Pedra de les Orenetes:

Situació: La Roca del Vallés. (Vallès Oriental)- Àrea Metropolitana de Barcelona. Cronologia: Neolític Bronze. - Estil: Esquemàtic. En 1945, descobrí aquestes pintures rupestres, publicant la troballa a la revista “Museu” de Mataró. En el 1980 foren, novament, calcades, per Marià Ribas. En el 1999 foren documentades dins del “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”.
Es tracta d’un gran bloc de granit, que en la seva base compta amb diverses cavitats. Una, d’aquestes, és un abric, que és el cos de les pintures. Amés i trobem altres concavitats i zones erosionades amb permanència de pintures rupestres. En total es comptabilitzen 32 figures corresponents a: serpentiformes, punts, cruciformes, barres, antropomorfs, representacions humanes, etc.

Serra de Bèrnia i serra Ferrer.

Situació: Altea, Tàrbena, Xaló i Benissa. (Les Marines, Alta i Baixa)- Comarques Centrals del País Valencià
Cronologia: Neolític i Eneolític. - Estil: Esquemàtic i Llevantí.

Serra de Bèrnia:
La Penya de l’Ermita del Vicari es troba situada a la vessant sud de la serra de Bèrnia, al terme d’Altea. Es tracta d’un abric de 15 metres d’alt i 4 de profunditat, en ell hi han un total de 3 panys amb pintures d’art Esquemàtic. Destaquem el segon pany, que compta amb 27 pictogrames, de un total de 29 que es troben a l’abric, on hi ha representat una figura antropomorfa de cos i cap triangular, amb el braços en arc que sostenen un objecte corbat, les cames son llargues acabades amb bifurcacions a mode de peus.
L’abric de Pinos es troba a la vessant nord de la serra, al terme de Benissa. Es tracta d’un abric de vora 400 metres de llargària i poc profund, on es localitzen tres panys amb pintures d’art Esquemàtic i Llevantí. Destaquen el quart pany, on trobem una figura femenina de cos estilitzat que compta amb un longitud de 8'1 cm es caracteritza per disposar d'un cap de tendència circular, els braços semiflexionats a l'altura de la pelvis, en forma d'ansa, el tronc i les extremitats inferiors de tendència esquemàtica representats per un traços verticals en què també hi ha lloc per al detall com la representació dels pits per mitjà de dos petits i paral·lels traços.

Serra Ferrer:
La Cova del Tio Mansano es troba situat a la vessant oriental de la Serra Ferrer, al terme de Xaló. Es tracta d’un abric de grans dimensions i de planta irregular, en el qual s'han documentat vuit panys d’art Llevantí i Esquemàtic, amb representen escenes de caça així com de danses.
Sa cova de ses Lletres o Penya Escrita es troba situada en la vessant ponent de la Serra ferrer, al terme de Tàrbena. Es tracta d’un abric de 39 metres de llarg i escassa profunditat, on es localitzen un total de 7 panys amb art Esquemàtic. Del qual destaquen el quart pany on hi ha representat un ídol oculat, format per una ziga-zaga horitzontal, un motiu en T que figura les celles i el nas, emmarcat per dos cercles a forma d’ulls, a sota dels ulls dues parelles de barres paral·leles i simètriques.

Serra de Tivissa:

Situació: Tivissa (Ribera de l'Ebre)- Terres de l'Ebre Cronologia: Neolític. - Estil: Llevantí i Esquemàtic. Jaume Poch i Garí exercia de mestre a Bicorb (la Canal de Navarrès), on descobrí la Cova de l'Aranya. En el 1921 mentre visitava al seu fill, telegrafista a Tivissa, descobrí l'estació pictòrica de la Cova del Pi. La troballa fou estudiada i publicada per Eduardo Hernández Pacheco. També, en el 1921, l'Institut d'Estudis Catalans organitza unes prospeccions per aquells indrets amb motiu dels quals, Josep Colominas descobrí la presencia d'art a les estacions de la Cova del Ramat i la Cova del Cingle. En el 1982 Joan Miquel Brull, net del masover de del Mas de Ponç, descobrí pintures a les parets de la Cova del Taller, lloc on el seu avi assecava figues.

En la Cova del Pi trobem 22 pictogrames on destaquen figures humanes amb les extremitats flexionades, d'estil Esquemàtic. En la Cova del Ramat, com el seu nom indica, hi ha representat un ramat en moviment, deu cabres i un animal jove, d'estil Llevantí. En la Cova del Cingle podem veure un arquer, també d'estil Llevantí. En la Cova del Taller hi havia varies imatges, no obstant sols es poden identificar-ne tres. Un cérvol de grans dimensions, restes d'una cérvola i fragments d'una figura humana, possiblement un arquer.

Barranc dels Covarxos:

Situació: Benassal (l’Alt Maestrat)- Comarques del Nord del País Valencià.

Cronologia: Neolític. - Estil: Llevantí.


En el Barranc dels Covarxos hi ha un total de 7 abrics amb pintures rupestres. Estudiades i publicades per Alfred González Prats, en el 1981. Destaquen diverses escenes de caça: Un porc senglar, ferit per un caçador que du un feix de fletxes a la ma i dos cérvols perseguits per una figura humana.

Torre d'en Galmés:

Situació: Alaior- Illa de Menorca- Illes Balears. Cronologia: 1400/1200 aC. - Estil: Talaiòtic. El jaciment es troba en el camí de Sant Llorenç i ocupa una extensió de 5 hectàrees. Destaquen tres talaiots, situats a la part més alta, davall del més gran se situa el recinte de la “taula” (santuari), la pedra horitzontal va ser utilitzada pels romans per a construir un sarcòfag. Diverses sales hipòstiles, algunes cases i dos línies de muralles, completen el jaciment.

Roca Roja .

Situació: La Llacuna (l’Anoia)- Comarques Centrals de Catalunya.
Cronologia: Neolític/Bronze - Estil: Llevantí, Esquemàtic.

Descobert en el 1982, per F. Navarro Ferré. L’any 1983 es donà a conèixer el conjunt dins l'obra de divulgació “La Pintura Rupestre en Catalunya.”. L’any 1987 fou documentat dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de dos abrics, el primer d’escassa fondària on hi ha representat una cérvola i una figura que podria correspondre a un arquer, en aquest cas l’estil és el Llevantí. En l’Abric II, més gran, es localitzen quatre figures, d’estil Esquemàtic.

Abrics del Barranc de carbonera I la Coveta del Mig .

Situació: Beniatjar (Vall d’Albaida)- Comarques Centrals dels País Valencià. Cronologia: Neolític/Eneolític/Bronze - Estil: Esquemàtic. En la dècada del 1930, Breuil, va descobrir pintures rupestres en dos abrics situats en el Barranc de carbonera. La descoberta fou publicada en el 1935 , en el volum IV de “Les peintures schématiques de la Péninsule Ibérique “, també foren publicades per P. Acosta ene l 1968, en : “La pintura rupestre en España”. Entre els dos abrics es comptabilitzen 196 motius i dos figures en la propera Coveta del Mig.

Barranc del Pirro, Barranc de Llort i Barranc de les Escometes.

Situació: Montblanc (Conca de Barberà)- Camp de Tarragona.

Cronologia: Neolític/Eneolític/Bronze -Estil: Esquemàtic, Llevantí. Barranc de Llort.

Ja en el 1830, en una memòria de la Real Academia de la Historia, es troba documentat l'existència de gravats rupestres en el Portell de les Lletres No obstant, no fou fins el 1943, data en la qual Salvador. Vilaseca redescobrí l'estació i constatà que es tractava de pintures i no pas de gravats. Es tracta de 18 figures: quatre semicercles radiats, dos antropomorfs, elements ovals, barres, figures indeterminades, elements corvats, cercles i restes. El Vilaseca, també, descobrí les pintures del Mas d'en Llort , es tracta d'una petita cavitat on hi han localitzades 10 figures: tres representacions humanes (una d'elles és clarament un arquer d'estil naturalista), una taca de pigment, un traç corvat, barres i quatre figures d'animals també d'estil naturalista (3 caprins i una cérvola o cabra). Al 1950 Antonet Odena Ferrer descobrí no ves pintures al Barranc de Llort, concretament al Mas d'en ramon d'en Besso, es tracta d'una cova poc fonda on hi han 15 figures: cinc representacions humanes -algunes d'elles clarament arquers-, un recipient, dos bòvids, formes cruciformes, restes i traços de difícil interpretació.

Barranc del Pirro.
Al 1927, Salvador Vilaseca i J. Iglesias documentaren el conjunt de pintures rupestres al Mas d'en Carles , on s'han localitzat 16 figures: barres, digitacions, cercles, elements cruciformes, puntiformes, un oculat, figures antropomorfes (una d'elles amb els braços en nansa) i traços i restes de difícil interpretació. En el 1943 Salvador Vilaseca descobrí noves pintures en l'Abric de la Baridana I, hon si troben dos motius pictorics. Al 1988, en una prospecció sistemàtica en el Barranc del Pirro, l'equip dirigit per Anna Alonso, es descobrí l'estació del Mas del Gran, loc on hi trobem 17 motius: diversos quadrúpedes (entre els quals destaquen un caprí de gran grandària i un cérvol), dues figures humanes i traços, punts i restes de difícil interpretació. També al 1927 es descobri l'estació de Britus I, on hi han documentat 8 motius pictòrics: triangulars i de traços de difícil interpretació.

Barranc de les Escometes.
Al 1927, J. Iglesias I Salvador Vilaseca descobriren l'estació pictòrica de la Cova de les Creus, lloc on s'han documentat 5 elements pictòrics: un ancoriforme, dues formes antropomorfes, una amb els braços en nansa, i digitacions.

Morella la Vella

Situació:- Morella– Els Ports- Comarques del Nord del País València. Cronologia: - 7.000/3.000 aC Estil:- Llevantí i Esquemàtic.
En el 1917, J.J. Senent descobrí les primeres pintures rupestres en Morella la vella. No obstant foren estudiades per Eduardo Hernández Pacheco. En els treballs es donen a coneixer l’existència de pintures rupestres en quatre abrics: Galeria Alta de la Masia, Galeria del Roure, Abric del Barranquet i Abric de la Vinya. En els 70 i 80 es descobreixen nous enclavaments: Coveta de la Cornisa i la galeria de la Partició, aquestes estudiades per Sarrió i Viñas

Les Aparets

Situació:- Alòs de Balaguer– (La Noguera)- Terres de Ponent. Cronologia: - Neolític Mitja/ Bronze Inicial Estil:- Esquemàtic. En el 1976 durant una prospecció en la zona de Montsec, duta a terme per E. Sunyer i A. Borrell i amb la col·laboració de L. Trepat, llavors alcalde de Peramola, descobriren a la vessant del riu Segre una sèrie d'abrics, quatre dels quals comptaven amb art rupestre. L'any següent foren estudiades per L. Díez-Coronel. El 25 de juny de 11985 foren declarades Patrimoni Històric Espanyol, al setembre del 1993 Patrimoni Cultural català i al desembre del 1998 Patrimoni Mundial de l'UNESCO. En l'abric I trobem dues figures corresponents a un ramiforme d'estil esquemàtic i tècnica de traç simple i restes de pigment. Ambdós figures són de color vermell. A l'abric II un total de vuit figures de les que destaquem: traços, ramiformes i restes de pigment, d'una ampla gamma de colors: vermell, vermell-castany vermellós, rosat, ataronjat-vermellós i negre. En l'abric III S'han identificat 5 figures corresponents a antropomorfs i restes de pigment, d'estil esquemàtic, el color predominant és el vermell, tot i que també hi ha restes de pigment de color castany-vermellós. En l'abric IV hi ha tres elements, destaquem un antropomorf.

Ses Roques Llises

Situació:- Alaior– Illa de Menorca- Ses Illes Balears. Cronologia: - Pretalaiòtic (3.000/1.500 aC.). Estil:- Sepulcre Megalític.

Jaciment excavat en el 1974 pel Museu de Mallorca, en la qual es recolliren restes humanes, acompanyades per un abundós aixovar. Es tracta d'un sepulcre amb corredor rectangular enllosat que condueix a la cambra. La cambra esta construïda amb sis lloses grans, l'absis compta amb dos orificis naturals que la travessen. A l'interior es va localitzar tres ortostats que devien formar part dels sistema de coberta.

Pla de Petracos.

Situació: Castell de Castells– (Marina Alta)- Comarques Centrals del País Valencià. Cronologia: Neolític (7.500/6.500 aC.) - Estil: Macroesquemàtic .

Aquest jaciment fou descobert per el “Centre d’Estudis Contestans”, en el 1980. Es tracta de vuit abrics, dels quals cinc contenen pintures rupestres. Destaquen les figures dels “Orants”, amb els braços estesos cap amunt, sovint formant parelles o grups, abunden els motius geomètrics, d'entre els que sobreïxen els de tipus serpentiforme, formats per bandes gruixudes sinuoses de desenvolupament vertical. Es representen la fecunditat i de la fertilitat com a valors principals dels primers agricultors i pastors. Al mateix temps que se sacralitza el cicle agrícola, les representacions femenines vinculen la dona amb la fertilitat. Alguns animals representen altres valors concrets, constituint el bou la imatge més concreta de la fecunditat. En el cap del bou, vista de front, destaquen els seus ulls i les seus banyes. Al costat del bou s'observa a una dona vestida amb una llarga falda, encara que no es conserva el cap.

Cova dels Segarrulls, Abric de Can Castellvi i Abric Can Ximet.

Situació: Olèrdola– Alt Penedès- Regió Metropolitana de Barcelona.

Cronologia: Bronze - Estil: Esquemàtic .

En el 1958 foren trobades unes representacions pictòriques a la Cova de Sagarrulls, durant una excavació que duia a terme Pere Giró . Aquesta troballa fou publicada en el 1962 en la revista “Ampurias”. Durant la dècada dels 70, R. Viñas descobrí noves pintures dins la cova. Aquesta ultima troballa fou publicada en el volum II del “Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”,1987/ 88. En el jaciment trobem 22 figures de les quals destaquen dues representacions d'arquers esquematitzats, punts, digitacions, etc.

Durant la dècada dels 70 un grup de col·laboradors del Museu de Vilanova i la Geltrú descobriren pintures rupestres en l'Abric de Castellvi. Dibuixaren una representació que s'exposa en el Museu Monogràfic d'Olèrdola. R. Viñas, durant la els treballs de documentació de 1987/88 en va descobrir de noves. Totes foren publicades en el “Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”. En aquest abric hi ha un total de 26 figures, de les quals destaquen tres representacions animals, possiblement felins.

A l'octubre de 1984, Albert Rubio i Victòria Castillo, descobriren noves mostres d'art rupestre a l'Abric de Can Ximet. Troballa documentada dins del “Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”. Durant el 1989/90, en la realització la “Carta Arqueològica de l'Alt Penedès”, es va descobrir un nou motiu pictòric. Destaquen tres figures que representen creus o aspes.

Tots tres jaciments foren declarats “Patrimoni Històric Espanyol “ el 25 de juny de 1985, “Patrimoni Cultural català” el 30 de setembre de 1993 i “Patrimoni Mundial” per l'UNESCO al desembre de 19 98.

Abric dels secans i Abric de les Caigudes de Salbime.

Situació: Massalió (El Matarranya)- Franja d'Aragó.

Cronologia: Neolític/Eneolític/Metalls - Estil: Art Llevantí.

En el 1917, Lorenzo Pérez Temprado, descobrí en el Vall de Secans un abric amb representacions rupestres. Totes les escenes han segut destruïdes per espoliadors malvats. Hi havia un arquer vestit amb calçotets, dues figures humanes més i un rudimentari quadrúpede.

En el 1920, el mateix Pérez Temprado, descobrí el Abric de les caigudes del Salbime, que no fou donat a conèixer fins el 1952. Actualment també es troba destruït per les mans dels espoliadors. En aquest jaciment hi havia una cerva i el seu caçador, i estilitzacions humanes.

Sa Cova es Vi.

Situació: Sant Antoni de Portmany– Illa d’Eivissa
Cronologia: Púnic - Estil: Púnic. En el 1917, l’abat Breuil va descobrir a la Cova des Vi, situada a la Serra de ses Fontanelles, les restes d’unes pintures de color negre. En el 1920 publicà la troballa en el Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Breuil datà la troballa en la prehistòria, sense concretar el període, en el 1982 l’arqueòleg Joan Ramon, comparant-les amb les pintures de Grotta Regina a Sicília, les data en el període púnic. En el 1987, A. Beltran, B. Costa i J. H Fernàndez confirmen la datació de Joan Ramon.

Riu Cazuma i Barranc Moreno.

Situació: Bicorb (Canal de Navarrés), – Comarques de l'Interior del País Valencià .

Cronologia: Neolític - Estil: Esquemàtic i Llevantí.

En el 1920 J. Poch descobrí unes pintures en les coves de l'Aranya situades en el Barranc d'hongares, afluent del Riu Cazuma. En aquest mateix any foren estudiades per Eduard Hernández Pacheco, i publicades en els 1924 en les memòries de la “Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Prehistóricas del Museo de Ciencias Naturales de Madrid”. En el 1974 en el Barranc Moreno, en un abric de grans dimensions, conegut com l'Abric de la Bassa de Calicanto, també es descobriren pintures. Posteriorment s'han trobat mostres d'art en l'Abric dels Gineses, Abric de Lucio i el Xarco de la Madera. El 5 de desembre de 1998, aquestes pintures, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

En les Coves de l'Aranya destaca l'art Llevantí on predominen les escenes de caça i les de fauna. Destaca l'escena de la recol·lecció de mel. També hi ha representacions d'art Esquemàtic on vegem ziga-zagues i antropomorfs. En la Bassa de Calicanto predomina l'art Esquemàtic on destaquen una sèrie de ziga-zagues verticals que recorden el traçat sinuós del barranc així com antropomorfes, zoomorfes i ramiformes. D'art Llevantí destaca un petit herbívor, de cinc centímetres, i un cavall. En l'Abric dels Gineses, predomina l'art Esquemàtic amb antropomorfes i ziga-zaga, també hi ha una sola figura d'art Llevantí, es tracta d'un bou. En l'Abric del Xarco de la Madera destaquen les figures d'art Llevantí un arquer i cèrvols amb les banyes molt desenvolupades, d'art Esquemàtic antropomorfes i ziga-zaga. En l'Abric de Lucio predomina l'art Llevantí, on destaquen les figures femenines amb nois, aixi com una possible dansà, de tres dones vestides amb falda i adornades amb braçalets i cintes.

Abric de la Vall d'Ingla.

Situació: Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), – Alt Pirineu i Aran.

Cronologia: Bronze - Estil: Esquemàtic.

Descobert a l'agost de 1983, per J. Comas i J. Pallares membres de la Federació Catalana d'Espeleologia. El mateix any de la descoberta, la troballa fou estudiada per R. Viñas, E. Sarrià i A. Alonso, que publicaren el treball. Declarades Patrimoni Historic Espanyol 25 de juny de 1985, Patrimoni Cultural Català el 30 des etembre de 1993, I Patrimoni Mundial per l'UNESCO al desembre de 1998.

Es tracta d'un gran cingle rocós, d'uns 100 metres de longitut, on hi han un total de dotze figures distribuïdes en quatre grups. En el primer grup hi trobem un semicercle de color castany-vermellós i uns puntiformes de color vermell. En el segon grup hi han barres, puntiformes i restes d'una altra figura, totes de color castany-vermellós. En el tercer grup hi localitzem una sola figura formada per barres de color ataronjat-vermellós i vermell. En el quart grup hi trobem una sola figura formada per puntiformes i barres de color ataronjat-vermellós.

El Barranc de Calapatar i el barramc dels Gascons.

Situació: Cretes (El Matarranya), – La Franja d'Aragó.

Cronologia: Neolític - Estil: Llevantí.

En el 1903 l'arqueòleg, de Calaceit, Joan Cabre va trobar en el barranc de Calapatar unes pintures de color vermell que representaven tres cérvols, un bou, un suposat felí, una cabra i un cavall. En el 1907 Santiago Vidiella dona a conèixer el descobriment en un article publicat en el “Boletín de geografia e Historia del Bajo Aragón”. En el 1908, Joan Cabre acompanyat per Henri Breuil, descobreixen un altra estació rupestre en el Barranc dels Gascons, a la vora del de Calapatar, en aquesta ocasió hi havia dos cérvols, u vermell i l'altre negre, dos arquers a la guaita dels cérvols, un altra figura humana i dos caps de cabres; en un altra escena trobem dues cabres que fugen d'un arquer que les persegueix.

Son Oms Vell.

Situació: Palma (Mallorca). Illes balears

Cronologia: 700 al 123 aC- Santuari talaiòtic.

El santuari talaiòtic de Son Oms Vell formava part d’un conjunt arqueòlogic, que comprenia amés un túmul esglaonat, una sala hipòstila, un talaiot circular i una sèrie de coves d’enterrament artificials. Gran part del jaciment desaparegué amb la construcció de la segon pista de l’aeroport de Son san Joan.

El santuari és de planta més o menys rectangular, amb l'accés en un dels seus costats llargs, compta amb sis bases de columna disposades en dos files paral·leles de tres. Hi ha un banc corregut adossat al llarg de les parets interiors del recinte.

El Barranc de La Valltorta.

Situació: Tírig, Ares del Maestrat, Albocàsser (l'Alt Maestrat), Les coves de Vinromà (La Plana Alta) – Comarques del Nord del País Valencià.

Cronologia: Neolític/ Eneolític/ Edat dels Metalls- Estil: Llevantí i Esquemàtic.

Al febrer 1917 Albert Roda va descobrir les pintures a la Cova dels Cavalls, aquest mateix any, també veren ser des cobertes les de l'Abric del Mas d'en Josep i la Cova de Ribassals o del Civil, totes tres a Tírig, i les Coves de la Saltadora a Coves de Vinromà. Al 1934 Guillermo Espresati, descobrí pintures a la Cova Remigia, a Ares del Maestrat. En el 1982 Manuel Centelles descobrí un nou abric a Albocàsser, que du el seu nom, l'Abric de Centelles. Aquestes pintures ha segut estudiades, per altres, per l'Institut d'Estudis Catalans, l'abat Breuil, Hugo Obermai, Juan Cabré, Joan Baptista Porcar, etc.

Actualment en tot el paratge del Barranc de la Valltorta es coneixen un total de 27 estacions amb presencià d'art rupestre, entre les quals cap destacar la Cova dels Cavalls, Cova del Civil, Mas d'en Josep, La Cova saltadora, Cova Remigia etc.