dissabte, 12 d’abril del 2008

Monestir de Sant Genis de Fontanes.

Localització: Sant Genís de Fontanes (Rosselló)– Catalunya Nord.



Monestir fundat a principis del 800, pel monjo Sentimir. En el 819, sent bisbe Assaric, Lluís el Piadós dona immunitat i protecció al monestir. A finals de la dècada de 870, va ser destruït degut als atacs d'àrabs i de pirates normands. Va ser reconstruït al 881.

Al 1068, el comte Gausfred II de Rosselló va confirmar els antics privilegis reials i li dona protecció. L'església fou consagrada en el 1153. En el 1507 va passar a dependre del monestir de Montserrat, sent dirigit des d'aleshores per abats que abans havien sigut monjos de Montserrat. Els abats, ho eren durant en períodes de tres anys, i tenien bona cura del monestir, en el 1650 comptava amb quinze monjos. Els abats montserratins van perdurar fins la revolució Francesa.

L'església és de planta de creu llatina, possiblement preromànica segle X. Cap al 1020 es va esculpir en retaule en honor de sant Genís, al segle XII va ser utilitzat com a llindar de la porta principal. A més, compta amb restes de pintures murals romàniques a l'absis, i un capitell que sosté la pica de l'aigua beneita. Destaca el retaule major, pintat al 1635. Al segle XIII es va construir el claustre, de quatre galeries. Aquet claustre va ser destruït i venut al 1924, part d'ell es troba als EUA (Philadelphia Museum of Art); altra part al castell de Les Mesnuls, a l'illa francesa de Montfort-l'Amaury; dues arcades al Musée du Louvre.