El monestir de Benifassà.

Localització: La Pobla de Benifassà (La Tinença de Benifassà) – Comarques del Nord del PaísValencià.

El monestir, sembla, que esta construït sobre un castell àrab, conegut com /benHassan/. Aquet castell va ser conquerit per Pere II que el va lliurar en feu al cavaller català Guillem d'en Cervera. En el 1229, desprès d'enviudar, es va fer monjo cistercenc i donà les seves possessions al Monestir de Poblet. El rei Jaume el Conqueridor, desprès de conquerir Morella, estant a Tortosa, el 22 de novembre de 1233 davant de l'abat de Poblet i del propi Guillem d'en Cervera va fer l'acta de fundació del monestir: “" Seguint les petjades dels nostres avantpassats , que mirant per les seues ànimes manaren construir nobilíssims monestirs en diversos llocs , volem i ordenem que en Benifazá , s'alce un de l'orde del Císter on en contínues oracions es done honor a Déu i al seu sant nom , i també a la gloriosa Verge Maria , davall la seua advocació ha de ser fundat”. En el mateix any de la fundació es va construir una petita ermita dedicada a Santa Escolàstica. No va ser fins el 1264, que escomesà la construcció de l'església. Entre el 1264 i 1266 es construí l'absis i el creuer d'estil gòtic. Entre el 1316 i 1347 es van construir el Palau de l'abat, el claustre, la sala capitulari les dues sagristies. Finalment al 1460 amb el tancament de la nau central de l'església es van acabar les obres.

El monestir tenia, per la donació de Guillem a Cervera, la jurisdicció sobre tot el territori que depenia de l'antic castell. Aquet territori abastava set pobles que formaven el feu de la Tinença de Benifassà. L'abat era el feudatari de la Tinença, i cobrava el delmes i els impostos.

Durant la guerra de successió les tropes borbòniques destrossaren el monestir i desterraren a l'abat, Gregori Oliver, i a quasi la totalitat dels monjos a Catalunya. No obstant el monestir es va reconstruir, i conservà els privilegisi el regim feudal del qual gojava des e la seva fundació.

En la guerra napoleònica les ordres religioses varen ser dissoltes, llavors els monjos deixaren el monestir, que va ocupar el mariscal, francès, Suchet. Una vegada acabada la guerra, 1814, els monjos retornaren al monestir. No obstant per la desamortització de Mendizabal, 1835, va perdre el seu caràcter religiós i va ser abandonat. Amb aquestes característiques el general, carlista, Cabrera va utilitzar les seves dependencies com a hospital militar i rajola. Durant la guerra carlina tot el Maestrat va ser escenari de grans batalles, el monestir va ser atacat i incendiat per les tropes isabelines. En el 1931, durant la segon república, el monestir de Benifassà va ser declarat Monument Nacional, no obstant degut a la Guerra Civil no es va començar la seva reconstrucció fins el 1960. En el 1967 els monjos de l'Ordre Sant Bruno, procedents d'Itàlia, van prendre possessió.