Sant Esperit.

Localització: Gilet- (Camp de Morvedre)- Comarques del Túria- Xúquer.
Monestir fundat per la reina Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà, en un terrenys que va cedir Jaumeta de Poblet, viuda de Pere Guillem Català, senyor de Gilet. En el 1404 s'instal·là una comunitat de 15 frares franciscans. Al 1413 fundaren una filial a l'església de sant Blai, prop de Morvedre. Amb la pèrdua de les rendes deixades per la Maria de Luna, el convent entra en crisi. En el 1497, sor Isabel de Villena sol·licità a Ferran el Catòlic la cessió del convent a les monges clarisses de la Trinitat de València, per lo qual els franciscans l'abandonaren. Les clarisses no arribaren a ocupar-lo, per lo qual va romandre abandonat. En el 1501, els franciscans retornaren al monestir. Al 1545 patí un ferotge atac barbaresc, per aquest motiu es fortificà. En el 1681 fou reedificat el claustre, com també una part del claustre. En el 1692 s'inaugura la nova església. Durant la guerra del Francés fou convertit en hospital de sang. Al 1835, fou abandonat, sofrint espoliació. Els franciscans retornaren en el 1878, restaurant el convent i l'església, afegint-li l'ermita dels Desemparats amés d'altres edificis que l'estructura actual.

Abrics del Barranc de carbonera I la Coveta del Mig .

Situació: Beniatjar (Vall d’Albaida)- Comarques Centrals dels País Valencià. Cronologia: Neolític/Eneolític/Bronze - Estil: Esquemàtic. En la dècada del 1930, Breuil, va descobrir pintures rupestres en dos abrics situats en el Barranc de carbonera. La descoberta fou publicada en el 1935 , en el volum IV de “Les peintures schématiques de la Péninsule Ibérique “, també foren publicades per P. Acosta ene l 1968, en : “La pintura rupestre en España”. Entre els dos abrics es comptabilitzen 196 motius i dos figures en la propera Coveta del Mig.

Sant Pere de Rodes.

Localització: La Selva- (Alt Empordà)- Comarques Geronines.

Apareix documentat al 878 com a cel·la monàstica, sota el domini de Banyoles. Al 944, Lluís d'Ultramar, li va concedir un privilegi pel qual fou elevat a monestir benedictí independent. El primer abat, Tassi (926-979), inicià la construcció de l'església, continuada pel seu fill, Hildesind (947-9919. L’església fou consagrada al 1022. Al 1215 augmenta el nombre de monjos, ja que va passar de 12 a 25, entrant llavors a la Congregació Claustral Tarraconense. Durant els segles XII I XIV fou fortificat, pels freqüents atacs piràtics. Al 1654 fou abandonat durant sis anys, iniciant-se la seva espoliació. Durant la guerra de Napoleó sofrí les més grans depredacións, el duc de Noailles furtà la bíblia de Rodes, conservada actualment a la Bibliothèque Nationale de París. En el 1726, fou saquejat, i en el 1731atact per contrabandistes, que assassinaren a alguns servents. Per aquest motiu els monjos es repartiren els bens i vivien en cases particulars coma canonges. Al 1973 s'abandona definitivament el monestir.