Principis religiosos càtars:

El moviment religiós càtar era, essencialment, cristià ja que es fonamentava en la Bíblia, en general, i en l'Evangeli de Sant Joan en particular. El catarisme es caracteritzava per la concepció dualista del be i del mal. Aquesta dualitat existia pel fet que hi havia dues creacions, la de déu i la del dimoni. Déu crea el cel i els esperits que no es corrompen ni es destrueixen. El dimoni, per contra, crea el mon material, al qual deixa anar uns esperits, que son les persones, per que li donessin vida. Com el mon material estava sotmès al mal, quant les persones morien, la seva anima no podia tronar al seu lloc, el cel, llavors es reencarnava en un altre cos. Déu envià un esperit pur, Jesucrist, que va dotar-se d'aparença humana. La seva missió era l'adoctrinament del rebuig a lo material i la practica del “Consolament”, l'únic sagrament.

El Consolament era el sagrament d'alliberació del mal, una mena de baptisme. Primerament rebien la Plegaria Dominical que els reconeixia com a fils de Déu i els atorgava la facultat de dirigir-se'n a ell en primera persona, demanant-li que els alliberi del mal. Llavors els “bons homes” l'imposaven les mans cridant a l'Esperit Sant, quedant d'aquesta manera alliberat del maligne. Durant la cerimònia pronunciaven els vots monàstics: Viure en comunitat o amb un socius, home o dona; recitar les plegaries rituals a les hores estipulades, tant de dia com de nit; l'abstinència de qualsevol menjar d'origen animal, excepte peix i la continència sexual, o castedat absoluta. D'aquesta manera es convertien en cristians o “bons homes”.