Sant Sebastià de la Guarda i Llafranc.

Situació: Palafrugell (Baix Empordà)
Època: Ibèrica. Aquest jaciment es troba situat en el cap de Sant Sebastià, a 165 metres sobre el nivell del mar, en un lloc idoni per controlar la mar així com un ampli territori. En un àrea de 300 metres quadrats s'han localitzat diverses restes de cases, separades per un carrer, així com quinze sitges i un forn. L'inici del poblament cal situar-ho al segle VI aC.

Amb l'arribada dels romans va anar desapareixent, al mateix temps que creixia el poblat romà de Llafranc. El jaciment es troba sota la població del mateix nom, on s'han recuperat una premsa de vi i un celler, així com diversos habitatges.

Massacre de Besiers i conquesta de Carcassona .

Després del penediment Ramon IV de Tolosa, aquest, es va adherir als croats. L'exercit dels catòlics que estava format per prop de tres-cents mil homes es van dirigir cap a terres de Besiers i Carcassona. Ramon Roger de Trencavell, vescomte de Bisiers i Carcassona, es va dirigir cap a Montpeller, on es trobaven les tropes catòliques, per negociar un pacte. Els croats li van exigir l'expulsió dels càtars i el lliurament de les seves ciutats, al que el Trencavell es va negar. Llavors el vescomte Ramon Roger, va ser declarat traïdor.

El 20 de juliol de 1209, l'exercit croat va sortir de Montpeller, el 22 van arribar a Besiers. Llavors van exigir a la població el lliurament dels càtars que romanien a la ciutat, cosa que no va ser acceptada. Davant la negativa l'exercito catòlic es preparà per assetjar la ciutat. Mentre estaven muntant el campament, de la ciutat va sortir un escamot per enfrontar-se als assetjadors, atac que va ser avortat. De retirada cap a Besiers, van ser perseguits pels croats, que d'aquesta forma entraren a la ciutat. Ja dins d'ella, Arnau Amalrich va cridar: “ Mateu-los a tots, que Déu ja reconeixerà als seus”. Durant l'atac no es van respectar ni les esglésies, produint-se una gran massacre, darrere la qual la ciutat va ser incendiada.

El 2 d'agost els croats arriben a Carcassona, Pere I d'Aragó intentà intervenir entre Ramon Roger de Trencavell, vassall seu, i els croats. Els catòlics van accedir a deixar en llibertat al vescomte, a canvi de lliurar-los els vilatans. Llavors Ramon Roger, coneixedor del que els esperava als seus súbdits, es nega ha fer-ho. Motiu pel qual es comença el setge de la ciutat. Els dies van passant, és ple estiu i la ciutat de Carcassona va esgotant l'estoc d'aigua. Llavors el vescomte decideix negociar la rendició, durant la negociació va ser fet presoner. El 15 d'agost la ciutat va capitular, a canvi de salvar la vida van haver de lliurar tots els seus béns. A la fi d'agost Simó de Monfort va rebre el títol de vescomte de Carcassona i Besiers.

Sant Pere del Burgal.

Localització: Guingueta d’Aneu (Pallars Sobirà) – Alt Pirineu i Aran.

Esmentat per primera vegada en el 850, en un privilegi d’immunitat que el compte Rampó de Tolosa concedí a Deligant, abat de Sant Pere de Burgal. En el 865 passa a dependre de Santa Maria de Gerri, i en el 948 fou cedit a Santa Maria de la Grassa. Tots dos monestirs es disputaren la possessió de Sant Pere, finalment en el 950 és vincula a la Grassa. A la fi del segle XI es convertí en priorat de la Grassa, fins el 1337 que fou cedit a Gerri. En 1570 fou secularitzat.