Cartoixa d’Ara Cristi .

Localització: El Puig de Santa Maria (Horta Nord) – Comarques del Túria-Xúquer.

El 2 de novembre de 1582 Elena Roig, viuda del cavaller Gaspar Artés, atorgà en testament l’alqueria del mossèn Roig a la cartoixa de Valldecrist. Posteriorment, aconsellada pel seu confessor jesuïta, Pare Martí Albero, l’aconsellà de construir una nova cartoixa. El 19 d’agost de 1585, en un codicil, es feu constar la voluntat de construir una cartoixa en l’alqueria del mossèn Roig, independent de la de Valldecrist. Darrere la mort de na Elena Roig els cartoixans prengueren possessió del llegat, 7 d’abril 1585.

El 6 de febrer de 1621 s’inicia la construcció de monestir i s’acaba al 1640. En el 1635, fou desamortitzada. Actualment és un complex hoteler,

Sant Pere del Burgal.

Localització: Guingueta d’Aneu (Pallars Sobirà) – Alt Pirineu i Aran.

Esmentat per primera vegada en el 850, en un privilegi d’immunitat que el compte Rampó de Tolosa concedí a Deligant, abat de Sant Pere de Burgal. En el 865 passa a dependre de Santa Maria de Gerri, i en el 948 fou cedit a Santa Maria de la Grassa. Tots dos monestirs es disputaren la possessió de Sant Pere, finalment en el 950 és vincula a la Grassa. A la fi del segle XI es convertí en priorat de la Grassa, fins el 1337 que fou cedit a Gerri. En 1570 fou secularitzat.

Santa Maria del Puig.

Localització: El Puig de Santa Maria (Horta Nord) – Comarques del Túria-Xúquer.

Segons la llegenda, mentre Jaume I preparava el setge de València ciutat, un clergue que l’acompanyava troba una taula amb la imatge de la Verge Maria. El rei considera aquest fet com un miracle i ordena la construcció, en el lloc de la troballa, d’una església. Dos anys desprès, 1240, l’esmentada església fou donada a Arnau de Cardona, de l’ordre de la Mercè, per a construir-hi un monestir.

L'església va sobreviure fins al segle XIV, en que es va construir un nou temple. Entre els segles XVI i XVIII es construí l’actual edifici monacal. En el 1842 l’estat el cedi a la població del Puig que el destinà a diversos serveis. En el 1938 els mercedaris recuperaren la regència de l’església i en el 1948 tornaren al monestir, definitivament en el 1967 recuperaren la propietat.

Sant Llorenç pop de Bagà.

Localització: Guardiola de Berguedà (Berguedà) – Comarques Centrals de Catalunya.

La primera noticia de l’existència d’un assentament monàstic, 898, tracta d’una donació de terres a la comunitat benedictina de Sant Llorenç, regida per l’abat Senald. Al segle X fou enriquida amb donacions dels comte de Cerdanya-Besalú, Sinifred II. El bisbe d’Urgell, Sal·la, consagrà la nova església en el 983. En aquesta època les seves possessions s’escampaven per la vall de Brocà i el Comptat de Berga i al voltant de Talló i Via, al comptat de Cerdanya.

En el 1592 es convertí en priorat vinculat a Sant Pau del Camp a Barcelona i les seves rendes foren destinades a la Congregació Claustral Tarraconense. En 1614 depengué de Sant Pere de Portella, cessant d’aquesta manera l’activitat monàstica. Quedant la seva església sota la direcció d’un prior, fins el 1838. A partir d’aquest moment es converteix en parroquial, fins que al 1959 es construeix una nova església en la població de Guardiola de Berguedà.

Sant Miquel dels Reis.

Localització: Ciutat de València - Àrea Metropolitana de València.

En 1383 Pere el Cerimoniós donà llicencia al abat de el monestir de la Valldigna, Arnau de Saranyó, per a construir un monestir cistercenc a l’alqueria de Rascanya. Que va rebre el nom de Sant Bernat de Rascanya, . En 1545 el Papa Pau II atorga una butlla al duc de Calabria, per la qual l’autoritzava a instaurar en el monestir a l’ordre dels jerònims. Els cistercencs es resistiren a abandonar la seva llar, per lo qual foren expulsats violentament.

En 1548 s’iniciaren les obres del claustre, que durà vota quaranta anys. En 1623 s’inicià la construcció de l’església, sobre les restes de l’antic monestir de Sant Bernat. L’església fou consagrada per l’arquebisbe de València, Isidre d’Aliaga, En el 1645. En 1763 es construí un nou claustre.

Sant Llorenç de Morunys.

Localització: Sant Llorenç de Morunys- (Solsonès). Comarques Centrals de Catalunya.

Es creu que cap al 885 s'assentà una comunitat de canonges a la Vall de Lord. Aquesta comunitat donà origen al posterior monestir Benedictí de Sant Llorens de la Vall de Lord. En el 910, consta que estava regit per l'abat Bo, qui fou succeït per Ciendiscle (920-948). Entre el 971 i el 997 rebé nombroses donacions comtals, com la cel·la monàstica de Sant Pere de Ventolrà.

Va ser a partir de 992, quant el monestir passà a denominar-se Sant Llorens de Morunys. Al 1019, darrere la mort de l'abat Llobató, el bisbe Armengol, amb el beneplàcit de comte Berenguer Ramon I, l'uniren a San Serní de Tavèrnoles. Llavors passà a ser un priorat de Tavèrnoles, el que li dona certa vitalitat econòmica, pel fet de ser pas obligat entre Urgell i Cardona. En els segles XII i XIII el priorat comptava amb un prior i quatre comunitaris, dos dels quals eren preveres.

En el 1297, gràcies a un pacte entre el monestir i el vescomte de Cardona, s'edificà la vila fortificada de Sant Llorenç, esdevenint el monestir com a parroquial del nou municipi. En el 1592 el Papa Climent VIII, el secularitzà i uní les seves rendes al seminari tridentí de la seu d'Urgell.

Convent de la Trinidad.

Localització: València- (Ciutat de València).Va ser fundat en el 1445 per la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, on instal·là la comunitat de les clarisses de Gandia. Les obres es van iniciar el 9 de juliol de 1445, posant la primera pedra la reina Maria i beneint les obres el cardenal Alonso de Borja, el posterior Papa Calixt III. La reina va finir al 1458 i va ser soterrada en el convent.

En el 1463 va ser triada abadessa sor Isabel de Villena, convertint el convent en un important focus cultural. A principis del segle XVI Maria de Corella, comtessa de la Pobla, el va enriquir amb nombroses donacions.

Amb la guerra del Napoleó els francesos ocuparen i saquejaren el monestir. Amb el decret de Desamortització va ser secularitzat.

Sant Joan de les Abadesses.

Localització: Sant Joan de les Abadesses- (Ripollès)- Comarques Gironines.

Monestir fundat per Guifré el Pelós, en el 885, amb el nom de Sant Joan de Ripoll. L'església va ser consagrada en el 887, pel bisbe de Vic. Segons l'acta de consagració se li atorgava jurisdicció sobre el territori que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del Puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga. Posteriorment va rebre donacions a Montgrony i Besora (Ripollès), Vic (Conflent), Folgueroles (Osona) i Montclar (Berguedà).

Guifré, va destinar com a abadessa a la seva filla Emma, com era menor, el cenobi va quedar en mans d'un grup de preveres que es van encarregar d'organitzar la comunitat i de parar atenció de la petita. En el 889, ja adulta, Emma es va convertir en l'abadessa del monestir de sant Joan de Ripoll. Amb el temps el monestir anà ampliant els seus béns i creant noves parròquies: Sora, Vidrà, Vallfogona i Llaés, etc. Durant el govern d'Ingilberga (996-1017), la ultima abadessa, el monestir va rebre acusacions d'immoralitat i vida díscola. Acusacions que va efectuar el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, qui va aconseguir que el Papa dissolgués la comunitat de religioses, per mitjà d'una butlla.

Bernat de Tallaferro, en el 1017, va annexar el monestir al bisbat de Besalú, a part d'instal·lar una comunitat de frares, a partir d'aquest moment el convent va passar a ser conegut com a Sant Joan de les Abadesses. En 1077, el comte de Besalú, Bernat II va cedir l'abadia al monestir de Sant Víctor de Marsella. Els marsellesos van expulsar els canonges, que es van posar davall la protecció del bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, 1086. Els marsellesos van ocupar, amb violència, l'abadia en el 1098, i van instal·lar una comunitat de monges marselleses. El Papa Pascual II, va intervindré en les disputes i el 1114 ordena que tornarà la comunitat de canonges. Esta abadia va ser secularitzada en el 1592, convertint-se en col·legiata, regida per un arxiprest.

Corpus Christi.

Localització: Llutxent- (La Vall d'Albaida)- Comarques Centrals del país Valencià.
Segons la tradició, en plena conquesta, 1239, durant el setge del castell de Xiu i mentre estaven escoltant missa. El rector de sant Cristòfol de Daroca, que oficiava la missa, davant l'atac dels mudèjars rebels, embolica sis hòsties en les corporals i ho amaga sota una pedra. Acabada la lluita, el rector recuperà el corporal i se n'adonà que les hòsties l'havien tacat de sang. Llavors les tropes cristianes s'encoratjaren i atacaren el castell de Xiu, recuperant-lo.
En el 1335 es construí una ermita en el lloc on es produí el miracle. En el 1422 l'ordre del dominics erigí, al voltant de l'ermita, el monestir del Corpus Christi. El 18 de març de 1474 es convertí en Universitat i Estudi General d'Arts i Teologia.

Santa Maria de Ripoll.

Localització: Ripoll- (El Ripollès)- Comarques Gironines.

Monestir benedictí, fundat al voltant de 879 per Guifré el Pelós, al qual cedi les propietats de la Vall de Ripoll i la vall de Sant Joan. Daguí, fou el primer abat, al qual encarregà l'educació, segons les normes monàstiques, del seu fill Radulf. Santa Maria rebé, el 838, diverses donacions a Brocà, Lles de Cerdanya i altres llocs. Aquestes donacions enriquiren a la comunitat, el que ve permetre la construcció d'una nova església, consagrada al 888, pel bisbe Gotmar de Vic. A partir d'aquest moment incrementa el seu patrimoni, amb l'adquisició de nous bens al Berguedà, Cerdanya, Bages, Conflent, Besalú, Gironés, etc., el que permetí la construcció d'una nova església, consagrada al 935. Sent abat Arnulf, bisbe de Girona, es construí una nova església de cinc naus, consagrada en el 977. Al 1008 fou nomenat l'abat Oliba, que impulsà l'escola i l'escriptori, enriquint la seva biblioteca, llavors una de les millors de tota la cristiandat. Al 1070 passà a dependre de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, donat un nou impuls a l'escriptori. En el 1169, s'independitza de Marsella. Al 1172, sent abat Ramon de Berga, s'inicià la construcció del claustre. Al segle XV, amb l'acabament de claustre, començà el declivi.

Sant Esperit.

Localització: Gilet- (Camp de Morvedre)- Comarques del Túria- Xúquer.
Monestir fundat per la reina Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà, en un terrenys que va cedir Jaumeta de Poblet, viuda de Pere Guillem Català, senyor de Gilet. En el 1404 s'instal·là una comunitat de 15 frares franciscans. Al 1413 fundaren una filial a l'església de sant Blai, prop de Morvedre. Amb la pèrdua de les rendes deixades per la Maria de Luna, el convent entra en crisi. En el 1497, sor Isabel de Villena sol·licità a Ferran el Catòlic la cessió del convent a les monges clarisses de la Trinitat de València, per lo qual els franciscans l'abandonaren. Les clarisses no arribaren a ocupar-lo, per lo qual va romandre abandonat. En el 1501, els franciscans retornaren al monestir. Al 1545 patí un ferotge atac barbaresc, per aquest motiu es fortificà. En el 1681 fou reedificat el claustre, com també una part del claustre. En el 1692 s'inaugura la nova església. Durant la guerra del Francés fou convertit en hospital de sang. Al 1835, fou abandonat, sofrint espoliació. Els franciscans retornaren en el 1878, restaurant el convent i l'església, afegint-li l'ermita dels Desemparats amés d'altres edificis que l'estructura actual.

Sant Pere de Rodes.

Localització: La Selva- (Alt Empordà)- Comarques Geronines.

Apareix documentat al 878 com a cel·la monàstica, sota el domini de Banyoles. Al 944, Lluís d'Ultramar, li va concedir un privilegi pel qual fou elevat a monestir benedictí independent. El primer abat, Tassi (926-979), inicià la construcció de l'església, continuada pel seu fill, Hildesind (947-9919. L’església fou consagrada al 1022. Al 1215 augmenta el nombre de monjos, ja que va passar de 12 a 25, entrant llavors a la Congregació Claustral Tarraconense. Durant els segles XII I XIV fou fortificat, pels freqüents atacs piràtics. Al 1654 fou abandonat durant sis anys, iniciant-se la seva espoliació. Durant la guerra de Napoleó sofrí les més grans depredacións, el duc de Noailles furtà la bíblia de Rodes, conservada actualment a la Bibliothèque Nationale de París. En el 1726, fou saquejat, i en el 1731atact per contrabandistes, que assassinaren a alguns servents. Per aquest motiu els monjos es repartiren els bens i vivien en cases particulars coma canonges. Al 1973 s'abandona definitivament el monestir.

Sant Jeroni de Cotalba.

Localització: Alfauir- (La Safor)- Comarques Centrals del País Valencià.

Monestir de monjos jerònims, fundat pel duc de Gandia, Alfons el Vell, a l'alqueria de Cotalba. El duc li va atorgar l'alqueria de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir, amés dels delmes de Palma de Gandia i Ador. Al 1514 l'arquebisbe de Tarragona, Alfons d'Aragó, va cedir al monestir el lloc de Tavernes Blanques. Entre els segles XIV i XV, seguint la butlla fundacional, es van construir: el claustre, el refectori, la sala capitular, l'església i la Torre de les Campanes. El claustre fou acabat al segle XVI. Entre el XVII i el XVIII patí transformacions que li donen l'aspecte actual. En el 1835, per la desamortització de Mendizabal la comunitat fou dissolta.

Sant Cugat.

Localització: Sant Cugat del Vallès- (Vallès Occidental)- Àmbit metropolità de Barcelona Es creu que en el segle VII, ja existia una comunitat monàstica en el lloc, que seria destruït pels musulmans al voltant del 717. Desprès de la conquesta de Barcelona, 801, fou reconstruït. En el 878, l’abat Ostroferd posa l’abadia sota el domini del bisbe de Barcelona, Frodoí. Al 895, en la incursió d’Almanzor, l’abat Joan i dotze monjos van ser morts a mans sarraïnes. Llavors Odó, fitur bisbe de Girona, va ser nomenat abat, que va refer el monestir i el patrimoni. En el 1089 passà a dependre de Sant Ponç de Tomeres, al Llenguadoc, juntament amb altres monestirs catalans. Al 1091, finalment recobrà la seva independència. Degut a la pèrdua de rendes, en el 1471 perden el dret d’elegir abat. Al segle XIV la crisi es veu agreujada pel assassinat de l’abat Arnau Ramon de Biure, en l’altar. Al 1820 la comunitat monàstica l’abandona temporalment, ja que en el 1823 retronen. Al 1835 la comunitat es dissol definitivament.

Santa Maria de la Valldigna.

Localització: Simat de la Valldigna- (La Safor)- Comarques Centrals del País Valencià.

Al 1297, Jaume el Just, cedi la Vall d'Alfàndec al monestir de Santes Creus, amb la condició que s'edifiques un monestir. Al mars de 1298 es va constituir la comunitat inicial, formada per tretze monjos cistercencs, vinguts de Santes Creus. Mentre dura la construcció el monjos s'allotjaren a l' almodí, on van construir un oratori. Entre el 1357 i 1387, sota el govern de l'abat Arnau de Saranyó, s'amplia el monestir amb la construcció del Palau de l'Abat, l'armeria i el Portal Nou. Al 1396 patí els efectes d'un terratrèmol el que va obligar a fer obrers de renovació.

Ja em dit que el monestir de santa Maria de la Valldigna va rebre al donació de tota la Vall d'Alfàndec, des d'aleshores anomenada de la Valldigna. Al 1300 va rebre també Barx. En el 1301 se li atorga la facultat d'obrir cases abadies a Xàbia, Alzira i Gandia. Al 1320 tenia la cura del monestir de Montserrat de Xàtiva. Al 1388 fundaren el Priorat de Sant Bernat a Rascanya.

En el 1644 patí un altre terratrèmol el que va encetar una reconstrucció, en el 1680 es va refer l’església i al 1697 el campanar. En el 1811les cots de Cadis derogaren tots els drets jurisdiccionals, d'aquesta manera el monestir va perdre tots els seus drets. Durant la guerra de Napoleó es convertí en hospital, en el 1812 és ocupat pels francesos. Durant el 1814 es restableix la comunitat religiosa. Va ser en el 1835, per la desamortització de Mendizabal , quant va ser abandonat definitivament.

Sant Genís de Bellera.

Localització: Senterada- (Pallars Jussà)- Alt Pirineu i Aran.

Aquest monestir sembla que va ser fundat a principis del segle IX, pel que es desprèn d'un document de venta datat en el 840. Segons aquest document en el lloc hi havia dotze monjos sota el comandament de l'abat Vulgarà. En aquells primers temps el temple estava dedicat al sants: Genís, Adrià i Esteve. Estava sota la jurisdicció del comte Sunyer de Pallars, qui en 936 el cedi a la Seu d'Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal. En el 1053 els comtes de Pallars el vengueren a un particular, iniciant la seva decadència. Al 1092 fou restaurat com a priorat cononical. Lavaix i Gerri es disputaren la seva jurisdicció, sent confiat al final a Lavaix en el 1203. En el 1272 la comunitat estava formada per nou canonges. En el 1314 es troba esmentat com a parròquia depenent de Lavaix.

Santa Maria de Llinars.

Localització: Benavarri- (Baixa Ribagorça)- Franja d'Aragó.

Antic monestir d'origen incert, sembla que estava sota l'obediència de l'ordre benedictina. Fundat, possiblement, en l'època de Ramir I o Ramir II d'Aragó. En el 1413 a causa d'una epidèmia i una forta sequera els benedictins l'abandonaren. Llavors el comte de Ribagorça, protector del monestir, el lliurà als dominics. El lloc torna la culte amb un grup de monjos vinguts de Mallorca. En el 1415 fra Vicent Ferrer s'allotja en el convent, en la seva estada per terres ribagorçanes. En el 1837, per la desamortització de Mendizabal passa a mans privades.

Les restes, molt malmeses, es resumeixen a l'església de planta de creuer amb absis poligonal de cinc costats i amb capelles laterals. Els murs són de bo carreuat. Les dos capelles laterals estan en relatiu bon estat i queden restes i indicis d'un xicotet claustre amb els arcs cegats per rajoles per a evitar la seua caiguda. La seua datació no és fàcil, però l'edifici pareix correspondre a una església gòtica, probablement dels segles XV o XVI.

Santa Maria de la Murta

Localització: Alzira- (Ribera Alta)- Comarques del Túria-Xúquer.

En el 1357 el cavaller Arnau Serra, sota llicencia de Pere el Cerimoniós, feu donació de les terres de la vall de la Murta als ermitans que l'ocupaven. El 28 de maig de 1376 el papa Gregori XI atorga llicencia per a fundar el monestir. Els monjos jerònims prenen possessió el dia 4 de juliol del mateix any. L'11 d'abril de 1401 s'inicien les obres, en 1492 es remata el claustre amb la construcció de les voltes. El 20 de juny de 1516, sota la protecció de la família Vich, s'inicia la construcció de la nova església. En el 1547 s'inicia la construcció de la Torre dels Coloms , que és acabada al 1601. A 1623 s'acaba la construcció de la nova església, beneïda el 17 de setembre. Al 1821, amb la desamortització, el monestir deixa d'existir temporalment. Al 1823 la comunitat monacal tornà al monestir, amb els seus bens restituïts. No obstant el 20 d'agost de 1835, foren exclaustrats definitivament.

Santa Maria d'Àneu.

Localització: La Guingueta d'Àneu- (Pallars Sobirà)- Alt Pirineu i Aran.

Sembla que fou un antic monestir visigòtic dedicat a Santa Deodata, segons apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, 839. A finals del segle X s'instal·là una comunitat benedictina amb el nom de Sant Pere d'Aneu. L'any 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permuta, juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i Sant Pere de les Maleses, al comte Ramon IV de Pallars Jussà pel monestir de Lavaix i altres Bens. Al segle XII La comunitat benedictina abandonà el lloc. En el 1216 passa als canonges de l'ordre els agustians. Al 1723 sols comptava amb el prior, un subprior i un germà llec, poc desprès va desaparèixer com a monestir.