Es creu que cap al 885 s'assentà una comunitat de canonges a la Vall de Lord. Aquesta comunitat donà origen al posterior monestir Benedictí de Sant Llorens de la Vall de Lord. En el 910, consta que estava regit per l'abat Bo, qui fou succeït per Ciendiscle (920-948). Entre el 971 i el 997 rebé nombroses donacions comtals, com la cel·la monàstica de Sant Pere de Ventolrà.
Va ser a partir de 992,
quant el monestir passà a denominar-se Sant Llorens de Morunys. Al 1019, darrere la mort de l'abat Llobató, el bisbe Armengol, amb el beneplàcit de comte Berenguer Ramon I, l'uniren a San Serní de Tavèrnoles. Llavors passà a ser un priorat de Tavèrnoles, el que li dona certa vitalitat econòmica, pel fet de ser pas obligat entre Urgell i Cardona. En els segles XII i XIII el priorat comptava amb un prior i quatre comunitaris, dos dels quals eren preveres. En el 1297, gràcies a un pacte entre el monestir i el
vescomte de Cardona, s'edificà la vila fortificada de Sant Llorenç, esdevenint el monestir com a parroquial del nou municipi. En el 1592 el Papa Climent VIII, el secularitzà i uní les seves rendes al seminari tridentí de la seu d'Urgell. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada