dimecres, 26 de març del 2008

Monestir de Santa Maria de Gerri.


Localització: Gerri de la Sal /BaixPallars (Pallars Sobirà)–

Comarques de Lleida.


El 20 de juny de 807 es redacta la carta fundacional del monestir de Sant Vicenç i Santa Maria, en el lloc on havia una església visigòtica dedicada a Sant Vicenç, i sota la regla de Sant Fruitós. Aquesta ordre te com a fonament el pacte entre l’abat i els monjos. Seguint aquesta regla, Espanell va reunir a cinc companys monjos als quals feu donació dels seus bens de Seguís i Cartanís. D’aquesta manera va ser nomenat abat del monestir. L’abat era el senyor feudal i superior del cenobi, per tant exercia la jurisdicció civil i eclesiàstica, en tot el territori depenent del monestir. La seva jurisdicció abastava a vint-i-sis esglésies parroquials, a les quals al 1772 s’afegí la d’Escaló. En el 839 el monestir adopta la regla benedictina. En el 966 passa a l’advocació de Santa Maria i passa a dependre del monestir de Sant Victor de Marsella. En el 1190 totes les possessions del monestir passen sota la protecció de Alfons I el Bataller, rei d’Aragó. L’any 1592 per una butlla s’incorpora a la Congregació Claustral de Tarragona, deixant així de dependre de Marsella. En la desamortització de 1835 es va procedir a la seva exclaustració.

Construcció romànica de tres naus amb tres absis semicirculars; la nau central és un poc més alta que les laterals i esta coberta amb volta de canó, mentre les laterals ho fan en volta de quart de cercle. L’absis de l’església esta orientat a llevant i la façana a ponent.