Cova dels Segarrulls, Abric de Can Castellvi i Abric Can Ximet.

Situació: Olèrdola– Alt Penedès- Regió Metropolitana de Barcelona.

Cronologia: Bronze - Estil: Esquemàtic .

En el 1958 foren trobades unes representacions pictòriques a la Cova de Sagarrulls, durant una excavació que duia a terme Pere Giró . Aquesta troballa fou publicada en el 1962 en la revista “Ampurias”. Durant la dècada dels 70, R. Viñas descobrí noves pintures dins la cova. Aquesta ultima troballa fou publicada en el volum II del “Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”,1987/ 88. En el jaciment trobem 22 figures de les quals destaquen dues representacions d'arquers esquematitzats, punts, digitacions, etc.

Durant la dècada dels 70 un grup de col·laboradors del Museu de Vilanova i la Geltrú descobriren pintures rupestres en l'Abric de Castellvi. Dibuixaren una representació que s'exposa en el Museu Monogràfic d'Olèrdola. R. Viñas, durant la els treballs de documentació de 1987/88 en va descobrir de noves. Totes foren publicades en el “Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”. En aquest abric hi ha un total de 26 figures, de les quals destaquen tres representacions animals, possiblement felins.

A l'octubre de 1984, Albert Rubio i Victòria Castillo, descobriren noves mostres d'art rupestre a l'Abric de Can Ximet. Troballa documentada dins del “Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya”. Durant el 1989/90, en la realització la “Carta Arqueològica de l'Alt Penedès”, es va descobrir un nou motiu pictòric. Destaquen tres figures que representen creus o aspes.

Tots tres jaciments foren declarats “Patrimoni Històric Espanyol “ el 25 de juny de 1985, “Patrimoni Cultural català” el 30 de setembre de 1993 i “Patrimoni Mundial” per l'UNESCO al desembre de 19 98.

Santa Maria de la Murta

Localització: Alzira- (Ribera Alta)- Comarques del Túria-Xúquer.

En el 1357 el cavaller Arnau Serra, sota llicencia de Pere el Cerimoniós, feu donació de les terres de la vall de la Murta als ermitans que l'ocupaven. El 28 de maig de 1376 el papa Gregori XI atorga llicencia per a fundar el monestir. Els monjos jerònims prenen possessió el dia 4 de juliol del mateix any. L'11 d'abril de 1401 s'inicien les obres, en 1492 es remata el claustre amb la construcció de les voltes. El 20 de juny de 1516, sota la protecció de la família Vich, s'inicia la construcció de la nova església. En el 1547 s'inicia la construcció de la Torre dels Coloms , que és acabada al 1601. A 1623 s'acaba la construcció de la nova església, beneïda el 17 de setembre. Al 1821, amb la desamortització, el monestir deixa d'existir temporalment. Al 1823 la comunitat monacal tornà al monestir, amb els seus bens restituïts. No obstant el 20 d'agost de 1835, foren exclaustrats definitivament.

Anegats.

Estil: rock. En el 1994, cinc joves estudiants de l’Institut de Son Servera van tenir la brillant idea de formar un grup musical. Així va nàixer Anegats. Durant un parell d’anys, van escriure cançons i tingueren els seus primers concerts. Aquell projecte acabà quant alguns dels seus components abandonaren l’illa per a estudiar a terres peninsulars.
En el 2003, es retrobaren a l’illa i va ressorgir el grup. A l’estiu, del mateix any, graven una maqueta que va caure en mans de la discogràfica “Blau”. A partir de la maqueta, afegint altres cançons, gravaren el seu primer disc “Illenc”, 2004. En el 2005 treuen al mercat el seu segon treball “ Móns diferents” i en el 2007 el tercer dics “ Caminar entre gegants”.

Mp3.

Abric dels secans i Abric de les Caigudes de Salbime.

Situació: Massalió (El Matarranya)- Franja d'Aragó.

Cronologia: Neolític/Eneolític/Metalls - Estil: Art Llevantí.

En el 1917, Lorenzo Pérez Temprado, descobrí en el Vall de Secans un abric amb representacions rupestres. Totes les escenes han segut destruïdes per espoliadors malvats. Hi havia un arquer vestit amb calçotets, dues figures humanes més i un rudimentari quadrúpede.

En el 1920, el mateix Pérez Temprado, descobrí el Abric de les caigudes del Salbime, que no fou donat a conèixer fins el 1952. Actualment també es troba destruït per les mans dels espoliadors. En aquest jaciment hi havia una cerva i el seu caçador, i estilitzacions humanes.

Santa Maria d'Àneu.

Localització: La Guingueta d'Àneu- (Pallars Sobirà)- Alt Pirineu i Aran.

Sembla que fou un antic monestir visigòtic dedicat a Santa Deodata, segons apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, 839. A finals del segle X s'instal·là una comunitat benedictina amb el nom de Sant Pere d'Aneu. L'any 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permuta, juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i Sant Pere de les Maleses, al comte Ramon IV de Pallars Jussà pel monestir de Lavaix i altres Bens. Al segle XII La comunitat benedictina abandonà el lloc. En el 1216 passa als canonges de l'ordre els agustians. Al 1723 sols comptava amb el prior, un subprior i un germà llec, poc desprès va desaparèixer com a monestir.