre, que durà vota quaranta anys. En 1623 s’inicià la construcció de l’església, sobre les restes de l’antic monestir de Sant Bernat. L’església fou consagrada per l’arquebisbe de València, Isidre d’Aliaga, En el 1645. En 1763 es construí un nou claustre.

Pedra de les Orenetes:

2009-09-14T10:49:00.000-07:00

Situació: La Roca del Vallés. (Vallès Oriental)- Àrea Metropolitana de Barcelona. Cronologia: Neolític Bronze. - Estil: Esquemàtic. En 1945, descobrí aquestes pintures rupestres, publicant la troballa a la revista “Museu” de Mataró. En el 1980 foren, novament, calcades, per Marià Ribas. En el 1999 foren documentades dins del “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”.
Es tracta d’un gran bloc de granit, que en la seva base compta amb diverses cavitats. Una, d’aquestes, és un abric, que és el cos de les pintures. Amés i trobem altres concavitats i zones erosionades amb permanència de pintures rupestres. En total es comptabilitzen 32 figures corresponents a: serpentiformes, punts, cruciformes, barres, antropomorfs, representacions humanes, etc.

Ritus càtars:

2009-09-06T02:52:00.000-07:00

El servisi o aparelhament s’efectua una vegada al mes, i es tracta d’una confessió publica, en la qual participen tots els bons homes. Els perfectes, o bons cristians, de la comunitat s’acusen dels pecats comesos, normalment ho feia l’ancià en nom de tots. El diaca, imposava la penitencia que consistia, segons el grau dels pecats, en dies de dejunis, pregàries o assistir a predicacions.

Amb melhorament, el testimoni de respecte cap al prefecte, portador l’Esperit Sant, al mateix temps que se li demana la seva benedicció i intersecció. El creient s’inclina tres vegades davant el prefecte, a cada inclinació resa aquesta oració:-“Bons cristians, doneu-nos la benedicció de Déu i la vostra. Pregueu a Déu per aquest pecador, que Déu en dugui a una bona fi”. Llavors el prefecte li contesta:-” Déu vos beneeixi i vos faci bons cristians, i vos porti a la bona fi”.

La caretas o far patz és el bes de pau, que sol produir-se al final de les cerimònies. Aquest bes pot ser donat a la cara o be a la boca, si son de sexe diferent es besa el Llibre passant-lo tot seguit al altri per que faci lo propi.

El pa de la Santa Oració, al començar l’àpat fraccionen el pa mentre reciten l’oració del Pater. El pa és partit pel prefecte de més edat i el repartit per ordre d’antiguitat en la fe. Al rebre la porció de pa és diu:” Beneit, sempre”, mentre el que el reparteix diu:- “Déu vos beneeixi” .

El consolament, és l’únic sagrament per als catàrs, equival al baptisme i te tres funcions: el baptisme, l’ordenació i l’extremunció. El aspirant a prefecte rep la pregària dominical, el que el converteix en fill de Déu, alliberant-lo del mal. Seguidament els bons homes imposen, damunt d’ell, les mans, al mateix temps que criden a l’Esperit Sant. Durant la cerimònia es pronuncien una sèrie de vots monàstics: viure en comunitat o amb un socius, recitar les pregaries ritual a les hores indicades i el vot de continència i abstinència: castedat absoluta, dejuni de pa i aigua durant la quaresma i la no ingestió de carn animal en la resta de la vida.

Als moribunds se’ls practica la imposició de mans, mitjançant la qual reben el perdó dels pecats, per tal d’arribar a la bona fi.

Sant Llorenç de Morunys.

2009-08-29T03:02:00.000-07:00

Localització: Sant Llorenç de Morunys- (Solsonès). Comarques Centrals de Catalunya.

Es creu que cap al 885 s'assentà una comunitat de canonges a la Vall de Lord. Aquesta comunitat donà origen al posterior monestir Benedictí de Sant Llorens de la Vall de Lord. En el 910, consta que estava regit per l'abat Bo, qui fou succeït per Ciendiscle (920-948). Entre el 971 i el 997 rebé nombroses donacions comtals, com la cel·la monàstica de Sant Pere de Ventolrà.

Va ser a partir de 992, quant el monestir passà a denominar-se Sant Llorens de Morunys. Al 1019, darrere la mort de l'abat Llobató, el bisbe Armengol, amb el beneplàcit de comte Berenguer Ramon I, l'uniren a San Serní de Tavèrnoles. Llavors passà a ser un priorat de Tavèrnoles, el que li dona certa vitalitat econòmica, pel fet de ser pas obligat entre Urgell i Cardona. En els segles XII i XIII el priorat comptava amb un prior i quatre comunitaris, dos dels quals eren preveres.

En el 1297, gràcies a un pacte entre el monestir i el vescomte de Cardona, s'edificà la vila fortificada de Sant Llorenç, esdevenint el monestir com a parroquial del nou municipi. En el 1592 el Papa Climent VIII, el secularitzà i uní les seves rendes al seminari tridentí de la seu d'Urgell.

Serra de Bèrnia i serra Ferrer.

2009-08-23T03:32:00.000-07:00

Situació: Altea, Tàrbena, Xaló i Benissa. (Les Marines, Alta i Baixa)- Comarques Centrals del País Valencià
Cronologia: Neolític i Eneolític. - Estil: Esquemàtic i Llevantí.

Serra de Bèrnia:
La Penya de l’Ermita del Vicari es troba situada a la vessant sud de la serra de Bèrnia, al terme d’Altea. Es tracta d’un abric de 15 metres d’alt i 4 de profunditat, en ell hi han un total de 3 panys amb pintures d’art Esquemàtic. Destaquem el segon pany, que compta amb 27 pictogrames, de un total de 29 que es troben a l’abric, on hi ha representat una figura antropomorfa de cos i cap triangular, amb el braços en arc que sostenen un objecte corbat, les cames son llargues acabades amb bifurcacions a mode de peus.
L’abric de Pinos es troba a la vessant nord de la serra, al terme de Benissa. Es tracta d’un abric de vora 400 metres de llargària i poc profund, on es localitzen tres panys amb pintures d’art Esquemàtic i Llevantí. Destaquen el quart pany, on trobem una figura femenina de cos estilitzat que compta amb un longitud de 8'1 cm es caracteritza per disposar d'un cap de tendència circular, els braços semiflexionats a l'altura de la pelvis, en forma d'ansa, el tronc i les extremitats inferiors de tendència esquemàtica representats per un traços verticals en què també hi ha lloc per al detall com la representació dels pits per mitjà de dos petits i paral·lels traços.

Serra Ferrer:
La Cova del Tio Mansano es troba situat a la vessant oriental de la Serra Ferrer, al terme de Xaló. Es tracta d’un abric de grans dimensions i de planta irregular, en el qual s'han documentat vuit panys d’art Llevantí i Esquemàtic, amb representen escenes de caça així com de danses.
Sa cova de ses Lletres o Penya Escrita es troba situada en la vessant ponent de la Serra ferrer, al terme de Tàrbena. Es tracta d’un abric de 39 metres de llarg i escassa profunditat, on es localitzen un total de 7 panys amb art Esquemàtic. Del qual destaquen el quart pany on hi ha representat un ídol oculat, format per una ziga-zaga horitzontal, un motiu en T que figura les celles i el nas, emmarcat per dos cercles a forma d’ulls, a sota dels ulls dues parelles de barres paral·leles i simètriques.

La jerarquia eclesiàstica càtara:

2009-08-16T02:52:00.000-07:00

En el concili de Caramany es va establir la jerarquia càtara, formada pels: ancians, diaques, coadjutors del bisbe i el, propi, bisbe.

L'ancià és el més antic en la fe de la seva comunitat. Ell és el que presideix els actes litúrgics, dirigeix la plegaria i parteix el pa. Presideix i administra la casa religiosa o ostal. En els documents de la Inquisició, es troben dones ancianes qualificades com anteposita, “priora”

El diaca, s'encarrega de visitar les cases religioses de la zona. Té com a missió, tutelar l'administració i la disciplina, a més d'administrar el servisi, penitència col·lectiva.

Els coadjutors són dos, el fill major i el fill menor. El fill major substitueix el bisbe a la seva mort, alhora que és substituït pel fill menor.

El bisbe, és el màxim representant de l'església càtara, per damunt d'ell no hi ha cap estament; no obstant, és pobre i itinerant. Presideix les cerimònies solemnes, a demés de gestionar el seu bisbat. Viatja acompanyat per un socius, el qual organitza els viatges del bisbe.

Convent de la Trinidad.

2009-07-18T03:14:00.000-07:00

Localització: València- (Ciutat de València).Va ser fundat en el 1445 per la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, on instal·là la comunitat de les clarisses de Gandia. Les obres es van iniciar el 9 de juliol de 1445, posant la primera pedra la reina Maria i beneint les obres el cardenal Alonso de Borja, el posterior Papa Calixt III. La reina va finir al 1458 i va ser soterrada en el convent.

En el 1463 va ser triada abadessa sor Isabel de Villena, convertint el convent en un important focus cultural. A principis del segle XVI Maria de Corella, comtessa de la Pobla, el va enriquir amb nombroses donacions.

Amb la guerra del Napoleó els francesos ocuparen i saquejaren el monestir. Amb el decret de Desamortització va ser secularitzat.

Serra de Tivissa:

2009-07-05T01:58:00.000-07:00

Situació: Tivissa (Ribera de l'Ebre)- Terres de l'Ebre Cronologia: Neolític. - Estil: Llevantí i Esquemàtic. Jaume Poch i Garí exercia de mestre a Bicorb (la Canal de Navarrès), on descobrí la Cova de l'Aranya. En el 1921 mentre visitava al seu fill, telegrafista a Tivissa, descobrí l'estació pictòrica de la Cova del Pi. La troballa fou estudiada i publicada per Eduardo Hernández Pacheco. També, en el 1921, l'Institut d'Estudis Catalans organitza unes prospeccions per aquells indrets amb motiu dels quals, Josep Colominas descobrí la presencia d'art a les estacions de la Cova del Ramat i la Cova del Cingle. En el 1982 Joan Miquel Brull, net del masover de del Mas de Ponç, descobrí pintures a les parets de la Cova del Taller, lloc on el seu avi assecava figues.

En la Cova del Pi trobem 22 pictogrames on destaquen figures humanes amb les extremitats flexionades, d'estil Esquemàtic. En la Cova del Ramat, com el seu nom indica, hi ha representat un ramat en moviment, deu cabres i un animal jove, d'estil Llevantí. En la Cova del Cingle podem veure un arquer, també d'estil Llevantí. En la Cova del Taller hi havia varies imatges, no obstant sols es poden identificar-ne tres. Un cérvol de grans dimensions, restes d'una cérvola i fragments d'una figura humana, possiblement un arquer.

El concili càtar de Sant Fèlix de Caramay:

2009-06-28T04:50:00.000-07:00

Els bons homes, com el càtars s'autodenominaven, augmentaven en fidels per terres franques, llombardes, flandes, occitanes, etc. Eren vistos com a heretges, per part de l'església catòlica. Així tenim les primeres execucions de càtars en el 1002, concretament a Orleans i Tolosa. En el 1049, en el concili de Reïms es tracta per primera vegada sobre el fort creixement d'heretges a França. En el 1077 un càtar és condemnat per heretge i cremat a Cambrai (Nord de Franca). En el 1114, el poble de Soissons en un linxament col·lectiu executen en una foguera a un grup heretges. En el 1126, el predicador Pere Bruis és cremat en una foguera en Sant Geli, a Occitània. En el concili de Tours, 1163, es denuncia l'avanç de l'heretgia càtara. En el 1165, en el concili de Lombers es condemna als bons homes com a heretges.

En el 1167, aprofitant una visita del bisbe, bogomil, Nicetas de Constatinopla, se celebra el primer concili càtar. En el castell de Sant Felix de Caramany, en 1176, es reuneixen els representants de setze esglésies o comunitats càtares, amb el bisbe Nicetas i Marcos, bisbe de Llombardia. En Aquest concili es van crear quatre bisbats, amb els seus corresponents bisbes, a terres occitanes: Sicard el Delmer, bisbe d'Albi; Bernat Raimon, bisbe de Tolosa; Guiraud Mercier, bisbe de Carcassona i Raimon de Casal, bisbe d'Agen

Sant Joan de les Abadesses.

2009-06-21T02:42:00.000-07:00

Localització: Sant Joan de les Abadesses- (Ripollès)- Comarques Gironines.

Monestir fundat per Guifré el Pelós, en el 885, amb el nom de Sant Joan de Ripoll. L'església va ser consagrada en el 887, pel bisbe de Vic. Segons l'acta de consagració se li atorgava jurisdicció sobre el territori que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del Puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga. Posteriorment va rebre donacions a Montgrony i Besora (Ripollès), Vic (Conflent), Folgueroles (Osona) i Montclar (Berguedà).

Guifré, va destinar com a abadessa a la seva filla Emma, com era menor, el cenobi va quedar en mans d'un grup de preveres que es van encarregar d'organitzar la comunitat i de parar atenció de la petita. En el 889, ja adulta, Emma es va convertir en l'abadessa del monestir de sant Joan de Ripoll. Amb el temps el monestir anà ampliant els seus béns i creant noves parròquies: Sora, Vidrà, Vallfogona i Llaés, etc. Durant el govern d'Ingilberga (996-1017), la ultima abadessa, el monestir va rebre acusacions d'immoralitat i vida díscola. Acusacions que va efectuar el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, qui va aconseguir que el Papa dissolgués la comunitat de religioses, per mitjà d'una butlla.

Bernat de Tallaferro, en el 1017, va annexar el monestir al bisbat de Besalú, a part d'instal·lar una comunitat de frares, a partir d'aquest moment el convent va passar a ser conegut com a Sant Joan de les Abadesses. En 1077, el comte de Besalú, Bernat II va cedir l'abadia al monestir de Sant Víctor de Marsella. Els marsellesos van expulsar els canonges, que es van posar davall la protecció del bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, 1086. Els marsellesos van ocupar, amb violència, l'abadia en el 1098, i van instal·lar una comunitat de monges marselleses. El Papa Pascual II, va intervindré en les disputes i el 1114 ordena que tornarà la comunitat de canonges. Esta abadia va ser secularitzada en el 1592, convertint-se en col·legiata, regida per un arxiprest.

Barranc dels Covarxos:

2009-06-14T13:05:00.000-07:00

Situació: Benassal (l’Alt Maestrat)- Comarques del Nord del País Valencià.

Cronologia: Neolític. - Estil: Llevantí.

En el Barranc dels Covarxos hi ha un total de 7 abrics amb pintures rupestres. Estudiades i publicades per Alfred González Prats, en el 1981. Destaquen diverses escenes de caça: Un porc senglar, ferit per un caçador que du un feix de fletxes a la ma i dos cérvols perseguits per una figura humana.

Principis religiosos càtars:

2009-06-08T10:56:00.000-07:00

El moviment religiós càtar era, essencialment, cristià ja que es fonamentava en la Bíblia, en general, i en l'Evangeli de Sant Joan en particular. El catarisme es caracteritzava per la concepció dualista del be i del mal. Aquesta dualitat existia pel fet que hi havia dues creacions, la de déu i la del dimoni. Déu crea el cel i els esperits que no es corrompen ni es destrueixen. El dimoni, per contra, crea el mon material, al qual deixa anar uns esperits, que son les persones, per que li donessin vida. Com el mon material estava sotmès al mal, quant les persones morien, la seva anima no podia tronar al seu lloc, el cel, llavors es reencarnava en un altre cos. Déu envià un esperit pur, Jesucrist, que va dotar-se d'aparença humana. La seva missió era l'adoctrinament del rebuig a lo material i la practica del “Consolament”, l'únic sagrament.

El Consolament era el sagrament d'alliberació del mal, una mena de baptisme. Primerament rebien la Plegaria Dominical que els reconeixia com a fils de Déu i els atorgava la facultat de dirigir-se'n a ell en primera persona, demanant-li que els alliberi del mal. Llavors els “bons homes” l'imposaven les mans cridant a l'Esperit Sant, quedant d'aquesta manera alliberat del maligne. Durant la cerimònia pronunciaven els vots monàstics: Viure en comunitat o amb un socius, home o dona; recitar les plegaries rituals a les hores estipulades, tant de dia com de nit; l'abstinència de qualsevol menjar d'origen animal, excepte peix i la continència sexual, o castedat absoluta. D'aquesta manera es convertien en cristians o “bons homes”.

Corpus Christi.

2009-05-31T03:15:00.000-07:00

Localització: Llutxent- (La Vall d'Albaida)- Comarques Centrals del país Valencià.
Segons la tradició, en plena conquesta, 1239, durant el setge del castell de Xiu i mentre estaven escoltant missa. El rector de sant Cristòfol de Daroca, que oficiava la missa, davant l'atac dels mudèjars rebels, embolica sis hòsties en les corporals i ho amaga sota una pedra. Acabada la lluita, el rector recuperà el corporal i se n'adonà que les hòsties l'havien tacat de sang. Llavors les tropes cristianes s'encoratjaren i atacaren el castell de Xiu, recuperant-lo.
En el 1335 es construí una ermita en el lloc on es produí el miracle. En el 1422 l'ordre del dominics erigí, al voltant de l'ermita, el monestir del Corpus Christi. El 18 de març de 1474 es convertí en Universitat i Estudi General d'Arts i Teologia.

Torre d'en Galmés:

2009-05-25T11:12:00.000-07:00

Situació: Alaior- Illa de Menorca- Illes Balears. Cronologia: 1400/1200 aC. - Estil: Talaiòtic. El jaciment es troba en el camí de Sant Llorenç i ocupa una extensió de 5 hectàrees. Destaquen tres talaiots, situats a la part més alta, davall del més gran se situa el recinte de la “taula” (santuari), la pedra horitzontal va ser utilitzada pels romans per a construir un sarcòfag. Diverses sales hipòstiles, algunes cases i dos línies de muralles, completen el jaciment.

Origen del catarisme.

2009-05-17T03:26:00.000-07:00

En el segle X en Tràcia, un sacerdot anomenat Bogomil, va reunir totes les idees i creences herètiques que s'estenien per l'Europa Oriental. El bogomilisme, nom que reberen els seguidors d'esta secta, negaven l'existència de Crist, així com de la trinitat: El Pare, el Fill i l'Esperit Sant. Creien que Déu tenia dos fills, Satan (el mal) i Miquel (el bé). Negaven la validesa dels sagraments cristians, encara que practicaven el baptisme, sempre en edat adulta i sense aigua ni oli, sinó amb l'autorrenuncia acompanyada per rogatives i el cant d'himnes. No comptaven amb cap tipus de clergues, s'instruïen els uns als altres. Tampoc comptaven amb temples, els ritus religiosos es practicaven en casa, en família.
La secta dels bogomils, es va expandir per Bulgària, Sèrbia i Àsia Menor. Des de del seu inici, van realitzar missions al nord d'Itàlia, fruit d'este contacte va sorgir un nou moviment religiós conegut, entre altres noms, per catarisme.

Santa Maria de Ripoll.

2009-05-11T11:23:00.000-07:00

Localització: Ripoll- (El Ripollès)- Comarques Gironines.

Monestir benedictí, fundat al voltant de 879 per Guifré el Pelós, al qual cedi les propietats de la Vall de Ripoll i la vall de Sant Joan. Daguí, fou el primer abat, al qual encarregà l'educació, segons les normes monàstiques, del seu fill Radulf. Santa Maria rebé, el 838, diverses donacions a Brocà, Lles de Cerdanya i altres llocs. Aquestes donacions enriquiren a la comunitat, el que ve permetre la construcció d'una nova església, consagrada al 888, pel bisbe Gotmar de Vic. A partir d'aquest moment incrementa el seu patrimoni, amb l'adquisició de nous bens al Berguedà, Cerdanya, Bages, Conflent, Besalú, Gironés, etc., el que permetí la construcció d'una nova església, consagrada al 935. Sent abat Arnulf, bisbe de Girona, es construí una nova església de cinc naus, consagrada en el 977. Al 1008 fou nomenat l'abat Oliba, que impulsà l'escola i l'escriptori, enriquint la seva biblioteca, llavors una de les millors de tota la cristiandat. Al 1070 passà a dependre de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, donat un nou impuls a l'escriptori. En el 1169, s'independitza de Marsella. Al 1172, sent abat Ramon de Berga, s'inicià la construcció del claustre. Al segle XV, amb l'acabament de claustre, començà el declivi.

Roca Roja .

2009-05-03T02:08:00.000-07:00

Situació: La Llacuna (l’Anoia)- Comarques Centrals de Catalunya.
Cronologia: Neolític/Bronze - Estil: Llevantí, Esquemàtic.

Descobert en el 1982, per F. Navarro Ferré. L’any 1983 es donà a conèixer el conjunt dins l'obra de divulgació “La Pintura Rupestre en Catalunya.”. L’any 1987 fou documentat dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de dos abrics, el primer d’escassa fondària on hi ha representat una cérvola i una figura que podria correspondre a un arquer, en aquest cas l’estil és el Llevantí. En l’Abric II, més gran, es localitzen quatre figures, d’estil Esquemàtic.

Sant Esperit.

2009-04-27T12:08:00.000-07:00

Localització: Gilet- (Camp de Morvedre)- Comarques del Túria- Xúquer.
Monestir fundat per la reina Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà, en un terrenys que va cedir Jaumeta de Poblet, viuda de Pere Guillem Català, senyor de Gilet. En el 1404 s'instal·là una comunitat de 15 frares franciscans. Al 1413 fundaren una filial a l'església de sant Blai, prop de Morvedre. Amb la pèrdua de les rendes deixades per la Maria de Luna, el convent entra en crisi. En el 1497, sor Isabel de Villena sol·licità a Ferran el Catòlic la cessió del convent a les monges clarisses de la Trinitat de València, per lo qual els franciscans l'abandonaren. Les clarisses no arribaren a ocupar-lo, per lo qual va romandre abandonat. En el 1501, els franciscans retornaren al monestir. Al 1545 patí un ferotge atac barbaresc, per aquest motiu es fortificà. En el 1681 fou reedificat el claustre, com també una part del claustre. En el 1692 s'inaugura la nova església. Durant la guerra del Francés fou convertit en hospital de sang. Al 1835, fou abandonat, sofrint espoliació. Els franciscans retornaren en el 1878, restaurant el convent i l'església, afegint-li l'ermita dels Desemparats amés d'altres edificis que l'estructura actual.

Abrics del Barranc de carbonera I la Coveta del Mig .

2009-04-18T06:20:00.000-07:00

Situació: Beniatjar (Vall d’Albaida)- Comarques Centrals dels País Valencià. Cronologia: Neolític/Eneolític/Bronze - Estil: Esquemàtic. En la dècada del 1930, Breuil, va descobrir pintures rupestres en dos abrics situats en el Barranc de carbonera. La descoberta fou publicada en el 1935 , en el volum IV de “Les peintures schématiques de la Péninsule Ibérique “, també foren publicades per P. Acosta ene l 1968, en : “La pintura rupestre en España”. Entre els dos abrics es comptabilitzen 196 motius i dos figures en la propera Coveta del Mig.

Sant Pere de Rodes.

2009-04-04T11:37:00.000-07:00

Localització: La Selva- (Alt Empordà)- Comarques Geronines.

Apareix documentat al 878 com a cel·la monàstica, sota el domini de Banyoles. Al 944, Lluís d'Ultramar, li va concedir un privilegi pel qual fou elevat a monestir benedictí independent. El primer abat, Tassi (926-979), inicià la construcció de l'església, continuada pel seu fill, Hildesind (947-9919. L’església fou consagrada al 1022. Al 1215 augmenta el nombre de monjos, ja que va passar de 12 a 25, entrant llavors a la Congregació Claustral Tarraconense. Durant els segles XII I XIV fou fortificat, pels freqüents atacs piràtics. Al 1654 fou abandonat durant sis anys, iniciant-se la seva espoliació. Durant la guerra de Napoleó sofrí les més grans depredacións, el duc de Noailles furtà la bíblia de Rodes, conservada actualment a la Bibliothèque Nationale de París. En el 1726, fou saquejat, i en el 1731atact per contrabandistes, que assassinaren a alguns servents. Per aquest motiu els monjos es repartiren els bens i vivien en cases particulars coma canonges. Al 1973 s'abandona definitivament el monestir.

Te Corrs

2009-03-27T10:57:00.000-07:00

Estil: rock and roll.

Al setembre de 2004, en Mateu, veu, en Toni, bateria, i en Tomeu, guitarra, deciceixen formar un grup de rock and roll. Primerament es van fen dir “Pel de Conyo”, prompte el canviaren per el de “Te Corrs”. Fan el seu primer concert a l´abril de 2005, cosa que els dona una injecció de moral. Malgrat tot, per una sèrie de successos el grup acaba dissolguem-se. Al març de 206 en Toni i en Tomeu, tornen a agafar el projecte, i renaix el grup. El buit d’en Metu és omplint per n’Amando. Poc a poc van incorporant-se, en Toni Ribas, a la guitarra, i en Guillem al baix. La nova formació participa en el festival Marrockxí '06.

Mp3

Barranc del Pirro, Barranc de Llort i Barranc de les Escometes.

2009-03-22T03:39:00.000-07:00

Situació: Montblanc (Conca de Barberà)- Camp de Tarragona.

Cronologia: Neolític/Eneolític/Bronze -Estil: Esquemàtic, Llevantí. Barranc de Llort.

Ja en el 1830, en una memòria de la Real Academia de la Historia, es troba documentat l'existència de gravats rupestres en el Portell de les Lletres No obstant, no fou fins el 1943, data en la qual Salvador. Vilaseca redescobrí l'estació i constatà que es tractava de pintures i no pas de gravats. Es tracta de 18 figures: quatre semicercles radiats, dos antropomorfs, elements ovals, barres, figures indeterminades, elements corvats, cercles i restes. El Vilaseca, també, descobrí les pintures del Mas d'en Llort , es tracta d'una petita cavitat on hi han localitzades 10 figures: tres representacions humanes (una d'elles és clarament un arquer d'estil naturalista), una taca de pigment, un traç corvat, barres i quatre figures d'animals també d'estil naturalista (3 caprins i una cérvola o cabra). Al 1950 Antonet Odena Ferrer descobrí no ves pintures al Barranc de Llort, concretament al Mas d'en ramon d'en Besso, es tracta d'una cova poc fonda on hi han 15 figures: cinc representacions humanes -algunes d'elles clarament arquers-, un recipient, dos bòvids, formes cruciformes, restes i traços de difícil interpretació.

Barranc del Pirro.
Al 1927, Salvador Vilaseca i J. Iglesias documentaren el conjunt de pintures rupestres al Mas d'en Carles , on s'han localitzat 16 figures: barres, digitacions, cercles, elements cruciformes, puntiformes, un oculat, figures antropomorfes (una d'elles amb els braços en nansa) i traços i restes de difícil interpretació. En el 1943 Salvador Vilaseca descobrí noves pintures en l'Abric de la Baridana I, hon si troben dos motius pictorics. Al 1988, en una prospecció sistemàtica en el Barranc del Pirro, l'equip dirigit per Anna Alonso, es descobrí l'estació del Mas del Gran, loc on hi trobem 17 motius: diversos quadrúpedes (entre els quals destaquen un caprí de gran grandària i un cérvol), dues figures humanes i traços, punts i restes de difícil interpretació. També al 1927 es descobri l'estació de Britus I, on hi han documentat 8 motius pictòrics: triangulars i de traços de difícil interpretació.

Barranc de les Escometes.
Al 1927, J. Iglesias I Salvador Vilaseca descobriren l'estació pictòrica de la Cova de les Creus, lloc on s'han documentat 5 elements pictòrics: un ancoriforme, dues formes antropomorfes, una amb els braços en nansa, i digitacions.

Sant Jeroni de Cotalba.

2009-03-14T12:24:00.001-07:00

Localització: Alfauir- (La Safor)- Comarques Centrals del País Valencià.

Monestir de monjos jerònims, fundat pel duc de Gandia, Alfons el Vell, a l'alqueria de Cotalba. El duc li va atorgar l'alqueria de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir, amés dels delmes de Palma de Gandia i Ador. Al 1514 l'arquebisbe de Tarragona, Alfons d'Aragó, va cedir al monestir el lloc de Tavernes Blanques. Entre els segles XIV i XV, seguint la butlla fundacional, es van construir: el claustre, el refectori, la sala capitular, l'església i la Torre de les Campanes. El claustre fou acabat al segle XVI. Entre el XVII i el XVIII patí transformacions que li donen l'aspecte actual. En el 1835, per la desamortització de Mendizabal la comunitat fou dissolta.

Maitips.

2009-03-06T05:10:00.000-08:00

Estil: ska, reggae, rock. El grup neix al 2001, al mes d’agost feren el seu primer concert al festival VallsRock de grups locals. Al 2003 graven la seva primera maqueta, amb la col·laboració de Jesus Rovira, baixista de Lax’n’Busto. Al 2005 presenten dues cançons a un concurs de maquetes. Al 2008 treuen el seu primer disc, “Així és la vida”.
El grup esta format per David Tudela, veu i guitarra; Xavi Pérez, baix; Albert Segura, teclat, Jaume Martínez, trompeta; Maxi Aradilla, trombó; Pau Garcia, percussió i Roger Montala, bateria.

mp3

Morella la Vella

2009-02-28T05:58:00.000-08:00

Situació:- Morella– Els Ports- Comarques del Nord del País València. Cronologia: - 7.000/3.000 aC Estil:- Llevantí i Esquemàtic.
En el 1917, J.J. Senent descobrí les primeres pintures rupestres en Morella la vella. No obstant foren estudiades per Eduardo Hernández Pacheco. En els treballs es donen a coneixer l’existència de pintures rupestres en quatre abrics: Galeria Alta de la Masia, Galeria del Roure, Abric del Barranquet i Abric de la Vinya. En els 70 i 80 es descobreixen nous enclavaments: Coveta de la Cornisa i la galeria de la Partició, aquestes estudiades per Sarrió i Viñas

Sant Cugat.

2009-02-21T12:18:00.000-08:00

Localització: Sant Cugat del Vallès- (Vallès Occidental)- Àmbit metropolità de Barcelona Es creu que en el segle VII, ja existia una comunitat monàstica en el lloc, que seria destruït pels musulmans al voltant del 717. Desprès de la conquesta de Barcelona, 801, fou reconstruït. En el 878, l’abat Ostroferd posa l’abadia sota el domini del bisbe de Barcelona, Frodoí. Al 895, en la incursió d’Almanzor, l’abat Joan i dotze monjos van ser morts a mans sarraïnes. Llavors Odó, fitur bisbe de Girona, va ser nomenat abat, que va refer el monestir i el patrimoni. En el 1089 passà a dependre de Sant Ponç de Tomeres, al Llenguadoc, juntament amb altres monestirs catalans. Al 1091, finalment recobrà la seva independència. Degut a la pèrdua de rendes, en el 1471 perden el dret d’elegir abat. Al segle XIV la crisi es veu agreujada pel assassinat de l’abat Arnau Ramon de Biure, en l’altar. Al 1820 la comunitat monàstica l’abandona temporalment, ja que en el 1823 retronen. Al 1835 la comunitat es dissol definitivament.

The Skafeinats.

2009-02-14T10:26:00.000-08:00

Estil: /reggae/ska.

The Skafeïnats és una banda de que naix a la ciutat de València a l'any 2005.

Tant la Banda com l'estil musical del grup han rebut elogis de la crítica per la seva energia, creativitat i les seues interpretacions de Ska-Jazz, Reggae & Dub. Tot açò ha contribuït a que la seua presència als escenaris no haja cessat, portant-los a actuar arreu del País Valencià, Madrid, Catalunya, Illes Balears...

The Skafeïnats és una banda majoritàriament instrumental que està formada per deu membres que tenen com a valor destacable la formació musical, açò ha afavorit que la qualitat musical del grup vaja creixent dia rere dia.

Als escenaris The Skafeïnats genera un ambient lúdic i festiu. Així, durant el concert s'aconsegueix arribar al públic a través de la diversitat de temes i estils que caracteritzen a la banda.

Actualment compagina els escenaris amb la creació de temes per al seu proper disc

mp3.

Les Aparets

2009-02-06T11:21:00.000-08:00

Situació:- Alòs de Balaguer– (La Noguera)- Terres de Ponent. Cronologia: - Neolític Mitja/ Bronze Inicial Estil:- Esquemàtic. En el 1976 durant una prospecció en la zona de Montsec, duta a terme per E. Sunyer i A. Borrell i amb la col·laboració de L. Trepat, llavors alcalde de Peramola, descobriren a la vessant del riu Segre una sèrie d'abrics, quatre dels quals comptaven amb art rupestre. L'any següent foren estudiades per L. Díez-Coronel. El 25 de juny de 11985 foren declarades Patrimoni Històric Espanyol, al setembre del 1993 Patrimoni Cultural català i al desembre del 1998 Patrimoni Mundial de l'UNESCO. En l'abric I trobem dues figures corresponents a un ramiforme d'estil esquemàtic i tècnica de traç simple i restes de pigment. Ambdós figures són de color vermell. A l'abric II un total de vuit figures de les que destaquem: traços, ramiformes i restes de pigment, d'una ampla gamma de colors: vermell, vermell-castany vermellós, rosat, ataronjat-vermellós i negre. En l'abric III S'han identificat 5 figures corresponents a antropomorfs i restes de pigment, d'estil esquemàtic, el color predominant és el vermell, tot i que també hi ha restes de pigment de color castany-vermellós. En l'abric IV hi ha tres elements, destaquem un antropomorf.

Santa Maria de la Valldigna.

2009-01-30T12:09:00.000-08:00

Localització: Simat de la Valldigna- (La Safor)- Comarques Centrals del País Valencià.

Al 1297, Jaume el Just, cedi la Vall d'Alfàndec al monestir de Santes Creus, amb la condició que s'edifiques un monestir. Al mars de 1298 es va constituir la comunitat inicial, formada per tretze monjos cistercencs, vinguts de Santes Creus. Mentre dura la construcció el monjos s'allotjaren a l' almodí, on van construir un oratori. Entre el 1357 i 1387, sota el govern de l'abat Arnau de Saranyó, s'amplia el monestir amb la construcció del Palau de l'Abat, l'armeria i el Portal Nou. Al 1396 patí els efectes d'un terratrèmol el que va obligar a fer obrers de renovació.

Ja em dit que el monestir de santa Maria de la Valldigna va rebre al donació de tota la Vall d'Alfàndec, des d'aleshores anomenada de la Valldigna. Al 1300 va rebre també Barx. En el 1301 se li atorga la facultat d'obrir cases abadies a Xàbia, Alzira i Gandia. Al 1320 tenia la cura del monestir de Montserrat de Xàtiva. Al 1388 fundaren el Priorat de Sant Bernat a Rascanya.

En el 1644 patí un altre terratrèmol el que va encetar una reconstrucció, en el 1680 es va refer l’església i al 1697 el campanar. En el 1811les cots de Cadis derogaren tots els drets jurisdiccionals, d'aquesta manera el monestir va perdre tots els seus drets. Durant la guerra de Napoleó es convertí en hospital, en el 1812 és ocupat pels francesos. Durant el 1814 es restableix la comunitat religiosa. Va ser en el 1835, per la desamortització de Mendizabal , quant va ser abandonat definitivament.

Caliu.

2009-01-24T12:21:00.000-08:00

Estil: Musica tradicional.

El grup es formà en el 1999, al 2001 treuen el seu primer treball “Caliu”. Degut a qüestions personals s’inicia un període d’inactivitat. Finalment al 2005, reviscolen en força, al 2006 publiquem un nou treball titulat, també, “Caliu” i al 2006 “La lluna i la roada”.

El grup esta format per Carme Jaume, veu; Biel Riera, flautes; Jordi Tugores, llaüt; Josep Mª Andújar, violí; Pere Dàvila, guitarra; Miquel Tugores, baix; Albert Tugores, percussió; I la col·laboració de Miquel Angel Bauçà al violí.

Cançons

Ses Roques Llises

2009-01-18T01:34:00.000-08:00

Situació:- Alaior– Illa de Menorca- Ses Illes Balears. Cronologia: - Pretalaiòtic (3.000/1.500 aC.). Estil:- Sepulcre Megalític.

Jaciment excavat en el 1974 pel Museu de Mallorca, en la qual es recolliren restes humanes, acompanyades per un abundós aixovar. Es tracta d'un sepulcre amb corredor rectangular enllosat que condueix a la cambra. La cambra esta construïda amb sis lloses grans, l'absis compta amb dos orificis naturals que la travessen. A l'interior es va localitzar tres ortostats que devien formar part dels sistema de coberta.

Sant Genís de Bellera.

2009-01-10T01:47:00.000-08:00

Localització: Senterada- (Pallars Jussà)- Alt Pirineu i Aran.

Aquest monestir sembla que va ser fundat a principis del segle IX, pel que es desprèn d'un document de venta datat en el 840. Segons aquest document en el lloc hi havia dotze monjos sota el comandament de l'abat Vulgarà. En aquells primers temps el temple estava dedicat al sants: Genís, Adrià i Esteve. Estava sota la jurisdicció del comte Sunyer de Pallars, qui en 936 el cedi a la Seu d'Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal. En el 1053 els comtes de Pallars el vengueren a un particular, iniciant la seva decadència. Al 1092 fou restaurat com a priorat cononical. Lavaix i Gerri es disputaren la seva jurisdicció, sent confiat al final a Lavaix en el 1203. En el 1272 la comunitat estava formada per nou canonges. En el 1314 es troba esmentat com a parròquia depenent de Lavaix.

The Gruixut’s

2009-01-03T03:32:00.000-08:00

Estil:punk, rock, rockabilly.

Banda empordanesa formada per: Sendrix, veu i guitarres; Adrià, al baix; Anti, veu i guitarres; Javi, guitarres i Toni, bateria i percussions.

En el 2007 guanyaren el concurs de maquetes del “Sona’9”. Al 2008 surt el seu primer dics “Normalitzem el Rock’n’Rol”. Actualment estan seleccionats als premis “Enderrock’09”.
mp3

Pla de Petracos.

2008-12-20T07:24:00.000-08:00

Situació: Castell de Castells– (Marina Alta)- Comarques Centrals del País Valencià. Cronologia: Neolític (7.500/6.500 aC.) - Estil: Macroesquemàtic .

Aquest jaciment fou descobert per el “Centre d’Estudis Contestans”, en el 1980. Es tracta de vuit abrics, dels quals cinc contenen pintures rupestres. Destaquen les figures dels “Orants”, amb els braços estesos cap amunt, sovint formant parelles o grups, abunden els motius geomètrics, d'entre els que sobreïxen els de tipus serpentiforme, formats per bandes gruixudes sinuoses de desenvolupament vertical. Es representen la fecunditat i de la fertilitat com a valors principals dels primers agricultors i pastors. Al mateix temps que se sacralitza el cicle agrícola, les representacions femenines vinculen la dona amb la fertilitat. Alguns animals representen altres valors concrets, constituint el bou la imatge més concreta de la fecunditat. En el cap del bou, vista de front, destaquen els seus ulls i les seus banyes. Al costat del bou s'observa a una dona vestida amb una llarga falda, encara que no es conserva el cap.

Santa Maria de Llinars.

2008-12-13T04:08:00.000-08:00

Localització: Benavarri- (Baixa Ribagorça)- Franja d'Aragó.

Antic monestir d'origen incert, sembla que estava sota l'obediència de l'ordre benedictina. Fundat, possiblement, en l'època de Ramir I o Ramir II d'Aragó. En el 1413 a causa d'una epidèmia i una forta sequera els benedictins l'abandonaren. Llavors el comte de Ribagorça, protector del monestir, el lliurà als dominics. El lloc torna la culte amb un grup de monjos vinguts de Mallorca. En el 1415 fra Vicent Ferrer s'allotja en el convent, en la seva estada per terres ribagorçanes. En el 1837, per la desamortització de Mendizabal passa a mans privades.

Les restes, molt malmeses, es resumeixen a l'església de planta de creuer amb absis poligonal de cinc costats i amb capelles laterals. Els murs són de bo carreuat. Les dos capelles laterals estan en relatiu bon estat i queden restes i indicis d'un xicotet claustre amb els arcs cegats per rajoles per a evitar la seua caiguda. La seua datació no és fàcil, però l'edifici pareix correspondre a una església gòtica, probablement dels segles XV o XVI.

Tapineria

2008-12-07T02:59:00.000-08:00

Estil: cantautor, Folk.

Tapineria, és la meitat del mític, grup dels 70 “ Pep Laguarda i Tapineria”. Mític i efímer grup que deixa sols un treball titulat “Brossa d'ahir” (1997).

Garri, un del fundadors del vell grup, trona agafar el projecte, acompanyat per Josep Vicent Tallada i Samuel Iborra, sota el nom de Tapineria, tragueren al mercat el disc “ En perill d'extinció” (2008). Disc que no es troba en tendes i que sols es ven en la seva web.

Compra el disc.

Cova dels Segarrulls, Abric de Can Castellvi i Abric Can Ximet.

2008-11-28T10:21:00.000-08:00

Situació: Olèrdola– Alt Penedès- Regió Metropolitana de Barcelona.

Cronologia: Bronze - Estil: Esquemàtic .

En el 1958 foren trobades unes representacions pictòriques a la Cova de Sagarrulls, durant una excavació que duia a terme Pere Giró . Aquesta troballa fou publicada en el 1962 en la revista “Ampurias”. Durant la dècada dels 70, R. Viñas descobrí noves pintures dins la cova. Aquesta ultima troballa fou publicada en el volum II del “Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”,1987/ 88. En el jaciment trobem 22 figures de les quals destaquen dues representacions d'arquers esquematitzats, punts, digitacions, etc.

Durant la dècada dels 70 un grup de col·laboradors del Museu de Vilanova i la Geltrú descobriren pintures rupestres en l'Abric de Castellvi. Dibuixaren una representació que s'exposa en el Museu Monogràfic d'Olèrdola. R. Viñas, durant la els treballs de documentació de 1987/88 en va descobrir de noves. Totes foren publicades en el “Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”. En aquest abric hi ha un total de 26 figures, de les quals destaquen tres representacions animals, possiblement felins.

A l'octubre de 1984, Albert Rubio i Victòria Castillo, descobriren noves mostres d'art rupestre a l'Abric de Can Ximet. Troballa documentada dins del “Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”. Durant el 1989/90, en la realització la “Carta Arqueològica de l'Alt Penedès”, es va descobrir un nou motiu pictòric. Destaquen tres figures que representen creus o aspes.

Tots tres jaciments foren declarats “Patrimoni Històric Espanyol “ el 25 de juny de 1985, “Patrimoni Cultural català” el 30 de setembre de 1993 i “Patrimoni Mundial” per l'UNESCO al desembre de 19 98.

Santa Maria de la Murta

2008-11-21T10:26:00.000-08:00

Localització: Alzira- (Ribera Alta)- Comarques del Túria-Xúquer.

En el 1357 el cavaller Arnau Serra, sota llicencia de Pere el Cerimoniós, feu donació de les terres de la vall de la Murta als ermitans que l'ocupaven. El 28 de maig de 1376 el papa Gregori XI atorga llicencia per a fundar el monestir. Els monjos jerònims prenen possessió el dia 4 de juliol del mateix any. L'11 d'abril de 1401 s'inicien les obres, en 1492 es remata el claustre amb la construcció de les voltes. El 20 de juny de 1516, sota la protecció de la família Vich, s'inicia la construcció de la nova església. En el 1547 s'inicia la construcció de la Torre dels Coloms , que és acabada al 1601. A 1623 s'acaba la construcció de la nova església, beneïda el 17 de setembre. Al 1821, amb la desamortització, el monestir deixa d'existir temporalment. Al 1823 la comunitat monacal tornà al monestir, amb els seus bens restituïts. No obstant el 20 d'agost de 1835, foren exclaustrats definitivament.

Anegats.

2008-11-15T04:31:00.000-08:00

Estil: rock. En el 1994, cinc joves estudiants de l’Institut de Son Servera van tenir la brillant idea de formar un grup musical. Així va nàixer Anegats. Durant un parell d’anys, van escriure cançons i tingueren els seus primers concerts. Aquell projecte acabà quant alguns dels seus components abandonaren l’illa per a estudiar a terres peninsulars.
En el 2003, es retrobaren a l’illa i va ressorgir el grup. A l’estiu, del mateix any, graven una maqueta que va caure en mans de la discogràfica “Blau”. A partir de la maqueta, afegint altres cançons, gravaren el seu primer disc “Illenc”, 2004. En el 2005 treuen al mercat el seu segon treball “ Móns diferents” i en el 2007 el tercer dics “ Caminar entre gegants”.

Mp3.

Abric dels secans i Abric de les Caigudes de Salbime.

2008-11-08T10:26:00.000-08:00

Situació: Massalió (El Matarranya)- Franja d'Aragó.

Cronologia: Neolític/Eneolític/Metalls - Estil: Art Llevantí.

En el 1917, Lorenzo Pérez Temprado, descobrí en el Vall de Secans un abric amb representacions rupestres. Totes les escenes han segut destruïdes per espoliadors malvats. Hi havia un arquer vestit amb calçotets, dues figures humanes més i un rudimentari quadrúpede.

En el 1920, el mateix Pérez Temprado, descobrí el Abric de les caigudes del Salbime, que no fou donat a conèixer fins el 1952. Actualment també es troba destruït per les mans dels espoliadors. En aquest jaciment hi havia una cerva i el seu caçador, i estilitzacions humanes.

Santa Maria d'Àneu.

2008-11-01T02:44:00.000-07:00

Localització: La Guingueta d'Àneu- (Pallars Sobirà)- Alt Pirineu i Aran.

Sembla que fou un antic monestir visigòtic dedicat a Santa Deodata, segons apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, 839. A finals del segle X s'instal·là una comunitat benedictina amb el nom de Sant Pere d'Aneu. L'any 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permuta, juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i Sant Pere de les Maleses, al comte Ramon IV de Pallars Jussà pel monestir de Lavaix i altres Bens. Al segle XII La comunitat benedictina abandonà el lloc. En el 1216 passa als canonges de l'ordre els agustians. Al 1723 sols comptava amb el prior, un subprior i un germà llec, poc desprès va desaparèixer com a monestir.

Acadèmia dels Desconfiats

2008-10-24T11:16:00.000-07:00

Estil: rock/indie.

L’Academia dels Desconfiats naix en el 2003, en la ment de Guillem Rigot, veu i guitarra, quasi al mateix temps que s’edita la maqueta “Voltes 2003”. En el projecte van anar col·laborant diferents músics, fins que en el 2005 passen a formar part del grup Dani Paya, a la bateria i David Sardà, al baix. En el 2006 editen una nova maqueta, “Càncer pel meu cor”, amb la qual foren seleccionats per a participar en el “Enganxa’t a la musica” i al “sona9”. Al 2008 treuen al mercat el doble Ep “Tornar a començar” i “Desenfocat i pixel·lat”.

Mp3

Sa Cova es Vi.

2008-10-17T10:49:00.000-07:00

Situació: Sant Antoni de Portmany– Illa d’Eivissa
Cronologia: Púnic - Estil: Púnic. En el 1917, l’abat Breuil va descobrir a la Cova des Vi, situada a la Serra de ses Fontanelles, les restes d’unes pintures de color negre. En el 1920 publicà la troballa en el Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Breuil datà la troballa en la prehistòria, sense concretar el període, en el 1982 l’arqueòleg Joan Ramon, comparant-les amb les pintures de Grotta Regina a Sicília, les data en el període púnic. En el 1987, A. Beltran, B. Costa i J. H Fernàndez confirmen la datació de Joan Ramon.

Sant Just i sant Pastor d'Orema.

2008-10-11T03:06:00.000-07:00

Localització: Urmella /Bissaüri - (Ribagorça)- Franja de Ponent. Fundat al segle X pels comtes de Ribagorça. Les obres de construcció foren encetades per mestres llombards, no obstant i sense tindré constància dels motius, aquest abandonaren abans del termini. L'obra va ser acabada per constructors locals. En el 1.044, durant el regant del rei Ramir I d'Aragó, passa dependre de l'Abadia de sant Victorià d'Assan.
Destaca la seua portada, que apareix flanquejada per pilastres estriades i coronada per un arc amb un frontó triangular. La seua planta és basilical, tres naus acabades en absis i voltes d'artista en els laterals i la seva teulada esta fet a triple vessant.

Desgavell

2008-10-04T03:55:00.000-07:00

Estil: ska/ punk /reggae

En el 2000, cinc amics d'Oliva decideixen formar un grup de musica punk. Poc desprès graven una maqueta, amb cançons com: “terrorisme del capital”, “Zaplana”, etc. Al 2004 abandona la formació un guitarra i afegeixen un teclat i un bombardí. Poc a poc van afegint-se més instruments de vent trompeta i trombó de vares, amés d'un nou guitarrista.

Participaren en la Festa per la Independencia'05, en la Gira per la Llengua'06. Guanyaren el premi Albarock'05, a la Font d'en Carrós; queden segons en el Aixa-Rock' 05, a Xeraco i al Circuit de Musica en Valencià'06.

A l'octubre de 2005 enceten l'enregistrament del disc “Matant el temps” que van presentar el 3 de març de 2007 al Casal Jaume I d'Oliva. Al Juliol, del mateix any, guanyen el JERoCK'07.
Fes clic per escoltar musica.

Riu Cazuma i Barranc Moreno.

2008-09-27T04:46:00.000-07:00

Situació: Bicorb (Canal de Navarrés), – Comarques de l'Interior del País Valencià .

Cronologia: Neolític - Estil: Esquemàtic i Llevantí.

En el 1920 J. Poch descobrí unes pintures en les coves de l'Aranya situades en el Barranc d'hongares, afluent del Riu Cazuma. En aquest mateix any foren estudiades per Eduard Hernández Pacheco, i publicades en els 1924 en les memòries de la “Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Prehistóricas del Museo de Ciencias Naturales de Madrid”. En el 1974 en el Barranc Moreno, en un abric de grans dimensions, conegut com l'Abric de la Bassa de Calicanto, també es descobriren pintures. Posteriorment s'han trobat mostres d'art en l'Abric dels Gineses, Abric de Lucio i el Xarco de la Madera. El 5 de desembre de 1998, aquestes pintures, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

En les Coves de l'Aranya destaca l'art Llevantí on predominen les escenes de caça i les de fauna. Destaca l'escena de la recol·lecció de mel. També hi ha representacions d'art Esquemàtic on vegem ziga-zagues i antropomorfs. En la Bassa de Calicanto predomina l'art Esquemàtic on destaquen una sèrie de ziga-zagues verticals que recorden el traçat sinuós del barranc així com antropomorfes, zoomorfes i ramiformes. D'art Llevantí destaca un petit herbívor, de cinc centímetres, i un cavall. En l'Abric dels Gineses, predomina l'art Esquemàtic amb antropomorfes i ziga-zaga, també hi ha una sola figura d'art Llevantí, es tracta d'un bou. En l'Abric del Xarco de la Madera destaquen les figures d'art Llevantí un arquer i cèrvols amb les banyes molt desenvolupades, d'art Esquemàtic antropomorfes i ziga-zaga. En l'Abric de Lucio predomina l'art Llevantí, on destaquen les figures femenines amb nois, aixi com una possible dansà, de tres dones vestides amb falda i adornades amb braçalets i cintes.

Priorat de Bellpuig d'Artà.

2008-09-20T04:30:00.000-07:00

Localització: Artà- (Llevant de Mallorca)- Illa de Mallorca
En el 1230 Jaume I va cedir als canonges premostratencs de l'Abadia de Bellpiug de les Avellanes vuit alqueries situades al llevant de Mallorca. En el 1240 Ramon de Torroella, bisbe de Mallorca, va promoure la construcció del monestir. Al 1424, l'Abat de Bellpuig, donat la decadència de l'ordre, feu tornar als monjos a l'Abadia de Bellpuig de les Avellanes. En el 1998 la família Truiols Rovira, propietaris del convent, el va cedir al Consell de Mallorca.
L'església, de planta rectangular, té la nau dividida en quatre trams, per mitjà de tres arcs diafragma que arranquen de pilastres laterals, rematades per un capitell en forma de d'imposta, decorada amb puntes de diamant. L'exterior es definix per la coberta de teules a doble vessant i l'espadanya.

Moix.

2008-09-13T13:59:00.000-07:00

Francesc Casasnovas, conegut com a Sisco es Moix, duien un temps planificant la creació d'una banda. A finals de 2006 amb el suport d'en David Marqués, bateria; en Jose Miguel Allés, baixista; i en Simó Bosch, guitarrista i arenjista, posaren en marxa al grup. El van batejar amb el malnom del creador, així va nàixer Moix. A principis del 2008, amb a penes un any d'existència, treuen al mercat el seu primer disc “Els dos Sols”.

Mp3

Abric de la Vall d'Ingla.

2008-09-06T12:05:00.000-07:00

Situació: Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), – Alt Pirineu i Aran.

Cronologia: Bronze - Estil: Esquemàtic.

Descobert a l'agost de 1983, per J. Comas i J. Pallares membres de la Federació Catalana d'Espeleologia. El mateix any de la descoberta, la troballa fou estudiada per R. Viñas, E. Sarrià i A. Alonso, que publicaren el treball. Declarades Patrimoni Historic Espanyol 25 de juny de 1985, Patrimoni Cultural Català el 30 des etembre de 1993, I Patrimoni Mundial per l'UNESCO al desembre de 1998.

Es tracta d'un gran cingle rocós, d'uns 100 metres de longitut, on hi han un total de dotze figures distribuïdes en quatre grups. En el primer grup hi trobem un semicercle de color castany-vermellós i uns puntiformes de color vermell. En el segon grup hi han barres, puntiformes i restes d'una altra figura, totes de color castany-vermellós. En el tercer grup hi localitzem una sola figura formada per barres de color ataronjat-vermellós i vermell. En el quart grup hi trobem una sola figura formada per puntiformes i barres de color ataronjat-vermellós.

Cartoixa de Portaceli.

2008-08-30T10:47:00.000-07:00

Localització: Serra de Portaceli- (Camp del Túria)- Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià.

Cartoixa fundada en el 1272 per Andreu d'Albalat, aleshores bisbe de València. Els primers monjos provenien de Escaladei (Priorat), comandats pel prior Bernat Homdedéu. Margarita de Lloria i d'Entença (1325-39), li atorga la seva protecció, lo qual permeté la seva ampliació. Posteriorment compta amb la protecció de Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà i dels jurats i consell de València, respectivament.

Durant el segle XV va tenir la seva època de major esplendor, gracies a priors com Bonifaci Ferrer (1396) i Francesc Maresme (1419). Durant els segles XVI i XVII s'amplia l'antic claustre amb dotze noves celles, amés de construir-ne un altre amb vint-i-quatre celles més.

El conjunt compta amb una església gòtica -un saló gòtic que centra una sala Capitular, un refectori, i una capella- i dos claustres de traça renaixentista. Desperta la major part d'interés del temple el conjunt de pintures murals.

Aramateix.

2008-08-23T04:31:00.000-07:00

Estil: punk-folk-reggae

A finals del 2005, desprès de la dissolució de “Brams” Francesc Ribera, més conegut com Titot, va donar vida a la banda dels Aramateix. Així el 13 de març del 2006 sortí al mercat el primer disc “Ara mateix”. L'11 de setembre de 2007 es posa a la venda per internet el seu segon treball “Energia aborigen”.

La banda és formada per Francesc Ribera “Titot” a la veu, Míriam Masramon al trombó, Xevi Capdevila al tible i trombó, Jordi Comas “Peligru”a la tenora, Eudald Camprubí a la trompeta, Nasi Llovet “Tarimes” a la bateria, Jordi Casmasòlivas al baix i l'Oriol Cardona a la guitarra.

Mp3, feu clic aquí.

El Barranc de Calapatar i el barramc dels Gascons.

2008-08-16T10:24:00.000-07:00

Situació: Cretes (El Matarranya), – La Franja d'Aragó.

Cronologia: Neolític - Estil: Llevantí.

En el 1903 l'arqueòleg, de Calaceit, Joan Cabre va trobar en el barranc de Calapatar unes pintures de color vermell que representaven tres cérvols, un bou, un suposat felí, una cabra i un cavall. En el 1907 Santiago Vidiella dona a conèixer el descobriment en un article publicat en el “Boletín de geografia e Historia del Bajo Aragón”. En el 1908, Joan Cabre acompanyat per Henri Breuil, descobreixen un altra estació rupestre en el Barranc dels Gascons, a la vora del de Calapatar, en aquesta ocasió hi havia dos cérvols, u vermell i l'altre negre, dos arquers a la guaita dels cérvols, un altra figura humana i dos caps de cabres; en un altra escena trobem dues cabres que fugen d'un arquer que les persegueix.