diumenge, 28 de juny del 2009

El concili càtar de Sant Fèlix de Caramay:

Els bons homes, com el càtars s'autodenominaven, augmentaven en fidels per terres franques, llombardes, flandes, occitanes, etc. Eren vistos com a heretges, per part de l'església catòlica. Així tenim les primeres execucions de càtars en el 1002, concretament a Orleans i Tolosa. En el 1049, en el concili de Reïms es tracta per primera vegada sobre el fort creixement d'heretges a França. En el 1077 un càtar és condemnat per heretge i cremat a Cambrai (Nord de Franca). En el 1114, el poble de Soissons en un linxament col·lectiu executen en una foguera a un grup heretges. En el 1126, el predicador Pere Bruis és cremat en una foguera en Sant Geli, a Occitània. En el concili de Tours, 1163, es denuncia l'avanç de l'heretgia càtara. En el 1165, en el concili de Lombers es condemna als bons homes com a heretges.

En el 1167, aprofitant una visita del bisbe, bogomil, Nicetas de Constatinopla, se celebra el primer concili càtar. En el castell de Sant Felix de Caramany, en 1176, es reuneixen els representants de setze esglésies o comunitats càtares, amb el bisbe Nicetas i Marcos, bisbe de Llombardia. En Aquest concili es van crear quatre bisbats, amb els seus corresponents bisbes, a terres occitanes: Sicard el Delmer, bisbe d'Albi; Bernat Raimon, bisbe de Tolosa; Guiraud Mercier, bisbe de Carcassona i Raimon de Casal, bisbe d'Agen