Monestir de Santa Maria d’Ovarra.

Localització: Beranui (La Ribagorça)–La Franja.

No es sap a ciència certa la data de fundació del monestir. El que si que és cert és que en el lloc existia alguna mena d’edifici religiós en temps visigòtics. Fet demostrat per l’existència d’alguns capitells i una pila baptismal de l’època.

Al segle IX el comte Ramon I de Ribagorça ordena la seva reconstrucció. En el 874 regia el monestir l’abat Salomó. El Comte Bernat (920-955) va impulsar la seva reforma i avançar la seva construcció. Ramon II (955-970), va erigir a la Roda d’Isàbena com a seu episcopal, nomenat bisbe al seu fill Odisent. Al 1076 el rei d’Aragó, Sanç Ramires l’annexionà a la abadia de San Victorià d’Assan. Al segle XII usurpà les seves rendes. Va gaudir de priors propis fins al 1582. Va durar fins al segle XVII, amb que sols fora com a santuari.

De planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes d'un quart d'esfera. La porta principal s'obri cap al sud, davall un arc de mig punt, encara que es va obrir una altra porta posteriorment en el segle XVI.
Al sud del temple es troba l'ermita romànica de Sant Pau, obra del segle XII, de planta rectangular amb volta de canó i absis semicircular. La porta principal s'obri a l'oest i sobre el doble arc, té llaurat un crismó.