Santa Maria de la Valldigna.

Localització: Simat de la Valldigna- (La Safor)- Comarques Centrals del País Valencià.

Al 1297, Jaume el Just, cedi la Vall d'Alfàndec al monestir de Santes Creus, amb la condició que s'edifiques un monestir. Al mars de 1298 es va constituir la comunitat inicial, formada per tretze monjos cistercencs, vinguts de Santes Creus. Mentre dura la construcció el monjos s'allotjaren a l' almodí, on van construir un oratori. Entre el 1357 i 1387, sota el govern de l'abat Arnau de Saranyó, s'amplia el monestir amb la construcció del Palau de l'Abat, l'armeria i el Portal Nou. Al 1396 patí els efectes d'un terratrèmol el que va obligar a fer obrers de renovació.

Ja em dit que el monestir de santa Maria de la Valldigna va rebre al donació de tota la Vall d'Alfàndec, des d'aleshores anomenada de la Valldigna. Al 1300 va rebre també Barx. En el 1301 se li atorga la facultat d'obrir cases abadies a Xàbia, Alzira i Gandia. Al 1320 tenia la cura del monestir de Montserrat de Xàtiva. Al 1388 fundaren el Priorat de Sant Bernat a Rascanya.

En el 1644 patí un altre terratrèmol el que va encetar una reconstrucció, en el 1680 es va refer l’església i al 1697 el campanar. En el 1811les cots de Cadis derogaren tots els drets jurisdiccionals, d'aquesta manera el monestir va perdre tots els seus drets. Durant la guerra de Napoleó es convertí en hospital, en el 1812 és ocupat pels francesos. Durant el 1814 es restableix la comunitat religiosa. Va ser en el 1835, per la desamortització de Mendizabal , quant va ser abandonat definitivament.