Monestir benedictí, fundat al voltant de 879 per Guifré el Pelós, al qual cedi les pro
pietats de la Vall de Ripoll i la vall de Sant Joan. Daguí, fou el primer abat, al qual encarregà l'educació, segons les normes monàstiques, del seu fill Radulf. Santa Maria rebé, el 838, diverses donacions a Brocà, Lles de Cerdanya i altres llocs. Aquestes donacions enriquiren a la comunitat, el que ve per
metre la construcció d'una nova església, consagrada al 888, pel bisbe Gotmar de Vic. A partir d'aquest moment incrementa el seu patrimoni, amb l'adquisició de nous bens al Berguedà, Cerdanya, Bages, Conflent, Besalú, Gironés, etc., el que permetí la construcció d'una nova església, consagrada al 935. Sent abat Arnulf, bisbe de Girona, es construí una nova església de cinc naus, consagrada en el 977. Al 1008 fou nomenat l'abat Oliba, que impulsà l'escola i l'escriptori, enriquint la seva biblioteca, llavors una de
les millors de tota la cristiandat. Al 1070 passà a dependre de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, donat un nou impuls a l'escriptori. En el 1169, s'independitza de Marsella. Al 1172, sent abat Ramon de Berga, s'inicià la construcció del claustre. Al segle XV, amb l'acabament de claustre, començà el declivi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada