La ciutat ibèrica d’Ullastret.

Situació: Ullastret (Baix Empordà)

Època: Ferro/ Ibèrica.
Ciutat situada en territori de la tribu dels Indigets, de la qual es desconeix el nom. S’especula que podria tractar-se de Cypsela, ciutat citada per Rufus Festus Avienos en l'”Ora maritima” ( segle IV dC), de la qual diu era una illa. Al peu del poblat es localitzava , el ja desaparegut, Estany d’Ullastret, que en el seu interior comptava amb dues illes: l’Illa d’en Reixac, on hi havia un altre poblat coetani i el Puig d’en Serra on es localitza la necròpolis.
En les primeries de l’Edat de Ferro, segle VII aC., s’efectua el primer assentament, a l’Illa d’en Reixac, que perdurà fins al segle II aC. Durant el segle VI aC., s’inicià l’assentament del Puig San Andreu. Durant el segle VI aC.s’edificà la muralla, que comptava amb sis torres circulars i una quadrada. Durant els segles V i IV aC. gaudi de gran vitalitat. L’assentament perdurà fins al segle II aC. Amb l’arribada dels romans, que transformaren el sistema d’ocupació i d’explotació econòmica del territori dels indigets, lo qual dugué implícit l’abandonament de la ciutat.

El conflicte catòlic-càtar:

En el concili catòlic de Tours, 1163, es decretà l'empresonament dels heretges càtars, així com la confiscació dels seus bens. No obstant, en 1165 hi hagué una conferencia a Lombez, entre catòlics i càtars, que acaba amb l'enfrontament teològic de les dues corrents religioses. En el 1167, els càtars s'organitzen eclesiàsticament en el Concili de Sant Fèlix de Caramany. L'església catòlica es va veure atacada i en aquest mateix any en una assemblea eclesiàstica crema en la foguera a 7 càtars a Vézelay. En 1172 un clergue acusat d'heretgia és cremat a Arrás. Al mateix any el bisbe de Reims ordena cremar a varis càtars.
En el 1172 el bisbe de Narbona, Pons d'Arsac, demana ajuda a Lluís VII de França per la forta amenaça que patia la fe catòlica en el bisbat. En 1177 Ramon V de Tolosa denuncia, davant el cap del cister, l'alarmat avanç de l'heretgia càtara. Llavors el Papa Alexandre III envia a Enric de Marsiac, abat de Claravall (La Xampanya), i als bisbes de Poitiers i Bath (Anglaterra), per a que donen suport al bisbe de Narbona. Aquesta missió acaba amb la detenció de Pere de Maurand, representant dels càtars de Tolosa. Ramon V no s'atreveix a enviar-lo a la foguera i el condemna a tres anys de desterrament a Terra Santa. Davant aquest fets el papa Alexandre III convoca el tercer concili ecunèmic de Letrán, amb la consegüent condemna dels càtars i exhortant-los tronar a la fe catòlica.
Al 1194 a la mort de Ramon V de Tolosa, el succeeix son fill Ramon VI, qui en el 1196 fou excomunicat pel papa Celestí II, per la seva permissivitat vers els càtars. Al febrer de 1198 Pere el Catòlic signà a Girona un ordre per la qual els seus súbdits, càtars, havien d'abandonar l'heretgia abans de Pasqua, sinó se'ls confiscarien els bens i serien executats. Aquesta ordre sols queda en el paper. Al 1200 cinc homes i tres dones, acusats d'heretgia, son cremats a Troyes. Un any desprès a Nevers es cremat en la foguera un cavaller. En el 1203 el papa Inocencio III nomena com a legats papals, a Raül de Fontfroide, abat de Corbieres, i a Pere de Castellnou, arcdiaca de Margelone. El 13 de desembre aconsegueixen el jurament de fe catòlica dels consols de la ciutat de Tolosa.
El 24 de gener de 1204, el papa, ordena a les ordres religioses que envien als seus monjos més preparats per donar suport als delegats papals. En aquest mateix any Ramon de Perella, a petició dels càtars, construeix la fortalesa de Montsegur. A l'abril de 1204 Pere el Catòlic signa el Tractat de Millau, pel qual contrau matrimoni amb Maria de Montpeller. En aquest mateix any es celebra un col·loqui, a Carcassona, entre càtars i catòlics, sota l'auspici del monarca català. Al juny el papa envia una carta al Pere el Catòlic, per la qual li demana que compleixi amb els seus deures com a rei catòlic, donant-li en propietat les terres i els bens dels heretges castigats. El rei Pere, ocupa la població de Lescure, riu amunt d'Albi.

* Imatges del Castell de Montsegur.