Al març de 1211, desprès de la reunió de Montpeller, les tropes croades, acabdillades per Simó de Montfort, assetja la ciutat de Lavaur. El de 3 de maig cau la ciutat, vuitanta cavallers son penjats en la forca, vora quatre-cents prefectes, entre home i dones, son cremats en la foguera. Posteriorment seixanta heretges mes, son executats a les Cassés, al Lauragués.

Davant la possibilitat que Simó de Montfort atacarà la ciutat de Tolosa Pere el Catòlic envia per a la seva defensa al comte de Foix, a Bernat IV de Comenge i al seu feudatari el vescomte Gastó VI de Bearn, per a que donin suport al comte tolosà. Al juny les tropes croades assetgen la ciutat de Tolosa. Donat la forta defensa de la ciutat cap a finals del mateix mes Simó de Montfort es veu obligat a alçar el setge.

La ciutat de Sanisera/Sanitja.

Situació: Es Mercadal (Illa de Menorca)

Època: Romana. Situada a la vora del istme que uneix l’illa amb el Cap de Cavalleria, que tot junt forma un port natural, conegut com el Port de Sanitja. El jaciment ocupa una extensió de sis hectàrees on es troben dos àrees diferents .

El Campament es troba en la part oriental, ocupat a partir del 123 a.C, es tracta de dos edificis rectangulars i paral·lels amb vuit habitacions dobles. Aquest lloc va ser ocupat durant un període de setanta anys.

La ciutat, successora del campament, es troba a la part occidental, destaquen el anomenat edifici C i la necròpolis. L’edifici és de forma rectangular i esta format per vuit estances. En la necròpolis, fins ara, s’han excavat 21 tombes.

Acords de Narbona i Montpeller .

Pere el Catòlic va promoure una reunió, al gener de 1211 a Narbona, amb la finalitat d'aconseguir una treva indefinida a favor de Raimon Roger de Foix. Però el comte de Foix no va acudir a la cita. Rao per la qual el rei Pere es va veure obligat a acceptar a Simó de Montfort com vescomte de Cascassona. Els croats, per la seva banda, van concedir la treva indefinida amb la garantia de permanència d’una guarnició catalana en el comtat de Foix.

Posteriorment va haver una nova reunió a Montpeller, on es va convenir el casament del fill del rei aragonès, l'infant Jaume que llavors tenia 3 anys, amb Amícia, filla de Simó de Montfort. Els croats exigiren a Ramon IV de Tolosa el lliurament de els seus estats a Arnau de Amalric i a Simó de Montfort, així com el seu exili a Terra Santa. El comte tolosà va abandonar indignat la reunió, per la qual cosa va ser excomunicat.

ILLA DE XÀTIVA.

Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià from Terradelfoc on Vimeo.

Edeta/Leira.

Situació: Llíria (Camp del Túria)
Època: Ibèrica, romana.

Situat en el Tossal de Sant Miquel , a 200 m.n.m. en territori de la tribu dels edetans i ocupada des de el segle IV fins al II abans de Crist. El jaciment ocupa una extensió que passa de les 10 hectàrees. Cap destacar el seu traçat urbanístic, amb les construccions adossades a la roca. El poblat va ser destruït i incendiat, possiblement per Sertori, en el 76 aC. Desprès poc a poc va anar sent abandonada.

Acabada la guerra de Sertori, amb l’arribada dels romans, es construí una nova ciutat, en el pla, en l’actual població de Llíria. D’ella cap destacar el Santuari i Termes de Maura construït al segle I, que abasta uns 3.600 metres quadrats.

La rendició de Cabaret.

Darrere la caiguda de Termes, Simó de Montfort considerà atacar les terres Las Tors. Pere Roger de Cabaret, que havia fet presoner a Bouchard de Marly, Senyor del castell de Saissac i cossi de Simó de Montfort, utilitza a l’ostatge per a negociar una rendició. Finalment acceptà cedir els seus castells: Cabaret, la Torre Regina, Flor d’Espina i Quertinhós; a canvi d’unes possessions prop de Besiers.

