Després del penediment Ramon IV de Tolosa, aquest, es va adherir 
als croats. L'exercit dels catòlics que estava format per prop de tres-cents mil homes es van dirigir cap a terres de Besiers i Carcassona. Ramon Roger de Trencavell, vescomte de Bisiers i Carcassona, es va dirigir cap a Montpeller, on es trobaven les tropes catòliques, per negociar un pacte. Els croats li van exigir l'expulsió dels càtars i el lliurament de les seves ciutats, al que el Trencavell es va negar. Llavors el vescomte Ramon Roger, va ser declarat traïdor.
El 20 de juliol de 1209, l'exercit croat va sortir de Montpeller, el 22 van arribar a Besiers. Llavors van exigir a la població el lliurament dels càtars que romanien a la ciutat, cosa que no va ser acceptada. Davant la negativa l'exercito catòlic es preparà per assetjar la ciutat. Mentre estaven muntant el campament, de la ciutat va sortir un escamot per enfrontar-se als assetjadors, atac que va ser avortat. De retirada cap a Besiers, van ser perseguits pels croats, que d'aquesta forma entraren a la ciutat. Ja dins d'ella, Arnau Amalrich va cridar: “ Mateu-los a tots, que Déu ja reconeixerà als seus”. Durant l'atac no es van respectar ni les esglésies, produint-se una gran massacre, darrere la qual la ciutat va ser incendiada.
El 2 d'agost els croats arriben a Carcassona, Pere I d'Aragó intentà intervenir entre Ramon
Roger de Trencavell, vassall seu, i els croats. Els catòlics van accedir a deixar en llibertat al vescomte, a canvi de lliurar-los els vilatans. Llavors Ramon Roger, coneixedor del que els esperava als seus súbdits, es nega ha fer-ho. Motiu pel qual es comença el setge de la ciutat. Els dies van passant, és ple estiu i la ciutat de Carcassona va esgotant l'estoc d'aigua. Llavors el vescomte decideix negociar la rendició, durant la negociació va ser fet presoner. El 15 d'agost la ciutat va capitular, a canvi de salvar la vida van haver de lliurar tots els seus béns. A la fi d'agost Simó de Monfort va rebre el títol de vescomte de Carcassona i Besiers.
als croats. L'exercit dels catòlics que estava format per prop de tres-cents mil homes es van dirigir cap a terres de Besiers i Carcassona. Ramon Roger de Trencavell, vescomte de Bisiers i Carcassona, es va dirigir cap a Montpeller, on es trobaven les tropes catòliques, per negociar un pacte. Els croats li van exigir l'expulsió dels càtars i el lliurament de les seves ciutats, al que el Trencavell es va negar. Llavors el vescomte Ramon Roger, va ser declarat traïdor.El 20 de juliol de 1209, l'exercit croat va sortir de Montpeller, el 22 van arribar a Besiers. Llavors van exigir a la població el lliurament dels càtars que romanien a la ciutat, cosa que no va ser acceptada. Davant la negativa l'exercito catòlic es preparà per assetjar la ciutat. Mentre estaven muntant el campament, de la ciutat va sortir un escamot per enfrontar-se als assetjadors, atac que va ser avortat. De retirada cap a Besiers, van ser perseguits pels croats, que d'aquesta forma entraren a la ciutat. Ja dins d'ella, Arnau Amalrich va cridar: “ Mateu-los a tots, que Déu ja reconeixerà als seus”. Durant l'atac no es van respectar ni les esglésies, produint-se una gran massacre, darrere la qual la ciutat va ser incendiada.
El 2 d'agost els croats arriben a Carcassona, Pere I d'Aragó intentà intervenir entre Ramon
Roger de Trencavell, vassall seu, i els croats. Els catòlics van accedir a deixar en llibertat al vescomte, a canvi de lliurar-los els vilatans. Llavors Ramon Roger, coneixedor del que els esperava als seus súbdits, es nega ha fer-ho. Motiu pel qual es comença el setge de la ciutat. Els dies van passant, és ple estiu i la ciutat de Carcassona va esgotant l'estoc d'aigua. Llavors el vescomte decideix negociar la rendició, durant la negociació va ser fet presoner. El 15 d'agost la ciutat va capitular, a canvi de salvar la vida van haver de lliurar tots els seus béns. A la fi d'agost Simó de Monfort va rebre el títol de vescomte de Carcassona i Besiers.
1 comentari:
Toni, m'agradaria poder contactar amb tu per a comentar unes coses de la teua secció de música. Com no sabia com contactar he hagut de deixar un comentar-li.
Escriu-me a josepblai@gmail.com
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada