Monestir de santa Maria d'Amer.

Localització: Amer (La Selva)– Comarques Gironines.

En el 820 l'abat Deodat va fundar un monestir, dedicat a Sant Medir i a San Genís, actualment dins del municipi de Sant Gregori. D'aquet cenobi depenien les cel·les Sant Andreu de Terri, Colomers, Santa Maria de Càrcer i Santa maria d'Amer. Al segle X, els monjos decideixen traslladar-se a la cel·la de santa Maria d'Amer. El 9 d'octubre del 949, el bisbe Gotmar de Girona, en presencia del comte de Barcelona Borrell, consagrà l'església, dedicada a santa Maria, sant Joan i sant Benet.

El bisbe de Girona va cedir al monestir els delmes Gallissà i Lloret Salvatge, la vall d'Amer i la vil·la de Rissec, aquesta ultima la Vall d'Anglès Al voltant del monestir va anar creixent la població d'Amer. En el 1427 i 1428 uns terratrèmols ensorraren el monestir i la població, sembla que sols quedaren en peu unes 80 cases i una part de l'església de santa Maria. Aquests fets van iniciar la seva decadència, així al 1445 va passar a dependre del monestir de Sant Pere de Galligants.

Pinka.

Estil: Rock.

Allà pel 1993, un grup d'amics de 16 i 17 anys, de Xàbia (La Marina), donen origen al grup Pinka. Al 1995 trauen la seva maqueta “Dolç verí”. A l'abril del 1998 guanyen el 1º Concurs de Maquetes de la Marina, aquet mateix any son seleccionats per al Concurs de maquetes de l'ENDERROCK. Al 1999, trauen el seu primer CD “Al darrere del meu núvol d'ambició”, participen en l'almadrava Rock'99; a l'octubre del mateix any guanyen el Circuit Rock del Consell de la Joventut. Al 2001 donen a llum al primer llarga durada “De cap”, participen en l'Almadrava Rock'01, en el Festival d'Arbúcies'01 ien el Senglar Rock'01. Al 2006 surt al mercat “Somnis” el disc que els consolida.

Actualment formen part del grup: Guillem Bolufer, veu; Joan Bolufer, guitarra; Tòfol Cardona, bateria, Vicent Bartomeu, percussions o teclats; Eric Gómez, guitarra solista; Juanjo Bataller.

Talatí de Dalt.

Situació: Maó (Menorca)

Cronologia: Talaiòtic (800-450 aC.). Estil: Taula

Les excavacions arqueològiques del poblat talaiòtic de Talatí de Dalt, s’iniciaren cap al 1997, dutes a terme per l’associació “Amics del Museu de Menorca”: Actualment la tasca esta a càrrec de l’empresa “Arqueomenorca”. Les diverses campanyes han tret a la llum el poblat en el qual vivien un centenar de persones al segle III aC., moment de la seva màxima expansió demogràfica. Nexe al poblat hi ha les restes d’un santuari, amb forma de ferradura,del qual destaca la seva taula.

Cartoixa de la Vall de Crist.

Localització: Altura (Alt Palància)– Comarques del Nord del País Valencià.

El 21 d'abril de 1383, el papa Clement IV autoritzà a l'Infant Martí a construir una cartoixa en una vall situada prop d'Altura. Lloc que s'assemblava al Vall de Josafat, aparegut en somnis a l'Infant. Per aquest motiu rep el nom de la Vall de Crist. A l'any següent s'inicia la construcció del claustre i de l'església de Sant Martí, consagrada al 1401. Martí l'Humà ja convertit en rei, en el 1443 ordena la construcció d'una església més gran. La seva esposa, Maria de Luna, feu construir un nou claustre i dotze noves cel·les

Actualment es troba en estat de ruïnes conservant-se a penes l'església de Sant Martí i l'església Major de la qual es poden veure els tres llenços de la portada i els laterals. va declinar ràpidament i en l'actualitat està pràcticament en ruïnes. Ha patit diversos espolis. Durant el franquisme part del seu claustre va ser traslladat a Segorbe, on es va instal·lar en el jardí del botànic Pau.