PitjorEstàsTu.

Estil: Rock català.

Era el 2001, un jove d’Artà, de nom Jaume, es va decidir a formar un grup. Va entrar en contacte amb Lluis, bateria, i Xavi, baixista, coneguts d’Artà i de l’institut . Mancava un guitarra, fins que van fitxar a Roger, de Manacor, que no tarda en abandonar-hi la banda. Llavors el substituí Pau, que va participar en la gravació de la primera maqueta, amb quatre cançons, seguida d’un altra amb deu cançons. Gracies a la maqueta, aconseguiren que Toni Xucla els produirà el primer disc. Llavors Pau, va tindre que abandonar la banda. Altra vegada sense guitarra. Quant faltava, sols, un mes per a gravar els disc, van fitxar a Jesus. Per fi, al 2008 va sortir al mercat el seu disc titulat “Liorna”

cançons al MySpace

El Barranc de La Valltorta.

Situació: Tírig, Ares del Maestrat, Albocàsser (l'Alt Maestrat), Les coves de Vinromà (La Plana Alta) – Comarques del Nord del País Valencià.

Cronologia: Neolític/ Eneolític/ Edat dels Metalls- Estil: Llevantí i Esquemàtic.

Al febrer 1917 Albert Roda va descobrir les pintures a la Cova dels Cavalls, aquest mateix any, també veren ser des cobertes les de l'Abric del Mas d'en Josep i la Cova de Ribassals o del Civil, totes tres a Tírig, i les Coves de la Saltadora a Coves de Vinromà. Al 1934 Guillermo Espresati, descobrí pintures a la Cova Remigia, a Ares del Maestrat. En el 1982 Manuel Centelles descobrí un nou abric a Albocàsser, que du el seu nom, l'Abric de Centelles. Aquestes pintures ha segut estudiades, per altres, per l'Institut d'Estudis Catalans, l'abat Breuil, Hugo Obermai, Juan Cabré, Joan Baptista Porcar, etc.

Actualment en tot el paratge del Barranc de la Valltorta es coneixen un total de 27 estacions amb presencià d'art rupestre, entre les quals cap destacar la Cova dels Cavalls, Cova del Civil, Mas d'en Josep, La Cova saltadora, Cova Remigia etc.

Cartoixa de Valldemossa.

Localització: Valldemosa (Serra de Tramuntana)– Illa de Mallorca.

Jaume II de Mallorca edifica en el lloc un palau per al seu fill Sanç, al 1321, L'any 1399 Martí l'Humà, va cedir aquest palau i les seves possessions reials al monjos cartoixans. Aquestos construïren la cartoixa, que primerament es denominà “Cartoixa de Jesús de Natzarè”. El seu primer prior fou Pere Pujol, cartoixà de Porta Coeli (Camp del Túria) i els primers monjos foren cartoixans mallorquins de la Cartoixa de la Vall de Crist (Alt Palància). La primitiva església fou bastida al 1446. El claustre fou construït a principis del segle XVI, sent prior Miquel Oliver (1505-1525). En el 1717, s'inicià la construcció de la nova església, acabada al 1812. Al 1835, per la Desamortització de Mendizabal, tot el monestir, a excepció de l'església, passaren a mans privades, repartint-se entre varis propietaris.

XavisS.

Estil: Pop acústic.

Xavi Sánchez i Sans formà part, com a cantat i guitarrista, del grup Mai Toquem Junts. Amb aquesta formació gravaren dos dics “Aerosomnis” al 199 i “Play” al 2001. Amb aquestos discos aconsegueixen premis com l’Enderroc’99 i al 2001 és escollit com a millor disc en català per Radio 4. A pesar d’aquestos èxits el grup es dissol al 2003.

Rere la desaparició dels Mai Toquem Junts, el Xavi va entrar en una etapa de creació musical. Fruit d’aquesta època a l’octubre de 2007 s’inicia la gravació del que serà el seu primer disc en solitari, titulat Un petit viatge.

Mp3, fes clic aquí.

Abrics de l'Ermita i l'Esquarterares.

Situació: Ulldecona(el Montsià)

Cronologia: Postpaleolític/Neolític. Estil: Art Llevantí i Esquemàtic .

El 31 de març de 1975 membres de l'Equip Infantil d'Espeleologia del “Centre Cultural recreatiu d' Ulldecona”, es trobava visitant una petita cavitat no gaire lluny de l'Ermita de la Pietat. El noi Joan Ruiz observa estranyes figures vermelles en el sostre, cosa que comunicà als monitors, membres del “Club Espeleològic d' Ulldecona” Joaquim Virgili i Josep Querol. El 27 d'abril de 1975 es dugué a cap les primeres prospeccions localitzant dos nous abrics amb pintures. Noves expedicions tragueren la llum un total de 13 abrics amb presencia d'art rupestre.

En els anys 1988 i 1989, dins del "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s'efectua una documentació exhaustiva de tot el jaciment: En el 25 de juny de 1985 fou declarat “Patrimoni Històric Nacional”; 30 de setembre de 1993 “Patrimoni Cultural Català”; al desembre de 1998 “Patrimoni Mundial de l'UNESCO”