Sant Llorenç de Morunys.

Localització: Sant Llorenç de Morunys- (Solsonès). Comarques Centrals de Catalunya.

Es creu que cap al 885 s'assentà una comunitat de canonges a la Vall de Lord. Aquesta comunitat donà origen al posterior monestir Benedictí de Sant Llorens de la Vall de Lord. En el 910, consta que estava regit per l'abat Bo, qui fou succeït per Ciendiscle (920-948). Entre el 971 i el 997 rebé nombroses donacions comtals, com la cel·la monàstica de Sant Pere de Ventolrà.

Va ser a partir de 992, quant el monestir passà a denominar-se Sant Llorens de Morunys. Al 1019, darrere la mort de l'abat Llobató, el bisbe Armengol, amb el beneplàcit de comte Berenguer Ramon I, l'uniren a San Serní de Tavèrnoles. Llavors passà a ser un priorat de Tavèrnoles, el que li dona certa vitalitat econòmica, pel fet de ser pas obligat entre Urgell i Cardona. En els segles XII i XIII el priorat comptava amb un prior i quatre comunitaris, dos dels quals eren preveres.

En el 1297, gràcies a un pacte entre el monestir i el vescomte de Cardona, s'edificà la vila fortificada de Sant Llorenç, esdevenint el monestir com a parroquial del nou municipi. En el 1592 el Papa Climent VIII, el secularitzà i uní les seves rendes al seminari tridentí de la seu d'Urgell.

Serra de Bèrnia i serra Ferrer.

Situació: Altea, Tàrbena, Xaló i Benissa. (Les Marines, Alta i Baixa)- Comarques Centrals del País Valencià
Cronologia: Neolític i Eneolític. - Estil: Esquemàtic i Llevantí.

Serra de Bèrnia:
La Penya de l’Ermita del Vicari es troba situada a la vessant sud de la serra de Bèrnia, al terme d’Altea. Es tracta d’un abric de 15 metres d’alt i 4 de profunditat, en ell hi han un total de 3 panys amb pintures d’art Esquemàtic. Destaquem el segon pany, que compta amb 27 pictogrames, de un total de 29 que es troben a l’abric, on hi ha representat una figura antropomorfa de cos i cap triangular, amb el braços en arc que sostenen un objecte corbat, les cames son llargues acabades amb bifurcacions a mode de peus.
L’abric de Pinos es troba a la vessant nord de la serra, al terme de Benissa. Es tracta d’un abric de vora 400 metres de llargària i poc profund, on es localitzen tres panys amb pintures d’art Esquemàtic i Llevantí. Destaquen el quart pany, on trobem una figura femenina de cos estilitzat que compta amb un longitud de 8'1 cm es caracteritza per disposar d'un cap de tendència circular, els braços semiflexionats a l'altura de la pelvis, en forma d'ansa, el tronc i les extremitats inferiors de tendència esquemàtica representats per un traços verticals en què també hi ha lloc per al detall com la representació dels pits per mitjà de dos petits i paral·lels traços.

Serra Ferrer:
La Cova del Tio Mansano es troba situat a la vessant oriental de la Serra Ferrer, al terme de Xaló. Es tracta d’un abric de grans dimensions i de planta irregular, en el qual s'han documentat vuit panys d’art Llevantí i Esquemàtic, amb representen escenes de caça així com de danses.
Sa cova de ses Lletres o Penya Escrita es troba situada en la vessant ponent de la Serra ferrer, al terme de Tàrbena. Es tracta d’un abric de 39 metres de llarg i escassa profunditat, on es localitzen un total de 7 panys amb art Esquemàtic. Del qual destaquen el quart pany on hi ha representat un ídol oculat, format per una ziga-zaga horitzontal, un motiu en T que figura les celles i el nas, emmarcat per dos cercles a forma d’ulls, a sota dels ulls dues parelles de barres paral·leles i simètriques.

La jerarquia eclesiàstica càtara:

En el concili de Caramany es va establir la jerarquia càtara, formada pels: ancians, diaques, coadjutors del bisbe i el, propi, bisbe.


L'ancià és el més antic en la fe de la seva comunitat. Ell és el que presideix els actes litúrgics, dirigeix la plegaria i parteix el pa. Presideix i administra la casa religiosa o ostal. En els documents de la Inquisició, es troben dones ancianes qualificades com anteposita, “priora”


El diaca, s'encarrega de visitar les cases religioses de la zona. Té com a missió, tutelar l'administració i la disciplina, a més d'administrar el servisi, penitència col·lectiva.


Els coadjutors són dos, el fill major i el fill menor. El fill major substitueix el bisbe a la seva mort, alhora que és substituït pel fill menor.


El bisbe, és el màxim representant de l'església càtara, per damunt d'ell no hi ha cap estament; no obstant, és pobre i itinerant. Presideix les cerimònies solemnes, a demés de gestionar el seu bisbat. Viatja acompanyat per un socius, el qual organitza els viatges del bisbe.