Localització: Sant Cugat del Vallès- (Vallès Occidental)- Àmbit metropolità de Barcelona
Es creu que en el segle VII, ja existia una comunitat monàstica en el lloc, que seria destruït pels musulmans al voltant del 717. Desprès de la conquesta
de Barcelona, 801, fou reconstruït. En el 878, l’abat Ostroferd posa l’abadia sota el domini del bisbe de Barcelona, Frodoí. Al 895, en la incursió d’Almanzor, l’abat Joan i dotze monjos van ser morts a mans sarraïnes. Llavors Odó, fitur bisbe de Girona, va ser nomenat abat, que va refer el monestir i el patrimoni. En el 1089 passà a dependre de Sant Ponç de Tomeres, al Llenguadoc, juntament amb altres monestirs catalans. Al 1091, finalment recobrà la seva independència. Degut a la pèrdua de rendes, en el 1471 perd
en el dret d’elegir abat. Al segle XIV la crisi es veu agreujada pel assassinat de l’abat Arnau Ramon de Biure, en l’altar. Al 1820 la comunitat monàstica l’abandona temporalment, ja que en el 1823 retronen. Al 1835 la comunitat es dissol definitivament.
Es creu que en el segle VII, ja existia una comunitat monàstica en el lloc, que seria destruït pels musulmans al voltant del 717. Desprès de la conquesta
de Barcelona, 801, fou reconstruït. En el 878, l’abat Ostroferd posa l’abadia sota el domini del bisbe de Barcelona, Frodoí. Al 895, en la incursió d’Almanzor, l’abat Joan i dotze monjos van ser morts a mans sarraïnes. Llavors Odó, fitur bisbe de Girona, va ser nomenat abat, que va refer el monestir i el patrimoni. En el 1089 passà a dependre de Sant Ponç de Tomeres, al Llenguadoc, juntament amb altres monestirs catalans. Al 1091, finalment recobrà la seva independència. Degut a la pèrdua de rendes, en el 1471 perd
en el dret d’elegir abat. Al segle XIV la crisi es veu agreujada pel assassinat de l’abat Arnau Ramon de Biure, en l’altar. Al 1820 la comunitat monàstica l’abandona temporalment, ja que en el 1823 retronen. Al 1835 la comunitat es dissol definitivament. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada