Al març de 1211, desprès de la reunió de Montpeller, les tropes croades, acabdillades per Simó de Montfort, assetja la ciutat de Lavaur. El de 3 de maig cau la ciutat, vuitanta cavallers son penjats en la forca, vora quatre-cents prefectes, entre home i dones, son cremats en la foguera. Posteriorment seixanta heretges mes, son executats a les Cassés, al Lauragués.

Davant la possibilitat que Simó de Montfort atacarà la ciutat de Tolosa Pere el Catòlic envia per a la seva defensa al comte de Foix, a Bernat IV de Comenge i al seu feudatari el vescomte Gastó VI de Bearn, per a que donin suport al comte tolosà. Al juny les tropes croades assetgen la ciutat de Tolosa. Donat la forta defensa de la ciutat cap a finals del mateix mes Simó de Montfort es veu obligat a alçar el setge.

La ciutat de Sanisera/Sanitja.

Situació: Es Mercadal (Illa de Menorca)

Època: Romana. Situada a la vora del istme que uneix l’illa amb el Cap de Cavalleria, que tot junt forma un port natural, conegut com el Port de Sanitja. El jaciment ocupa una extensió de sis hectàrees on es troben dos àrees diferents .

El Campament es troba en la part oriental, ocupat a partir del 123 a.C, es tracta de dos edificis rectangulars i paral·lels amb vuit habitacions dobles. Aquest lloc va ser ocupat durant un període de setanta anys.

La ciutat, successora del campament, es troba a la part occidental, destaquen el anomenat edifici C i la necròpolis. L’edifici és de forma rectangular i esta format per vuit estances. En la necròpolis, fins ara, s’han excavat 21 tombes.

Acords de Narbona i Montpeller .

Pere el Catòlic va promoure una reunió, al gener de 1211 a Narbona, amb la finalitat d'aconseguir una treva indefinida a favor de Raimon Roger de Foix. Però el comte de Foix no va acudir a la cita. Rao per la qual el rei Pere es va veure obligat a acceptar a Simó de Montfort com vescomte de Cascassona. Els croats, per la seva banda, van concedir la treva indefinida amb la garantia de permanència d’una guarnició catalana en el comtat de Foix.

Posteriorment va haver una nova reunió a Montpeller, on es va convenir el casament del fill del rei aragonès, l'infant Jaume que llavors tenia 3 anys, amb Amícia, filla de Simó de Montfort. Els croats exigiren a Ramon IV de Tolosa el lliurament de els seus estats a Arnau de Amalric i a Simó de Montfort, així com el seu exili a Terra Santa. El comte tolosà va abandonar indignat la reunió, per la qual cosa va ser excomunicat.

ILLA DE XÀTIVA.

Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià from Terradelfoc on Vimeo.

Edeta/Leira.

Situació: Llíria (Camp del Túria)
Època: Ibèrica, romana.

Situat en el Tossal de Sant Miquel , a 200 m.n.m. en territori de la tribu dels edetans i ocupada des de el segle IV fins al II abans de Crist. El jaciment ocupa una extensió que passa de les 10 hectàrees. Cap destacar el seu traçat urbanístic, amb les construccions adossades a la roca. El poblat va ser destruït i incendiat, possiblement per Sertori, en el 76 aC. Desprès poc a poc va anar sent abandonada.

Acabada la guerra de Sertori, amb l’arribada dels romans, es construí una nova ciutat, en el pla, en l’actual població de Llíria. D’ella cap destacar el Santuari i Termes de Maura construït al segle I, que abasta uns 3.600 metres quadrats.

La rendició de Cabaret.

Darrere la caiguda de Termes, Simó de Montfort considerà atacar les terres Las Tors. Pere Roger de Cabaret, que havia fet presoner a Bouchard de Marly, Senyor del castell de Saissac i cossi de Simó de Montfort, utilitza a l’ostatge per a negociar una rendició. Finalment acceptà cedir els seus castells: Cabaret, la Torre Regina, Flor d’Espina i Quertinhós; a canvi d’unes possessions prop de Besiers.

Darrer la mort de Simó de Montfort en 1213 i dels repetits fracassos del seu successor Amaurí de Montfort, Pere Roger de Cabaret recuperà la possessió dels castells de Les Tors en el 1223.

Puig del Castellar.

Situació: Santa Coloma de Gramenet (El Barcelonès).

Època: Ibèrica. Situat al cim del Turó del Pollo, a 303m.n.m, en el territori de la tribu laietana ocupat entre els segles VI a III aC. El jaciment ocupa una extensió de 5.000 metres quadrats en els quals cap destacar la bona conservació dels seus carreres, així com la troballa de 506 monedes ibèriques.