Pla de Petracos.

Situació: Castell de Castells– (Marina Alta)- Comarques Centrals del País Valencià. Cronologia: Neolític (7.500/6.500 aC.) - Estil: Macroesquemàtic .

Aquest jaciment fou descobert per el “Centre d’Estudis Contestans”, en el 1980. Es tracta de vuit abrics, dels quals cinc contenen pintures rupestres. Destaquen les figures dels “Orants”, amb els braços estesos cap amunt, sovint formant parelles o grups, abunden els motius geomètrics, d'entre els que sobreïxen els de tipus serpentiforme, formats per bandes gruixudes sinuoses de desenvolupament vertical. Es representen la fecunditat i de la fertilitat com a valors principals dels primers agricultors i pastors. Al mateix temps que se sacralitza el cicle agrícola, les representacions femenines vinculen la dona amb la fertilitat. Alguns animals representen altres valors concrets, constituint el bou la imatge més concreta de la fecunditat. En el cap del bou, vista de front, destaquen els seus ulls i les seus banyes. Al costat del bou s'observa a una dona vestida amb una llarga falda, encara que no es conserva el cap.

Santa Maria de Llinars.

Localització: Benavarri- (Baixa Ribagorça)- Franja d'Aragó.

Antic monestir d'origen incert, sembla que estava sota l'obediència de l'ordre benedictina. Fundat, possiblement, en l'època de Ramir I o Ramir II d'Aragó. En el 1413 a causa d'una epidèmia i una forta sequera els benedictins l'abandonaren. Llavors el comte de Ribagorça, protector del monestir, el lliurà als dominics. El lloc torna la culte amb un grup de monjos vinguts de Mallorca. En el 1415 fra Vicent Ferrer s'allotja en el convent, en la seva estada per terres ribagorçanes. En el 1837, per la desamortització de Mendizabal passa a mans privades.

Les restes, molt malmeses, es resumeixen a l'església de planta de creuer amb absis poligonal de cinc costats i amb capelles laterals. Els murs són de bo carreuat. Les dos capelles laterals estan en relatiu bon estat i queden restes i indicis d'un xicotet claustre amb els arcs cegats per rajoles per a evitar la seua caiguda. La seua datació no és fàcil, però l'edifici pareix correspondre a una església gòtica, probablement dels segles XV o XVI.

Tapineria

Estil: cantautor, Folk.

Tapineria, és la meitat del mític, grup dels 70 “ Pep Laguarda i Tapineria”. Mític i efímer grup que deixa sols un treball titulat “Brossa d'ahir” (1997).

Garri, un del fundadors del vell grup, trona agafar el projecte, acompanyat per Josep Vicent Tallada i Samuel Iborra, sota el nom de Tapineria, tragueren al mercat el disc “ En perill d'extinció” (2008). Disc que no es troba en tendes i que sols es ven en la seva web.

Compra el disc.