A principis d’agost, Simó de Montfort plantà campament davant les muralles del castell de Termes. On resta esperant les maquines de guerra que venien des de Carcassona. El comboi fou atacat per Pere Roger de Cabaret, qui aconseguí destruir-ne algunes. Llavors el cavaller croat Guillem de Contres acudí en la seva ajuda, motiu pel qual Pere Roger abandonà l’atac.
Les maquines de guerra aconsegueixen obrir una bretxa en la part sud del castell. No obstant els defensors foren capaços de repel·lir l’atac i de reparar els desperfectes. Tal com anava allargant-se el setge, anava agreujant-se la situació dels croats. Pere Roger de Cabaret atacava sistemàticament els combois d’avituallament. Motiu pel qual escassejaven els queviures. Mentrestant, donat la llarga sequera, el castell de Termes es quedà sense aigua. Davant aquesta dramàtica situació Raimon de Termes es veu forçat a negociar la rendició. Una vegada les forces croades comencen a disminuir, acabada la missió els nobles i cavallers croats desitjaven tornar a casa per a passar l’hivern.
La nit abans del lliurament del castell una forta pluja va omplir els dipòsits. A l’endemà quant els croats es disposen a prendre possessió del lloc, Raimon de Termes es negà a fer el lliurament. Simó de Montfort, a pesar de la pèrdua de forces, s’obstina en continuar el setge. Amb els quefers de la lluita s’abandonà el manteniment dels carrers, motiu pel qual la pluja arrossegà tota la brutícia cap als dipòsits d’aigua. La insalubritat de l’aigua provoca la disenteria entre la població. Raimon de Termes, no podia negociar altra vegada la rendició, motiu pel qual optà per evacuar el castell. Ramon de termes va ser fet presoner i desposseït de totes les seves propietats.
Les maquines de guerra aconsegueixen obrir una bretxa en la part sud del castell. No obstant els defensors foren capaços de repel·lir l’atac i de reparar els desperfectes. Tal com anava allargant-se el setge, anava agreujant-se la situació dels croats. Pere Roger de Cabaret atacava sistemàticament els combois d’avituallament. Motiu pel qual escassejaven els queviures. Mentrestant, donat la llarga sequera, el castell de Termes es quedà sense aigua. Davant aquesta dramàtica situació Raimon de Termes es veu forçat a negociar la rendició. Una vegada les forces croades comencen a disminuir, acabada la missió els nobles i cavallers croats desitjaven tornar a casa per a passar l’hivern.
La nit abans del lliurament del castell una forta pluja va omplir els dipòsits. A l’endemà quant els croats es disposen a prendre possessió del lloc, Raimon de Termes es negà a fer el lliurament. Simó de Montfort, a pesar de la pèrdua de forces, s’obstina en continuar el setge. Amb els quefers de la lluita s’abandonà el manteniment dels carrers, motiu pel qual la pluja arrossegà tota la brutícia cap als dipòsits d’aigua. La insalubritat de l’aigua provoca la disenteria entre la població. Raimon de Termes, no podia negociar altra vegada la rendició, motiu pel qual optà per evacuar el castell. Ramon de termes va ser fet presoner i desposseït de totes les seves propietats.