dissabte, 4 d’abril del 2009

Sant Pere de Rodes.

Localització: La Selva- (Alt Empordà)- Comarques Geronines.

Apareix documentat al 878 com a cel·la monàstica, sota el domini de Banyoles. Al 944, Lluís d'Ultramar, li va concedir un privilegi pel qual fou elevat a monestir benedictí independent. El primer abat, Tassi (926-979), inicià la construcció de l'església, continuada pel seu fill, Hildesind (947-9919. L’església fou consagrada al 1022. Al 1215 augmenta el nombre de monjos, ja que va passar de 12 a 25, entrant llavors a la Congregació Claustral Tarraconense. Durant els segles XII I XIV fou fortificat, pels freqüents atacs piràtics. Al 1654 fou abandonat durant sis anys, iniciant-se la seva espoliació. Durant la guerra de Napoleó sofrí les més grans depredacións, el duc de Noailles furtà la bíblia de Rodes, conservada actualment a la Bibliothèque Nationale de París. En el 1726, fou saquejat, i en el 1731atact per contrabandistes, que assassinaren a alguns servents. Per aquest motiu els monjos es repartiren els bens i vivien en cases particulars coma canonges. Al 1973 s'abandona definitivament el monestir.