Sant Joan de les Abadesses.

Localització: Sant Joan de les Abadesses- (Ripollès)- Comarques Gironines.

Monestir fundat per Guifré el Pelós, en el 885, amb el nom de Sant Joan de Ripoll. L'església va ser consagrada en el 887, pel bisbe de Vic. Segons l'acta de consagració se li atorgava jurisdicció sobre el territori que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del Puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga. Posteriorment va rebre donacions a Montgrony i Besora (Ripollès), Vic (Conflent), Folgueroles (Osona) i Montclar (Berguedà).

Guifré, va destinar com a abadessa a la seva filla Emma, com era menor, el cenobi va quedar en mans d'un grup de preveres que es van encarregar d'organitzar la comunitat i de parar atenció de la petita. En el 889, ja adulta, Emma es va convertir en l'abadessa del monestir de sant Joan de Ripoll. Amb el temps el monestir anà ampliant els seus béns i creant noves parròquies: Sora, Vidrà, Vallfogona i Llaés, etc. Durant el govern d'Ingilberga (996-1017), la ultima abadessa, el monestir va rebre acusacions d'immoralitat i vida díscola. Acusacions que va efectuar el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, qui va aconseguir que el Papa dissolgués la comunitat de religioses, per mitjà d'una butlla.

Bernat de Tallaferro, en el 1017, va annexar el monestir al bisbat de Besalú, a part d'instal·lar una comunitat de frares, a partir d'aquest moment el convent va passar a ser conegut com a Sant Joan de les Abadesses. En 1077, el comte de Besalú, Bernat II va cedir l'abadia al monestir de Sant Víctor de Marsella. Els marsellesos van expulsar els canonges, que es van posar davall la protecció del bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, 1086. Els marsellesos van ocupar, amb violència, l'abadia en el 1098, i van instal·lar una comunitat de monges marselleses. El Papa Pascual II, va intervindré en les disputes i el 1114 ordena que tornarà la comunitat de canonges. Esta abadia va ser secularitzada en el 1592, convertint-se en col·legiata, regida per un arxiprest.