Localització: Llutxent- (La Vall d'Albaida)- Comarques Centrals del país Valencià.
Segons la tradició, en plena conquesta, 1239, durant el setge del castell de Xiu i m
entre estaven escoltant missa. El rector de sant Cristòfol de Daroca, que oficiava la missa, davant l'atac dels mudèjars rebels, embolica sis hòsties en les corporals i ho amaga sota una pedra. Acabada la lluita, el rector recuperà el corporal i se n'adonà que les hòsties l'havien tacat de sang. Llavors les tropes cristianes s'encoratjaren i atacaren el castell de Xiu, recuperant-lo.
En el 1335 es construí una ermita
en el lloc on es produí el miracle. En el 1422 l'ordre del dominics erigí, al voltant de l'ermita, el monestir del Corpus Christi. El 18 de març de 1474 es convertí en Universitat i Estudi General d'Arts i Teologia.
Situació: Alaior- Illa de Menorca- Illes Balears. Cronologia: 1400/1200 aC. - Estil: Talaiòtic. 
El jaciment es troba en el camí de Sant Llorenç i ocupa una extensió de 5 hectàrees. Destaquen
tres talaiots, situats a la part més alta, davall del més gran se situa el recinte de la “taula” (santuari), la pedra horitzontal va ser utilitzada pels romans per a construir un sarcòfag. Diverses sales hipòstiles, algunes cases i dos línies de muralles, completen el jaciment.
En el segle X en Tràcia, un sacerdot anomenat Bogomil, va reunir totes les
idees i creences herètiques que s'estenien per l'Europa Oriental. El bogomilisme, nom que reberen els seguidors d'esta secta, negaven l'existència de Crist, així com de la trinitat: El Pare, el Fill i l'Esperit Sant. Creien que Déu tenia dos fills, Satan (el mal) i Miquel (el bé). Negaven la validesa dels sagraments cristians, encara que practicaven el baptisme, sempre en edat adulta i sense aigua ni oli, sinó amb l'autorrenuncia acompanyada per rogatives i el cant d'himnes. No comptaven amb cap tipus de clergues, s'instruïen els uns als altres. Tampoc comptaven amb temples, els ritus religiosos es practicaven en casa, en família.
La secta dels bogomils, es va expandir per Bulgària, Sèrbia i Àsia Menor. Des de del seu inici, van realitzar missions al nord d'Itàlia, fruit d'este contacte va sorgir un nou moviment religiós conegut, entre altres noms, per catarisme.
Localització: Ripoll- (El Ripollès)- Comarques Gironines.
Monestir benedictí, fundat al voltant de 879 per Guifré el Pelós, al qual cedi les pro
pietats de la Vall de Ripoll i la vall de Sant Joan. Daguí, fou el primer abat, al qual encarregà l'educació, segons les normes monàstiques, del seu fill Radulf. Santa Maria rebé, el 838, diverses donacions a Brocà, Lles de Cerdanya i altres llocs. Aquestes donacions enriquiren a la comunitat, el que ve per
metre la construcció d'una nova església, consagrada al 888, pel bisbe Gotmar de Vic. A partir d'aquest moment incrementa el seu patrimoni, amb l'adquisició de nous bens al Berguedà, Cerdanya, Bages, Conflent, Besalú, Gironés, etc., el que permetí la construcció d'una nova església, consagrada al 935. Sent abat Arnulf, bisbe de Girona, es construí una nova església de cinc naus, consagrada en el 977. Al 1008 fou nomenat l'abat Oliba, que impulsà l'escola i l'escriptori, enriquint la seva biblioteca, llavors una de
les millors de tota la cristiandat. Al 1070 passà a dependre de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, donat un nou impuls a l'escriptori. En el 1169, s'independitza de Marsella. Al 1172, sent abat Ramon de Berga, s'inicià la construcció del claustre. Al segle XV, amb l'acabament de claustre, començà el declivi.
Situació: La Llacuna (l’Anoia)- Comarques Centrals de Catalunya.
Cronologia: Neolític/Bronze - Estil: Llevantí, Esquemàtic. 
Descobert en el 1982, per F. Navarro Ferré. L’any 1983 es donà a conèixer el conjunt dins l'obra de divulgació “La Pintura Rupe
stre en Catalunya.”. L’any 1987 fou documentat dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de dos abrics, el primer d’escassa fondària on hi ha representat una cérvola i una figura que podria correspondre a un arquer, en aquest cas l’estil és el Llevantí. En l’Abric II, més gran, es localitzen quatre figures, d’estil Esquemàtic.
entre estaven escoltant missa. El rector de sant Cristòfol de Daroca, que oficiava la missa, davant l'atac dels mudèjars rebels, embolica sis hòsties en les corporals i ho amaga sota una pedra. Acabada la lluita, el rector recuperà el corporal i se n'adonà que les hòsties l'havien tacat de sang. Llavors les tropes cristianes s'encoratjaren i atacaren el castell de Xiu, recuperant-lo.
en el lloc on es produí el miracle. En el 1422 l'ordre del dominics erigí, al voltant de l'ermita, el monestir del Corpus Christi. El 18 de març de 1474 es convertí en Universitat i Estudi General d'Arts i Teologia.
