El setge de Termes.

A principis d’agost, Simó de Montfort plantà campament davant les muralles del castell de Termes. On resta esperant les maquines de guerra que venien des de Carcassona. El comboi fou atacat per Pere Roger de Cabaret, qui aconseguí destruir-ne algunes. Llavors el cavaller croat Guillem de Contres acudí en la seva ajuda, motiu pel qual Pere Roger abandonà l’atac.

Les maquines de guerra aconsegueixen obrir una bretxa en la part sud del castell. No obstant els defensors foren capaços de repel·lir l’atac i de reparar els desperfectes. Tal com anava allargant-se el setge, anava agreujant-se la situació dels croats. Pere Roger de Cabaret atacava sistemàticament els combois d’avituallament. Motiu pel qual escassejaven els queviures. Mentrestant, donat la llarga sequera, el castell de Termes es quedà sense aigua. Davant aquesta dramàtica situació Raimon de Termes es veu forçat a negociar la rendició. Una vegada les forces croades comencen a disminuir, acabada la missió els nobles i cavallers croats desitjaven tornar a casa per a passar l’hivern.

La nit abans del lliurament del castell una forta pluja va omplir els dipòsits. A l’endemà quant els croats es disposen a prendre possessió del lloc, Raimon de Termes es negà a fer el lliurament. Simó de Montfort, a pesar de la pèrdua de forces, s’obstina en continuar el setge. Amb els quefers de la lluita s’abandonà el manteniment dels carrers, motiu pel qual la pluja arrossegà tota la brutícia cap als dipòsits d’aigua. La insalubritat de l’aigua provoca la disenteria entre la població. Raimon de Termes, no podia negociar altra vegada la rendició, motiu pel qual optà per evacuar el castell. Ramon de termes va ser fet presoner i desposseït de totes les seves propietats.

Pollentia.

Situació: Alcúdia (Raiguer, Illa de Mallorca )

Època: Romana. Fundada en el 123 aC. pel cònsol romà Quint Cecili Metel, situada en la península que separa les badies de Pollença i Alcúdia. El jaciment abasta una superfície de 15 hectàrees, i te orientació nord-sud. En la zona de Sa Portella es poden visitar tres cases, amés d’un fragment de muralla. També cal destacar el fòrum i el teatre.

Les mutilacions de Bram.

A l'abril de 1210 les tropes catòliques, acabdillades per Simó de Monfort van arribar a la localitat de Bram. En la vila habitaven un cert nombre de prefectes càtars. Al cap de tres dies, la població, va sucumbir. Els croats van agafar, per força, a un centenar de presoners, als quals van practicar mutilacions: trencament de nassos i extracció d'ulls. A un d'ells ho van deixar amb un sol ull, al qual van utilitzar de guia. Darrere seu, agafats per l'espatlla, van disposar a la resta. D'aquesta guisa van ser enviats, en processó, al castell de Cabaret (Lastours), lloc que s'havia convertit en refugi càtar

La Moleta dels Frares, (Lessera).

Situació: Forcall (Els Ports )

Època: Ibèrica i romana (V aC./III dC.).


La Moleta dels Frares es troba dins de la propietat del mas de Libori, a l’oest de Forcall. És d’un promontori de 910 metres d’altitud sobre el qual hi ha un llarg i estret altiplà. El lloc, donat l’escarpat de les vessants, és quasi inaccessible lo que facilita la seva defensa. Es tracta d’un recinte emmurallat que ocupa un àrea de sis hectàrees.


El doctor Ferrer i Julve, en el 1877, identificà el jaciment amb la capital dels ilercavons, la ciutat de Bisgargis. No obstant en el 1977 el doctor Geza Alföldy l’identificà amb la ciutat romana de Lessera, el que sembla el més provable.

El setge de Menerba.

Cap a finals de maig de 1210 les tropes catòliques, acabdillades per Simó de Montfort, van arribar a Menerba. Cap del vescomtat del mateix nom, al capdavant del les quals estava Guillem de Manerba. Com la ciutat comptava amb una forta defensa natural: gorges i barrancs, a més de més mil metres de doble muralla, el de Montfort va refusar l'atac directe.

Els croats van disposar tres catapultes apuntant a la porta de la ciutat i una quarta als dipòsits d'aigua, situats a la part baixa a la vora dels penya-segats. Després de sis setmanes de continu bombardeig, els dipòsits d'aigua van cedir i els murs ja no aguantaven molt més. Als pocs dies, el 22 de juliol, Guillem de Manerba, no va tenir més remei que negociar la rendició. D'aquesta manera va aconseguir salvar als vilatans. En la vila s'havien refugiat entre 150 a 180 perfectes càtars, als quals se'ls va oferir abjurar de la seva fe. Davant la negació van ser condemnats a morir en la foguera. Segons va explicar el cronista cistercenc, Vaux de Cernay, ho van acceptar com a sacrifici posat que:” tampoc la mort ni la vida ens poden separar de la fe al qual som units”.

Cartoixa d’Ara Cristi .

Localització: El Puig de Santa Maria (Horta Nord) – Comarques del Túria-Xúquer.

El 2 de novembre de 1582 Elena Roig, viuda del cavaller Gaspar Artés, atorgà en testament l’alqueria del mossèn Roig a la cartoixa de Valldecrist. Posteriorment, aconsellada pel seu confessor jesuïta, Pare Martí Albero, l’aconsellà de construir una nova cartoixa. El 19 d’agost de 1585, en un codicil, es feu constar la voluntat de construir una cartoixa en l’alqueria del mossèn Roig, independent de la de Valldecrist. Darrere la mort de na Elena Roig els cartoixans prengueren possessió del llegat, 7 d’abril 1585.

El 6 de febrer de 1621 s’inicia la construcció de monestir i s’acaba al 1640. En el 1635, fou desamortitzada. Actualment és un complex hoteler,

Sant Sebastià de la Guarda i Llafranc.

Situació: Palafrugell (Baix Empordà)
Època: Ibèrica. Aquest jaciment es troba situat en el cap de Sant Sebastià, a 165 metres sobre el nivell del mar, en un lloc idoni per controlar la mar així com un ampli territori. En un àrea de 300 metres quadrats s'han localitzat diverses restes de cases, separades per un carrer, així com quinze sitges i un forn. L'inici del poblament cal situar-ho al segle VI aC.

Amb l'arribada dels romans va anar desapareixent, al mateix temps que creixia el poblat romà de Llafranc. El jaciment es troba sota la població del mateix nom, on s'han recuperat una premsa de vi i un celler, així com diversos habitatges.