Sant Miquel dels Reis.

Localització: Ciutat de València - Àrea Metropolitana de València.

En 1383 Pere el Cerimoniós donà llicencia al abat de el monestir de la Valldigna, Arnau de Saranyó, per a construir un monestir cistercenc a l’alqueria de Rascanya. Que va rebre el nom de Sant Bernat de Rascanya, . En 1545 el Papa Pau II atorga una butlla al duc de Calabria, per la qual l’autoritzava a instaurar en el monestir a l’ordre dels jerònims. Els cistercencs es resistiren a abandonar la seva llar, per lo qual foren expulsats violentament.

En 1548 s’iniciaren les obres del claustre, que durà vota quaranta anys. En 1623 s’inicià la construcció de l’església, sobre les restes de l’antic monestir de Sant Bernat. L’església fou consagrada per l’arquebisbe de València, Isidre d’Aliaga, En el 1645. En 1763 es construí un nou claustre.

Pedra de les Orenetes:

Situació: La Roca del Vallés. (Vallès Oriental)- Àrea Metropolitana de Barcelona. Cronologia: Neolític Bronze. - Estil: Esquemàtic. En 1945, descobrí aquestes pintures rupestres, publicant la troballa a la revista “Museu” de Mataró. En el 1980 foren, novament, calcades, per Marià Ribas. En el 1999 foren documentades dins del “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”.
Es tracta d’un gran bloc de granit, que en la seva base compta amb diverses cavitats. Una, d’aquestes, és un abric, que és el cos de les pintures. Amés i trobem altres concavitats i zones erosionades amb permanència de pintures rupestres. En total es comptabilitzen 32 figures corresponents a: serpentiformes, punts, cruciformes, barres, antropomorfs, representacions humanes, etc.

Ritus càtars:

El servisi o aparelhament s’efectua una vegada al mes, i es tracta d’una confessió publica, en la qual participen tots els bons homes. Els perfectes, o bons cristians, de la comunitat s’acusen dels pecats comesos, normalment ho feia l’ancià en nom de tots. El diaca, imposava la penitencia que consistia, segons el grau dels pecats, en dies de dejunis, pregàries o assistir a predicacions.


Amb melhorament, el testimoni de respecte cap al prefecte, portador l’Esperit Sant, al mateix temps que se li demana la seva benedicció i intersecció. El creient s’inclina tres vegades davant el prefecte, a cada inclinació resa aquesta oració:-“Bons cristians, doneu-nos la benedicció de Déu i la vostra. Pregueu a Déu per aquest pecador, que Déu en dugui a una bona fi”. Llavors el prefecte li contesta:-” Déu vos beneeixi i vos faci bons cristians, i vos porti a la bona fi”.


La caretas o far patz és el bes de pau, que sol produir-se al final de les cerimònies. Aquest bes pot ser donat a la cara o be a la boca, si son de sexe diferent es besa el Llibre passant-lo tot seguit al altri per que faci lo propi.


El pa de la Santa Oració, al començar l’àpat fraccionen el pa mentre reciten l’oració del Pater. El pa és partit pel prefecte de més edat i el repartit per ordre d’antiguitat en la fe. Al rebre la porció de pa és diu:” Beneit, sempre”, mentre el que el reparteix diu:- “Déu vos beneeixi” .

El consolament, és l’únic sagrament per als catàrs, equival al baptisme i te tres funcions: el baptisme, l’ordenació i l’extremunció. El aspirant a prefecte rep la pregària dominical, el que el converteix en fill de Déu, alliberant-lo del mal. Seguidament els bons homes imposen, damunt d’ell, les mans, al mateix temps que criden a l’Esperit Sant. Durant la cerimònia es pronuncien una sèrie de vots monàstics: viure en comunitat o amb un socius, recitar les pregaries ritual a les hores indicades i el vot de continència i abstinència: castedat absoluta, dejuni de pa i aigua durant la quaresma i la no ingestió de carn animal en la resta de la vida.

Als moribunds se’ls practica la imposició de mans, mitjançant la qual reben el perdó dels pecats, per tal d’arribar a la bona fi.