Darrer la mort de Simó de Montfort en 1213 i dels repetits fracassos del seu successor Amaurí de Montfort, Pere Roger de Cabaret recuperà la possessió dels castells de Les Tors en el 1223.

Puig del Castellar.

Situació: Santa Coloma de Gramenet (El Barcelonès).

Època: Ibèrica. Situat al cim del Turó del Pollo, a 303m.n.m, en el territori de la tribu laietana ocupat entre els segles VI a III aC. El jaciment ocupa una extensió de 5.000 metres quadrats en els quals cap destacar la bona conservació dels seus carreres, així com la troballa de 506 monedes ibèriques.

El setge de Termes.

A principis d’agost, Simó de Montfort plantà campament davant les muralles del castell de Termes. On resta esperant les maquines de guerra que venien des de Carcassona. El comboi fou atacat per Pere Roger de Cabaret, qui aconseguí destruir-ne algunes. Llavors el cavaller croat Guillem de Contres acudí en la seva ajuda, motiu pel qual Pere Roger abandonà l’atac.

Les maquines de guerra aconsegueixen obrir una bretxa en la part sud del castell. No obstant els defensors foren capaços de repel·lir l’atac i de reparar els desperfectes. Tal com anava allargant-se el setge, anava agreujant-se la situació dels croats. Pere Roger de Cabaret atacava sistemàticament els combois d’avituallament. Motiu pel qual escassejaven els queviures. Mentrestant, donat la llarga sequera, el castell de Termes es quedà sense aigua. Davant aquesta dramàtica situació Raimon de Termes es veu forçat a negociar la rendició. Una vegada les forces croades comencen a disminuir, acabada la missió els nobles i cavallers croats desitjaven tornar a casa per a passar l’hivern.

La nit abans del lliurament del castell una forta pluja va omplir els dipòsits. A l’endemà quant els croats es disposen a prendre possessió del lloc, Raimon de Termes es negà a fer el lliurament. Simó de Montfort, a pesar de la pèrdua de forces, s’obstina en continuar el setge. Amb els quefers de la lluita s’abandonà el manteniment dels carrers, motiu pel qual la pluja arrossegà tota la brutícia cap als dipòsits d’aigua. La insalubritat de l’aigua provoca la disenteria entre la població. Raimon de Termes, no podia negociar altra vegada la rendició, motiu pel qual optà per evacuar el castell. Ramon de termes va ser fet presoner i desposseït de totes les seves propietats.

Pollentia.

Situació: Alcúdia (Raiguer, Illa de Mallorca )

Època: Romana. Fundada en el 123 aC. pel cònsol romà Quint Cecili Metel, situada en la península que separa les badies de Pollença i Alcúdia. El jaciment abasta una superfície de 15 hectàrees, i te orientació nord-sud. En la zona de Sa Portella es poden visitar tres cases, amés d’un fragment de muralla. També cal destacar el fòrum i el teatre.

Les mutilacions de Bram.

A l'abril de 1210 les tropes catòliques, acabdillades per Simó de Monfort van arribar a la localitat de Bram. En la vila habitaven un cert nombre de prefectes càtars. Al cap de tres dies, la població, va sucumbir. Els croats van agafar, per força, a un centenar de presoners, als quals van practicar mutilacions: trencament de nassos i extracció d'ulls. A un d'ells ho van deixar amb un sol ull, al qual van utilitzar de guia. Darrere seu, agafats per l'espatlla, van disposar a la resta. D'aquesta guisa van ser enviats, en processó, al castell de Cabaret (Lastours), lloc que s'havia convertit en refugi càtar

La Moleta dels Frares, (Lessera).

Situació: Forcall (Els Ports )

Època: Ibèrica i romana (V aC./III dC.).


La Moleta dels Frares es troba dins de la propietat del mas de Libori, a l’oest de Forcall. És d’un promontori de 910 metres d’altitud sobre el qual hi ha un llarg i estret altiplà. El lloc, donat l’escarpat de les vessants, és quasi inaccessible lo que facilita la seva defensa. Es tracta d’un recinte emmurallat que ocupa un àrea de sis hectàrees.


El doctor Ferrer i Julve, en el 1877, identificà el jaciment amb la capital dels ilercavons, la ciutat de Bisgargis. No obstant en el 1977 el doctor Geza Alföldy l’identificà amb la ciutat romana de Lessera, el que sembla el més provable.

El setge de Menerba.

Cap a finals de maig de 1210 les tropes catòliques, acabdillades per Simó de Montfort, van arribar a Menerba. Cap del vescomtat del mateix nom, al capdavant del les quals estava Guillem de Manerba. Com la ciutat comptava amb una forta defensa natural: gorges i barrancs, a més de més mil metres de doble muralla, el de Montfort va refusar l'atac directe.

Els croats van disposar tres catapultes apuntant a la porta de la ciutat i una quarta als dipòsits d'aigua, situats a la part baixa a la vora dels penya-segats. Després de sis setmanes de continu bombardeig, els dipòsits d'aigua van cedir i els murs ja no aguantaven molt més. Als pocs dies, el 22 de juliol, Guillem de Manerba, no va tenir més remei que negociar la rendició. D'aquesta manera va aconseguir salvar als vilatans. En la vila s'havien refugiat entre 150 a 180 perfectes càtars, als quals se'ls va oferir abjurar de la seva fe. Davant la negació van ser condemnats a morir en la foguera. Segons va explicar el cronista cistercenc, Vaux de Cernay, ho van acceptar com a sacrifici posat que:” tampoc la mort ni la vida ens poden separar de la fe al qual som units”.

Cartoixa d’Ara Cristi .

Localització: El Puig de Santa Maria (Horta Nord) – Comarques del Túria-Xúquer.

El 2 de novembre de 1582 Elena Roig, viuda del cavaller Gaspar Artés, atorgà en testament l’alqueria del mossèn Roig a la cartoixa de Valldecrist. Posteriorment, aconsellada pel seu confessor jesuïta, Pare Martí Albero, l’aconsellà de construir una nova cartoixa. El 19 d’agost de 1585, en un codicil, es feu constar la voluntat de construir una cartoixa en l’alqueria del mossèn Roig, independent de la de Valldecrist. Darrere la mort de na Elena Roig els cartoixans prengueren possessió del llegat, 7 d’abril 1585.

El 6 de febrer de 1621 s’inicia la construcció de monestir i s’acaba al 1640. En el 1635, fou desamortitzada. Actualment és un complex hoteler,

Sant Sebastià de la Guarda i Llafranc.

Situació: Palafrugell (Baix Empordà)
Època: Ibèrica. Aquest jaciment es troba situat en el cap de Sant Sebastià, a 165 metres sobre el nivell del mar, en un lloc idoni per controlar la mar així com un ampli territori. En un àrea de 300 metres quadrats s'han localitzat diverses restes de cases, separades per un carrer, així com quinze sitges i un forn. L'inici del poblament cal situar-ho al segle VI aC.

Amb l'arribada dels romans va anar desapareixent, al mateix temps que creixia el poblat romà de Llafranc. El jaciment es troba sota la població del mateix nom, on s'han recuperat una premsa de vi i un celler, així com diversos habitatges.

Massacre de Besiers i conquesta de Carcassona .

Després del penediment Ramon IV de Tolosa, aquest, es va adherir als croats. L'exercit dels catòlics que estava format per prop de tres-cents mil homes es van dirigir cap a terres de Besiers i Carcassona. Ramon Roger de Trencavell, vescomte de Bisiers i Carcassona, es va dirigir cap a Montpeller, on es trobaven les tropes catòliques, per negociar un pacte. Els croats li van exigir l'expulsió dels càtars i el lliurament de les seves ciutats, al que el Trencavell es va negar. Llavors el vescomte Ramon Roger, va ser declarat traïdor.

El 20 de juliol de 1209, l'exercit croat va sortir de Montpeller, el 22 van arribar a Besiers. Llavors van exigir a la població el lliurament dels càtars que romanien a la ciutat, cosa que no va ser acceptada. Davant la negativa l'exercito catòlic es preparà per assetjar la ciutat. Mentre estaven muntant el campament, de la ciutat va sortir un escamot per enfrontar-se als assetjadors, atac que va ser avortat. De retirada cap a Besiers, van ser perseguits pels croats, que d'aquesta forma entraren a la ciutat. Ja dins d'ella, Arnau Amalrich va cridar: “ Mateu-los a tots, que Déu ja reconeixerà als seus”. Durant l'atac no es van respectar ni les esglésies, produint-se una gran massacre, darrere la qual la ciutat va ser incendiada.

El 2 d'agost els croats arriben a Carcassona, Pere I d'Aragó intentà intervenir entre Ramon Roger de Trencavell, vassall seu, i els croats. Els catòlics van accedir a deixar en llibertat al vescomte, a canvi de lliurar-los els vilatans. Llavors Ramon Roger, coneixedor del que els esperava als seus súbdits, es nega ha fer-ho. Motiu pel qual es comença el setge de la ciutat. Els dies van passant, és ple estiu i la ciutat de Carcassona va esgotant l'estoc d'aigua. Llavors el vescomte decideix negociar la rendició, durant la negociació va ser fet presoner. El 15 d'agost la ciutat va capitular, a canvi de salvar la vida van haver de lliurar tots els seus béns. A la fi d'agost Simó de Monfort va rebre el títol de vescomte de Carcassona i Besiers.

Sant Pere del Burgal.

Localització: Guingueta d’Aneu (Pallars Sobirà) – Alt Pirineu i Aran.

Esmentat per primera vegada en el 850, en un privilegi d’immunitat que el compte Rampó de Tolosa concedí a Deligant, abat de Sant Pere de Burgal. En el 865 passa a dependre de Santa Maria de Gerri, i en el 948 fou cedit a Santa Maria de la Grassa. Tots dos monestirs es disputaren la possessió de Sant Pere, finalment en el 950 és vincula a la Grassa. A la fi del segle XI es convertí en priorat de la Grassa, fins el 1337 que fou cedit a Gerri. En 1570 fou secularitzat.

La ciutat fenicia de Sa Caleta.

Situació: San Josep de sa Talaia (Eivissa).

Època: Fenícia.

A finals del segle VIII aC. els fenicis fundaren aquesta ciutat, situada en una petita península que compta amb una alçada màxima de 17’ 29 metres sobre el nivell del mar. Tot indica que fou habitada durant un curt termini de temps, al voltat de cinquanta anys, desprès del qual s’assentaren a la badia d’Eivissa, fundant una nova ciutat, Eivissa.

Excomunicació i penitencia del compte Ramon VI de Tolosa.

El compte de Tolosa, Ramon VI, protegí als seus vassalls càtars, fet que provocà la seva excomunicació. El 14 de gener de 1208 el legat papal, Pere de Castellnou, s’entrevista amb el compte tolosà, al qual oferí retirar-li l’excomunicació a cavi del suport contra els càtars. Ramon VI no dona el suport a l’enviat papal. Al dia següent Pere de Castellnou resulta mort mentre intentava creuar el riu, prop de Sant Geli. Sembla que els assassins foren uns cavallers tolosans.

Llavors el papa, Innocenci II, convoca als arquebisbes de Narbona, Arles, Ambrun, Ais i Viena, al rei de França Felip II, a l'arquebisbe de Tours, l'abat del Citeaux, etc.; als quals demanà que s’organitzaren una croada contra els càtars. El Monarca francès rebutja el manament, al·legant que estava ocupat en altres afers, no obstant deixa la porta oberta per que els seus barons pogueren sumar-se.

El compte Ramon VI, davant el perill eminent, s’afanya a demanar clemència al papa i pretengué afegir-se als croats. Per lo qual feu penitencia publica. El 18 de juliol de 1209, s’efectua la penitencià a l’abadia de sant Geli, davant bisbes de Provença i Llenguadoc. El compte acudi a l’església nu, de cintura amunt, amb una corda lligat al coll, mentre el legat papal, Milton, anava flagel·lant-lo. Una vegada dins de l’església, agenollat, escolta totes les seves faltes, desprès jurà fer penitencia. D’aquesta manera evità que les tropes croades atacaren els seus feus.
* Fotografia: L'abadia de Sant Geli, lloc on efectuà la penitencia Ramon VI.