dissabte, 18 de juliol del 2009

Convent de la Trinidad.

Localització: València- (Ciutat de València).Va ser fundat en el 1445 per la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, on instal·là la comunitat de les clarisses de Gandia. Les obres es van iniciar el 9 de juliol de 1445, posant la primera pedra la reina Maria i beneint les obres el cardenal Alonso de Borja, el posterior Papa Calixt III. La reina va finir al 1458 i va ser soterrada en el convent.
En el 1463 va ser triada abadessa sor Isabel de Villena, convertint el convent en un important focus cultural. A principis del segle XVI Maria de Corella, comtessa de la Pobla, el va enriquir amb nombroses donacions.
Amb la guerra del Napoleó els francesos ocuparen i saquejaren el monestir. Amb el decret de Desamortització va ser secularitzat.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Serra de Tivissa:

Situació: Tivissa (Ribera de l'Ebre)- Terres de l'Ebre Cronologia: Neolític. - Estil: Llevantí i Esquemàtic. Jaume Poch i Garí exercia de mestre a Bicorb (la Canal de Navarrès), on descobrí la Cova de l'Aranya. En el 1921 mentre visitava al seu fill, telegrafista a Tivissa, descobrí l'estació pictòrica de la Cova del Pi. La troballa fou estudiada i publicada per Eduardo Hernández Pacheco. També, en el 1921, l'Institut d'Estudis Catalans organitza unes prospeccions per aquells indrets amb motiu dels quals, Josep Colominas descobrí la presencia d'art a les estacions de la Cova del Ramat i la Cova del Cingle. En el 1982 Joan Miquel Brull, net del masover de del Mas de Ponç, descobrí pintures a les parets de la Cova del Taller, lloc on el seu avi assecava figues.

En la Cova del Pi trobem 22 pictogrames on destaquen figures humanes amb les extremitats flexionades, d'estil Esquemàtic. En la Cova del Ramat, com el seu nom indica, hi ha representat un ramat en moviment, deu cabres i un animal jove, d'estil Llevantí. En la Cova del Cingle podem veure un arquer, també d'estil Llevantí. En la Cova del Taller hi havia varies imatges, no obstant sols es poden identificar-ne tres. Un cérvol de grans dimensions, restes d'una cérvola i fragments d'una figura humana, possiblement un arquer.