Missions catòliques a terres càtares.

El 31 de maig de 1204, els legats papals, Raül de Fontfroide o Pere de Castellnou, son posats sota les ordres d’Arnau de Amauri, abat de Cîteaux. El 13 de desembre aconsegueixen el jurament de fe catòlica dels consols de la ciutat de Tolosa. No obstant fracassà davant de Ramon VI, comte de Tolosa, que recolza a la burgesia i dona protecció als seus vassalls càtars, aliant-se amb bels comtes de Foix i Comeges.

En 1206 arriba a Montpeller Domènec de Guzmán, acompanyat per Diego d’Acevedo. Els legats, Raül de Fontfroide i Pere Castellnou, els comuniquen els seu fracàs per aturar l’avanç de l’heretgia càtara. Llavors Domènec de Guzmán i el seu acompanyant, amb el recolzament del papa, romangueren a Occitania com a predicadors de la veritat entre els càtars. En el 1207 organitza un col·loqui a Pàmies, entre catòlics, càtars i valdenses. En aquest mateix any fundà el monestir de Prouille, com a refugi per a les dones càtares reconvertides al catolicisme. A pesar del mètode de predicció, descalços i sense ornaments, els resultats foren minsos.

*Foto: Monestir de Prouille.

Sant Llorenç pop de Bagà.

Localització: Guardiola de Berguedà (Berguedà) – Comarques Centrals de Catalunya.

La primera noticia de l’existència d’un assentament monàstic, 898, tracta d’una donació de terres a la comunitat benedictina de Sant Llorenç, regida per l’abat Senald. Al segle X fou enriquida amb donacions dels comte de Cerdanya-Besalú, Sinifred II. El bisbe d’Urgell, Sal·la, consagrà la nova església en el 983. En aquesta època les seves possessions s’escampaven per la vall de Brocà i el Comptat de Berga i al voltant de Talló i Via, al comptat de Cerdanya.

En el 1592 es convertí en priorat vinculat a Sant Pau del Camp a Barcelona i les seves rendes foren destinades a la Congregació Claustral Tarraconense. En 1614 depengué de Sant Pere de Portella, cessant d’aquesta manera l’activitat monàstica. Quedant la seva església sota la direcció d’un prior, fins el 1838. A partir d’aquest moment es converteix en parroquial, fins que al 1959 es construeix una nova església en la població de Guardiola de Berguedà.