Sembla que el monestir de Sant Serni, o Sadurní, és de fundació visigòtica, allà pel782-799. El cert és que en el 815, el monestir va rebre donacions dels comtes d'Urgell i la Cerdanya. A principis dels segle XI les seves possessions abastaven terres del Berguedà, Andorra, Pallars i la Cerdanya; i algunes possessions en els regnes d'Aragó i Castella. En el 1019 va ser passar a dependre del monestir de Sant Llorenç de Morunys. Sota aquesta tutela es va reconstruir l'església abacial, consagrada en el 1040. Aquesta església fou consagrada pels bisbes Eribau d'Urgell i Arnulf de Ribagorça, sota l'advocació de la Verge i els sants Miquel i Sadurní. En el 1099, el papa Urbà II, li va concedir una butlla d'immunitat. Al segle XII es construí el gran claustre. Al segle XIV va caure en uns forta decadència, finalment en el 1592, el papa Climent VIII secularitza l'abadia.
Sols resta, en el lloc la capçalera de l'església amb l'absis orientat cap a l'oest, i la base del campanar rodona, que es va descobrir durant la restauració de 1971. Del claustre sols queden alguns capitells repartits per Catalunya i els USA; un frontal, conservat en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. El monestir, durant dos segles d'abandonament a sofert moltes espoliacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada