La ciutat de Sanisera/Sanitja.

Situació: Es Mercadal (Illa de Menorca)

Època: Romana. Situada a la vora del istme que uneix l’illa amb el Cap de Cavalleria, que tot junt forma un port natural, conegut com el Port de Sanitja. El jaciment ocupa una extensió de sis hectàrees on es troben dos àrees diferents .

El Campament es troba en la part oriental, ocupat a partir del 123 a.C, es tracta de dos edificis rectangulars i paral·lels amb vuit habitacions dobles. Aquest lloc va ser ocupat durant un període de setanta anys.

La ciutat, successora del campament, es troba a la part occidental, destaquen el anomenat edifici C i la necròpolis. L’edifici és de forma rectangular i esta format per vuit estances. En la necròpolis, fins ara, s’han excavat 21 tombes.

Edeta/Leira.

Situació: Llíria (Camp del Túria)
Època: Ibèrica, romana.

Situat en el Tossal de Sant Miquel , a 200 m.n.m. en territori de la tribu dels edetans i ocupada des de el segle IV fins al II abans de Crist. El jaciment ocupa una extensió que passa de les 10 hectàrees. Cap destacar el seu traçat urbanístic, amb les construccions adossades a la roca. El poblat va ser destruït i incendiat, possiblement per Sertori, en el 76 aC. Desprès poc a poc va anar sent abandonada.

Acabada la guerra de Sertori, amb l’arribada dels romans, es construí una nova ciutat, en el pla, en l’actual població de Llíria. D’ella cap destacar el Santuari i Termes de Maura construït al segle I, que abasta uns 3.600 metres quadrats.

Puig del Castellar.

Situació: Santa Coloma de Gramenet (El Barcelonès).

Època: Ibèrica. Situat al cim del Turó del Pollo, a 303m.n.m, en el territori de la tribu laietana ocupat entre els segles VI a III aC. El jaciment ocupa una extensió de 5.000 metres quadrats en els quals cap destacar la bona conservació dels seus carreres, així com la troballa de 506 monedes ibèriques.

Pollentia.

Situació: Alcúdia (Raiguer, Illa de Mallorca )

Època: Romana. Fundada en el 123 aC. pel cònsol romà Quint Cecili Metel, situada en la península que separa les badies de Pollença i Alcúdia. El jaciment abasta una superfície de 15 hectàrees, i te orientació nord-sud. En la zona de Sa Portella es poden visitar tres cases, amés d’un fragment de muralla. També cal destacar el fòrum i el teatre.

La Moleta dels Frares, (Lessera).

Situació: Forcall (Els Ports )

Època: Ibèrica i romana (V aC./III dC.).


La Moleta dels Frares es troba dins de la propietat del mas de Libori, a l’oest de Forcall. És d’un promontori de 910 metres d’altitud sobre el qual hi ha un llarg i estret altiplà. El lloc, donat l’escarpat de les vessants, és quasi inaccessible lo que facilita la seva defensa. Es tracta d’un recinte emmurallat que ocupa un àrea de sis hectàrees.


El doctor Ferrer i Julve, en el 1877, identificà el jaciment amb la capital dels ilercavons, la ciutat de Bisgargis. No obstant en el 1977 el doctor Geza Alföldy l’identificà amb la ciutat romana de Lessera, el que sembla el més provable.

Sant Sebastià de la Guarda i Llafranc.

Situació: Palafrugell (Baix Empordà)
Època: Ibèrica. Aquest jaciment es troba situat en el cap de Sant Sebastià, a 165 metres sobre el nivell del mar, en un lloc idoni per controlar la mar així com un ampli territori. En un àrea de 300 metres quadrats s'han localitzat diverses restes de cases, separades per un carrer, així com quinze sitges i un forn. L'inici del poblament cal situar-ho al segle VI aC.

Amb l'arribada dels romans va anar desapareixent, al mateix temps que creixia el poblat romà de Llafranc. El jaciment es troba sota la població del mateix nom, on s'han recuperat una premsa de vi i un celler, així com diversos habitatges.

La ciutat fenicia de Sa Caleta.

Situació: San Josep de sa Talaia (Eivissa).

Època: Fenícia.

A finals del segle VIII aC. els fenicis fundaren aquesta ciutat, situada en una petita península que compta amb una alçada màxima de 17’ 29 metres sobre el nivell del mar. Tot indica que fou habitada durant un curt termini de temps, al voltat de cinquanta anys, desprès del qual s’assentaren a la badia d’Eivissa, fundant una nova ciutat, Eivissa.

Illice .

Situació: Elx (Baix Vinalopó)

Epoca: Bronze/ Ibèrica/romana/visigoda.

Ciutat situada al sud del territori de la tribu dels contestans, en el paratge de L’Alcudia d’Elx. Possiblement es tracte de l’antiga Helikê, nomenada per Siculo, lloc on mori ofegat Amílcar, general cartaginès. A partir del segle I aC, passà a domini romà, rebent el nom de “Colonia Iula Illici Augusta”.

El jaciment de l’Alcudia compta amb una extensió de 10 hectàrees, prop del riu Vinalopó, en una petita elevació, que abans era una illa envoltada per un rierol, actualment sec. Fou en aquest jaciment on es produí la troballa de la dama D’Elx.

La ciutat ibèrica d’Ullastret.

Situació: Ullastret (Baix Empordà)

Època: Ferro/ Ibèrica.
Ciutat situada en territori de la tribu dels Indigets, de la qual es desconeix el nom. S’especula que podria tractar-se de Cypsela, ciutat citada per Rufus Festus Avienos en l'”Ora maritima” ( segle IV dC), de la qual diu era una illa. Al peu del poblat es localitzava , el ja desaparegut, Estany d’Ullastret, que en el seu interior comptava amb dues illes: l’Illa d’en Reixac, on hi havia un altre poblat coetani i el Puig d’en Serra on es localitza la necròpolis.
En les primeries de l’Edat de Ferro, segle VII aC., s’efectua el primer assentament, a l’Illa d’en Reixac, que perdurà fins al segle II aC. Durant el segle VI aC., s’inicià l’assentament del Puig San Andreu. Durant el segle VI aC.s’edificà la muralla, que comptava amb sis torres circulars i una quadrada. Durant els segles V i IV aC. gaudi de gran vitalitat. L’assentament perdurà fins al segle II aC. Amb l’arribada dels romans, que transformaren el sistema d’ocupació i d’explotació econòmica del territori dels indigets, lo qual dugué implícit l’abandonament de la ciutat.